Uncop d'estat (delfrancèscoup d'État) és la usurpació del poder vigent i la vulneració de la legalitat institucional a unestat liderada per membres del mateix estat, líders polítics,funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.[1] Quan aquests cops triomfen sovint el govern resultant esdevé de tipusdictatorial, que pot estendre's més o menys en el temps. En alguns casos aconsegueixen el poder ràpidament i en d'altres, en no triomfar durant els primers dies, poden generar unaguerra civil.[2]
El concepte de cop d'estat va començar a fer-se servir a laFrança delsegle xvii per fer referència a una sèrie de mesures violentes i sobtades que prenia el Rei sense respectar la legislació ni les normes morals. Sovint era per desfer-se dels enemics quan el mateix rei creia que era necessari per mantenir la seguretat de l'Estat o el bé comú.[3]
El terme va evolucionar durant elsegle xix per parlar de l'acció violenta d'un component de l'Estat, per exemple l'exèrcit, amb l'objectiu de desplaçar el poder vigent. Un exemple van ser els assassinats selectius de les forces armadesnapoleòniques.[4] El concepte va cohabitar amb el derevolució, però aquest últim va quedar reservat per a moviments organitzats per civils aliens a l'Estat.[5]
Ja durant elsegle xx el1930 va aparèixer el llibreTecnica del colpo di Stato (Tècnica del cop d'estat) deCurzio Malaparte, que va imposar l'ús generalitzat del concepte ja amb la connotació moderna a partir de l'anàlisi crítica de les accions del feixisme i del nazisme. Malaparte aplicà el concepte del cop d'estat no només a una operació executada per integrants de l'Estat, sinó també per poders civils, que mitjançant la desestabilització del govern a través d'accions orientades a generar caos social provoquen la caiguda del poder i poden així accedir-hi ells. Per a Malaparte la diferència essencial del concepte de cop d'estat ambguerra civil irevolució és l'ús de la sorpresa i la curta durada de les operacions.[6]
Elsegle xx el cop d'estat va adoptar la forma típica d'una acció de les forces armades desplaçant a la força el govern establert. Tanmateix, sobretot a partir del col·lapse de les dictadures llatinoamericanes, durant la dècada del1980, els cops d'estat van anar adoptant formes més complexes i menys evidents, mitjançant tècniques de desestabilització econòmica i de generació de climes de caos social.[7][8][9]
