No s'ha de confondre el Tribunal Penal internacional amb elTribunal Internacional de Justícia (també amb seu a la Haia), ja que aquest últim s'encarrega de resoldre disputes entre Estats.
La creació d'una Tribunal Penal amb caràcter internacional feia molt de temps que es buscava. En el1919, després de laPrimera Guerra Mundial, ja s'intentà jutjar alKàiser Guillem II d'Alemanya per crim d'agressió, però sense poder arribar a un acord sobre la matèria.
Malgrat d'aquest gran avenç, i el fet que l'ONU i elConsell de Seguretat d'aquesta organització intentà promoure la idea d'establir un Tribunal permanent internacional de justícia penal, no va ser fins després dels genocidis de l'antigaIugoslàvia i deRuanda (anys 1991-1995) que la idea no va prosperar amb força.
A més, el desenvolupament aconseguit en matèria deDrets Humans, fan que en laConferència Diplomàtica de Plenipotenciaris de les Nacions Unides sobre l'establiment d'un Tribunal Penal Internacional, s'estableixi el Tribunal penal Internacional, el dia17 de juliol de1998, en l'acta final.
El Tribunal Penal Internacional, seria doncs, el primer organisme judicial internacional permanent encarregat de perseguir i condemnar els més greus crims en contra del Dret Internacional dels Drets Humans.
Perquè el TPI entrés en funcionament, es va posar com a quòrum mínim, que 60 països ratifiquessin l'Estatut de Roma. Malgrat que aquest nombre semblava massa elevat, i que es temia que s'aconseguís el nombre previst de ratificacions al cap de molt de temps, el període només fou de 3 anys des de la signatura de l'estatut (del17 de juliol de1998 a l'11 d'abril del2002).La ratificació número 60 va ser dipositada en una cerimònia a la seu de les Nacions Unides, sense que cap Estat tingués l'honor de ser-ne el signatari, ja que van ser 10 els països que van ratificar el tractat aquell dia (Bòsnia-Hercegovina,Bulgària,Cambotja,República Democràtica del Congo,Irlanda,Jordània,Mongòlia,Níger,Romania iEslovàquia).
Mèxic, el28 d'octubre del2003 es convertí en el país número 100 en ratificar l'Estatut de Roma.
El 10 i 11 de juny de 2010 es va celebrar la Conferència de revisió de l'Estatut de Roma aKampala en la qual diversos estats —entre els quals Espanya i Andorra— van adoptar duesesmenes sobre els articles 2, 8 i 15 per tal d'ampliar la llista de conductes prohibides en conflictes armats no internacionals (afectacions a l'article 8) i ampliar la normativa relativa als crims d'agressió (articles 2, 8 i 15).[4]
La CPI té quatre òrgans principals: la Presidència, les Seccions Judicials, la Fiscalia i el Registre.
El president és el jutge de més edat escollit pels seus companys de la Sala Judicial, que està formada per divuit jutges i coneix els casos davant el Tribunal.
La Fiscalia investiga els delictes i inicia procediments penals davant la Sala Judicial.
El Registre és dirigit pel Registrador i s'encarrega de gestionar totes les funcions administratives de la CPI, incloses la seu, la unitat de detenció i l'oficina de defensa pública.
Aquest tribunal de justícia dona feina a més de 900 persones d'uns 100 països i realitza els procediments en anglès i francès.[5]
La CPI va començar a operar l'1 de juliol de 2002, amb l'entrada en vigor de l'Estatut de Roma, untractat multilateral que serveix com acarta i document de govern del tribunal. Els estats que esdevenen part de l'Estatut de Roma esdevenen membres de la CPI, que formen part de l'Assemblea d'Estats part, que administra el tribunal. El març de 2022, hi havia 123 estats membres de la CPI; 42 estats no han signat ni s'han sumat a l'Estatut de Roma.[6]
Amb la intenció de servir com a "tribunal d'últim recurs", la CPI complementaels sistemes judicials nacionals existents i només pot exercir la seva jurisdicció quan els tribunals nacionals no vulguin o no puguin perseguir criminals.[7] No té competència territorial universal i només pot investigar i perseguir delictes comesos dins dels estats membres, delictes comesos per ciutadans dels estats membres o delictes en situacions que s'han derivat al Tribunal pelConsell de Seguretat de les Nacions Unides.
