L'erosió engeomorfologia, és el procés de degradació i de transformació delrelleu, i de les roques, causat per tot agent extern (diferent de latectònica). Normalment hi ha erosió pel transport de sediments a través del vent, aigua o gel; a favor del pendent desòls i altres materials sota la força de lagravetat; o per organismes vius com són els animals excavadors, que s'anomenabioerosió.
Malgrat que l'erosió és un procés natural s'ha incrementat moltíssim per l'ús humà de la terra.[1][2] Aproximadament un 40% de la superfície agrícola mundial està seriosament degradada per l'erosió.[3] L'agricultura intensiva, ladesforestació, lescarreteres, elcanvi climàtic antropogènic i l'expansió urbana es troben entre les activitats humanes més significatives quant a efecte per estimular l'erosió.[4] No obstant això, hi ha moltes pràctiques deprevenció i remediació que poden reduir o limitar l'erosió dels sòls vulnerables.
L'erosionabilitat mesura la capacitat d'un sòl de ser erosionat i depèn de factors com la duresa, estar cobert per vegetació o el seu pendent.
L'erosió no és el mateix que lameteorització, que és la disgregació de la roca sense desplaçament del material (si bé la meteorització facilita l'erosió), ni és el mateix que eltransport dels materials erosionats, que és el següent pas del cicle geològic, i que normalment realitza el mateix agent que ha produït l'erosió.
Un problema particularment seriós és l'erosió costanera propiciada pel fet de fer construccions molt a la vora de la mar, les quals pertorben el flux de sediments cap a elles.
Roques esculpides per l'erosió eòlica a les muntanyes Eilat a IsraelEfecte de la combinació d'erosió eòlica i hídrica a Arizona, USA)
Erosió de columnes basàltiques a IslàndiaMakhtesh Ramon, Israel.Esfera gairebé perfecta tallada naturalment en el granit a BretanyaTrégastel.Nòstoc; colònia de milers de cianobacteris primitius. La destrucció delbiofilm, bacterià, d'algues, líquens o del nòstoc fa els sòls vulnerables a l'erosió
En els processos d'erosió es distingeixen tres fases diferents:
L'erosió implica una desagregació superficial de la roca o del sol anomenadameteorització.[8] La meteorització es produeix sobre el lloc, i produeix materials esmicolats. El grau d'erosió depèn de les característiques de la roca:
De laduresa per exemple : les roques i els minerals més resistents són eldiamant i elcorindó; els menys resistents són eltalc, elguix i lacalcita.[9] la presència dequars fa que elgranit sigui més resistent.: l'erosió serà aleshores més lenta:
És de caràcter mecànic i químic i té com a principals alteracions: la hidroclàstia (trencament per l'aigua per l'alternança humectació/dessecació), l'impacte de les gotes que cauen al sòl, lareptació i lasolifluxió. El pendent reforça l'erosió hídrica. En el litoral cal tenir en compte les onades i els corrents marins.
Les torrentades són el tipus d'erosió més freqüent al món. Pot ésser concentrada (torrents,uadis) o difusa (pel·lícula d'aigua i l'erosió litoral).
També depèn el tipus de vegetació que es trobi al lloc, per exemple, una zona sense cobertura vegetal està més exposada a l'erosió. A més, les fulles tenen un paper important en l'erosió, per exemple, un arbust gran amb fulles abundants protegeix més el terra de la caiguda de les gotes.
Les gotes en caure sobre una fulla perden velocitat i es dispersen en forma de gotes més petites, per contra, en caure directament a terra, les gotes erosionen el terra per la seva acció mecànica.[10] Lavegetació controla també la velocitat del corrent d'aigua, com més junts estiguin les tiges de les plantes la velocitat del corrent de l'aigua serà menor.
L'erosió eòlica ataca les roques emportant-se'n partícules o polint-ne la superfície. Aquest tipus d'erosió és més eficaç quan no hi ha obstacles i el vent és fort, regular i carregat de partícules.
