 | |
| Tipus | |
|---|---|
| Tipus | Òrgan de govern autònom |
| Líders | |
| Síndic | Maria Vergés,UA des del dia29 d'octubre de2020 |
| Estructura | |
| Membres | 13 |
 | |
| Grups polítics | UA (9) CDA (4) |
| Elecció | |
| Última elecció | 27 de maig del 2023 |
 Seu del Consell General d'Aran, a Viella  | |
| Casa deth Senhor d'Arròs | |
| Lloc web | |
| http://conselharan.org | |
ElConsell General d'Aran (enaranès i oficialmentConselh Generau d'Aran) és l'òrgan de govern autònom de laVall d'Aran. Es va constituir oficialment després de leseleccions del 1991 i és format per 13 membres. Segons la Llei 16/1990, de 13 de juliol (DOGC 1326, de 3 d'agost), sobre règim especial de laVall d'Aran, és integrat pelSíndic d'Aran (Sindic), pels Consellers Generals (Conselhers Generaus) elegits a leseleccions al Conselh Generau d'Aran i que funcionen en Ple, i per laOïdoria de Compdes.
El1312 fou incorporada novament a la Corona d'Aragó. El rei establí el22 de juliol del1313 laQuerimònia (Costums i Privilegis de la Vall d'Aran) o Privilegi deJaume el Just, modificant-se el sistema d'administratiu de launiversitas al Conselh Generau d'Aran.[1] El privilegi fou reafirmat el1325 perAlfons III. Ja havia estat concedit el primer privilegi aLleida el4 de juliol del1306.
L'elecció i el jurament dels consellers del Conselh Generau d'Aran se celebrava a l'església de Sant Aurenç de Viella, que fou enderrocada en l'època de Madoz per raons estratègiques.[2]
Té competència plena en tot allò que fa referència al foment i l'ensenyament de l'aranès i de la seva cultura, d'acord amb les normes de caràcter general vigents a totCatalunya en el camp de la política lingüística i educativa. Endemés, La Generalitat ha de cedir al Conselh Generau competències i serveis almenys sobre les matèries següents:
Endemés, li corresponen les facultats que la legislació de laGeneralitat de Catalunya reconegui a les comarques en relació amb les activitats i els serveis de competència municipal, l'assistència als municipis i la cooperació amb aquests, la planificació territorial i les actuacions especials de muntanya. El Conselh Generau exerceix també les competències que li delega o li assigna l'Administració de la Generalitat d'acord amb el que estableix la legislació de règim local.
El finançament de les competències es farà amb
També corresponen al Conselh Generau participacions en els ingressos provincials quan s'assumeixin les competències de laDiputació de Lleida i les aportacions dels municipis de laVall d'Aran.
D'aleshores ençà ha rebut traspassos de competències autonòmiques. El 1993 se li assigna un 1,86% del total de la dotació del FEDER. El 1999 li foren transferides competències enensenyament (elaboració i producció de llibres de text i material didàctic en aranès, formació permanent del professorat en llengua i cultura aranesa, auxiliars de conversa en aranès, activitats d'implantació de la reforma educativa i desenvolupament en llengua aranesa, gestió dels serveis de menjador i transport escolar i formació ocupacional) i serveis i funcions en matèria de transports interiors de viatgers. El 2000 se li transferiren competències en sanitat i ramaderia i pesca, i el 2003 en formació ocupacional en l'àmbit de l'escola d'hoteleria i serveis socials.
El 21 de gener del 2015 entrà en vigor la novaLlei d'Aran,[3] que defineix de forma més concisa i amplia substanciosament les competències del Conselh Generau. Al març, aquest va assumir els primers traspassos, en matèries com la infraestructura bàsica de Protecció Civil, foment del comerç i l'artesania i la gestió de l'Arxiu General d'Aran[4]
Els partits polítics representats al Conselh Generau d'Aran després de leseleccions al Conselh Generau d'Aran de 2023 són:[5]
| 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 | 2019 | 2023 | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | 7 | 7 | 9 | 7 | 6 | 7 | 7 | 4 | 4 |
 | 6 | 4 | 2 | 5 | 6 | 5 | 5 | 9 | 9 |
 | - | 2 | 1 | 0 | - | - | - | - | - |
| PRAG | - | - | 1 | 1 | 1 | 1 | 1 | 0 | 0 |
| Total | 13 | 13 | 13 | 13 | 13 | 13 | 13 | 13 | 13 |
L'edifici de la seu del Consell General d'Aran eren les oficines de laSociedad Productora de Fuerzas Motrices, companyia que construí diverses centrals hidroelèctriques a la vall i que tingué un pes econòmic important a l'Aran.