La CPI va celebrar la seva primera audiència el 2006, sobre els càrrecs de crims de guerra contra Thomas Lubanga Dyilo, unsenyor de la guerra congolès acusat de reclutar nens soldats; la seva condemna posterior el 2012 va ser la primera en la història del tribunal. La Fiscalia ha obert dotze investigacions oficials i està duent a terme nou exàmens preliminars addicionals.
El 17 de març de 2023, els jutges de la CPI van emetre ordres de detenció contra el líder rusVladimir Putin i lacomissària presidencial per als drets dels infants a Rússia Maria Lvova-Belova[8][9][10][11] per segrestos de nens en la invasió russa d'Ucraïna de 2022.[12][13] Putin es va convertir en el primer cap d'estat d'unmembre permanent del Consell de Seguretat de l'ONU a ser objecte d'una ordre de detenció de la CPI.[14] Tot i que Rússia va retirar la seva signatura de l'Estatut de Roma el 2016 i, per tant, no és partícip de la CPI ni sota la seva jurisdicció, pot ser acusat d'accions contra Ucraïna, que no és una part que hagi acceptat la jurisdicció del tribunal des del 2014. Si Putin viatja a un altre estat, pot ser arrestat per les autoritats locals.[15]
El Tribunal té competència sobre les persones físiques.[16] Una persona que comet un delicte de la jurisdicció de la Cort és individualment responsable i sancionada d'acord amb l'Estatut de Roma.[17] D'acord amb l'Estatut de Roma, una persona serà penalment responsable i sancionada per un delicte de la jurisdicció de la Cort si aquesta persona: Comet aquest delicte, ja sigui com a persona, conjuntament amb una altra persona o per mitjà d'una altra persona, independentment de si aquesta altra persona és penalment responsable;[18] Ordena, sol·licita o indueix a la comissió d'aquest delicte que de fet es produeix o s'intenta;[19] Amb el propòsit de facilitar la comissió d'un delicte d'aquest tipus, ajuda, incentiva o ajuda d'una altra manera en la seva comissió o el seu intent de comissió, incloent-hi proporcionar els mitjans per a la seva comissió;[20] De qualsevol altra manera contribueix a la comissió o intent de comissió d'un delicte d'aquest tipus per part d'un grup de persones que actuen amb una finalitat comuna.[21] Pel que fa al delicte de genocidi, incita directament i públicament a altres a cometre genocidi;[22] Intents de cometre un delicte d'aquest tipus prenent mesures que comencin la seva execució mitjançant un pas substancial, però el delicte no es produeix per circumstàncies independents de les intencions de la persona.[23]
Els primers casos tractats pel Tribunal Penal Internacional van ser els de laRepública Democràtica del Congo,Uganda i elSudan, tramesos, ja pels mateixos Estats, ja pel Consell de Seguretat de l'ONU (en el cas delDarfur sudanès).OrganitzacióEl Tribunal està compost per 18magistrats. A més, compta amb unfiscal.
A la vegada, el TPI es divideix en tres Cambres separades.
Cambra d'assumptes preliminars.
Cambra de primera instància.
Cambra d'apel·lacions.
També compta amb unSecretari Permanent, per organitzar l'àrea administrativa del tribunal i existeix un òrgan anomenatAssemblea d'Estats Membres, que administra i modifica la seva estructura i normes.
a l'apartat b del paràgraf primer de l'article 103 de l'Estatut de Roma en la qual accepta rebre persones condemnades pel TPI sempre i quan la durada de la pena no excedeixi el màxim previst per qualsevol delicte en la legislació espanyola.[24]
_in_The_Hague_01_(cropped).jpg)