L'erosió eòlica empobreix el sòls però pot enriquir els sòls allà on és transportat com passa en la pols extreta delSàhara o elloess[11]
En regions amb forta amplitud tèrmica (clima continental,polar,deserts,alta muntanya, etc.), els xocs tèrmics repetits per la successió de cicles "dia/nit" fan esclatar determinades roques, en el fenomen conegut com atermoclàstia.[12] En cas de gel/desgel ocorre la crioclàstia.[13] El cicle gel/desgel és de temporada (aSibèria per exemple) o quotidià a l'alta muntanya.
La descomposició química de les muntanyes dona lloc a relleus desgastats com el massís central francès o els Apalatxes dels Estats Units.
Ladissolució és el principal procés, en particular de roques calcàries per la pluja que forma elkarst.
Al contrari que les roques silícies, les calcàries són particularment vulnerables a la disssolució.[14] També altres roques i minerals són solubles:[15]
En la zona intertropical, l'alteració de les roquesfeldespatíques perlixiviació permet la formació delaterita, amb hidròxid d'alumini i ferro formant capes superficials molt dures.
La hidròlisi és el procés de ruptura dels enllaços químics dels minerals, dona origen aòxids com lalimonita, o argiles i amb el temps acaba formant unsòl.
L'erosió dels sòls agrícoles és provocada pel sobrepasturatge, les llaurades a favor del pendent, la pèrdua dematèria orgànica dels sòls. Els conreus en pendents excessius, la monocultura, el deixar la terra nua a l'hivern, elsherbicides que deixen el sòl sense protecció, la supressió de tanques vegetals, el pas repetit de maquinària pesant, etc.
Les activitats humanes com l'agricultura eliminen la capa protectora de vegetació i produeix una erosió més accelerada. Als canvis de vegetació (com el pas de vegetació nativa als cultius) produeixen un augment de l'erosió produint que el sòl perdi els seus nutrients i sigui infèrtil.[16]
Encara que l'erosió és un procés natural, les activitats humanes han augmentat entre 10 i 40 vegades el ritme al qual es produeix l'erosió del sòl a tot el món.[17] En llocs agrícoles dels Montes Apalaches, les pràctiques agrícoles intensives han causat una erosió fins a 100 vegades superior a la taxa natural d'erosió de la regió.[18] L'erosió excessiva (o accelerada) causa problemes tant “in situ” com “ex situ”. Els impactes in situ inclouen disminucions en la productivitat agrícola i, en paisatges naturals, col·lapse ecològic, ambdós a causa de la pèrdua de l'horitzó del sòl superior ric. en nutrients. En alguns casos, això condueix a ladesertificació. Els efectes externs inclouensedimentació de vies navegables ieutrofització demasses d'aigua, així com danys relacionats amb els sediments a carreteres i cases. L'erosió hídrica i eòlica són les dues causes principals de la degradació de la terra; combinades, són responsables del voltant del 84% de l'extensió global de terra degradada, fet que converteix l'erosió excessiva en un dels problemes mediambientals més significatius a tot el món.[19]:2[20]:1[21]
Per desertificació, aridització o desertització s'entén el procés pel qual unterritori que no posseeix lescondicions climàtiques delsdeserts, principalment una zona àrida, semiàrida o subhumida seca, acaba adquirint-ne les característiques. Això passa com a resultat de la destrucció de la coberta vegetal, de l'erosió del sòl i de la manca d'aigua.
Dins d'aquests territoris sobreviuen milions de persones en condicions de persistent sequera i escassetat d'aliments. L'expansió d'aquests deserts és deguda a causes humanes. Quan el procés és sense intervenció humana, és a dir, per causes naturals, es tracta de la desertització.
Aproximadament el 40% dels camps agrícoles del món estan seriosament degradats. Segons l'ONU, una àrea de sòl fèrtil de la grandària d'Ucraïna es perd cada any a causa de la sequera, ladesforestació i el canvi climàtic. AÀfrica, si es continua amb ladegradació del sòl que porta actualment, elcontinent podria ser capaç d'alimentar només el 20% de la seva població el 1999.
S'espera que amb la pujada global de temperatures l'erosió s'incrementi, ja que el cicle hidrològic sigui més vigorós amb episodis de pluges extremes.[22] S'espera que a gran part del món la pluviometria anual augmenti (no pas en zones subtropicals o declima mediterrani). El poder erosiu de l'aigua augmentarà i s'haurien de prendre mesures urgents per a conservar el sòl. Per exemple en el cas de latundra la fusió de gran part delpermagel convertirà aquest tipus de sòls en erosionables i actualment no ho són pas. Segons els estudis efectuats per Pruski i Nearing es pot esperar un 1,7% de canvi en erosió del sòl per cada 1% d'augment en la precipitació total sota el canvi climàtic.[23]
↑ «Glacial Abrasion and Sliding: Their Dependence on the Debris Concentration In Basal Ice». Annals of Glaciology, 2, 1, 1981, pàg. 23-28.ISSN:0260-3055. 10.3189/1727564817943524871981AnGla...2...23H.
↑ «La historia de la erosión del suelo inducida por el hombre: Legados geomórficos, primeras descripciones e investigaciones, y el desarrollo de la conservación del suelo - Una sinopsis global». Geomorphology, 201, 01-11-2013, pàg. 1-34. 10.1016/j.geomorph.2013.07.0212013Geomo.201 ....1D.
↑ «Quantifying human impacts on rates of erosion and sediment transport at a landscape scale». Geology, 43, 2, 2015, pàg. 171-174. 10.1130/g36272.1.
↑Blanco-Canqui, Humberto. «Conservación del suelo y el agua». A:Principios de conservación y gestión del suelo. Dordrecht: Springer, p. 1-20.
↑ «Impactos a corto plazo del pastoreo sobre la vegetación y la formación de vías en un entorno de alta montaña: A Case Study from the Himalayan Miyar Valley (India)». Sustainability, 10, 4, 24-03-2018, pàg. 951.ISSN:2071-1050. 10.3390/su10040951.
↑IPCC. 1995. Second Assessment Synthesis of Scientific-Technical Information relevant to interpreting Article 2 of the UN Framework Convention on Climate Change. Intergovernmental Panel on Climate Change. Geneva, Switzerland. 64 pp.
↑Pruski, F. F. and M.A. Nearing. 2002. Runoff and soil loss responses to changes in precipitation: a computer simulation study. Journal of Soil and Water Conservation 57(1), 7-16.
COM(2002) 179 final, Comunicación de la Comisión al Consejo, el Parlamento Europeo, el Comité Económico y Social y el Comité de las Regiones “Hacia una estrategia temática para la protección del suelo”
Agricultura de Conservación en Europa: aspectos medioambientales, económicos y administrativos de la UE. ECAF, 1999
Guidelines for erosion and desertification control management. Programa e las Naciones Unidas para el Medio Ambiente, 2000
Mapa mundial del estado de la degradación antropógenica de los suelos (GLASOD)
Comisión de las Comunidades Europeas, 1991. CORINE-Soil erosion risk and land resources in the southern regions of the European Community) y Soil Erosion Risk in Europe. Oficina Europea del Suelo, Centro Común de Investigación, 2001
Secretaría de Medio Ambiente (MOPU), Proyecto Lucdeme, 1991
Consejería de Medio Ambiente, Junta de Andalucía.1997. Datos Básicos sobre Medio Ambiente, 23, Sevilla, 1996
Pimentel D., C. Harvey, P. Resosudarmo, K. Sinclair, D. Kurz, M. McNair, S. Crist,
L. Shpritz, L. Fitton, R. Saffouri, R. Blair. 1995. Environmental and economic cost of soil erosion and conservation benefits. Science, 267, 1117-1123.
National Resources Conservation Service, United States Department of Agriculture. 1998. Effect of Soil Erosion on Soil Productivity and Soil Quality, Technical Note no. 7, Soil Quality Institute, Auburn, Alabama, USA., p. 4.
ICONA, 1991. Plan Nacional de lucha contra la erosión. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Instituto Nacional para la Conservación de la Naturaleza, Madrid.
