Aquest article (o secció) és manifestament incomplet. Ajudeu a desenvolupar-lo de manera que l'exposició de conceptes o idees sigui coherent, o com a mínim sigui unesborrany amb una estructuració acceptable.
LaCirenaica (grec antic:Κυρηναϊκή, Kyrēnaïké,àrab: برقة, romanitzatBarqah)[1] és una regió oriental deLíbia entre les longituds E16 i E25 dins districte d'Al Kufrah,[2] que comprèn les províncies deBengasi,Darna iAl-Bayda. El seu nom deriva de la ciutat grega deCirene.[3]
La regió costanera, també coneguda com aPentàpolis ('cinc ciutats') a l'antiguitat, formava part de laprovíncia romana[4] deCirene i Creta, dividida més tard en Libia Pentàpolis i Libia Siccaa.[5] Durant el període islàmic, la zona va passar a ser anomenadaBarqa, per laciutat de Barca.[6]
Cirenaica es va convertir en unacolònia italiana el 1911.[7] Després de la formació de Líbia el 1934, la província de Cirenaica va ser designada com una de les tres províncies principals del país. Durant laSegona Guerra Mundial va caure sota l'administració civil i militar britànica des de 1943 fins a 1951,[8] i finalment alRegne de Líbia des de 1951 fins a 1963.[9]
El1959 s'hi va descobrirpetroli, que ha esdevingut la seva principal riquesa econòmica (jaciments de Bir Zaltan i Wala entre d'altres). Les principals ciutats són Bengasi, Tubruq oTobruk, Marsa, Al-Burayqa (terminal de l'oleoducte), Darna iAgedàbia.
La regió que abans era Cirenaica oficialment fins a 1963 ha format diversesshabiyat, les divisions administratives de Líbia, des de 1995. LaGuerra Civil Líbia de 2011 va començar a Cirenaica, que va passar en gran part sota el control delConsell Nacional de Transició (amb seu aBengasi) durant la major part de la guerra.[10] El 2012, un organisme conegut com el Consell de Transició de Cirenaica va declarar unilateralment Cirenaica com aregió autònoma de Líbia.[11]
Inicialment,Cirenaica fou el nom del territori que fou sotmès a Cirene en el temps del seu apogeu, i que anava des d'Arae Philaenortum de Tripolitana, al peu delgran Sirtes, on feia frontera ambCartago (a l'oest) i ambEgipte (a l'est), tenint la costa al nord, i el desert (amb límits indeterminats, però que arribaven fins a l'oasi deFezzan, antiga Fazània) al sud. El límit amb Egipte s'ha fixat a Quersonès Magne (Ras al-Tin) o bé a Catabathmus Major (Marsa Sollom o Akabet al-Kebira), on encara és l'actual frontera, segons si Marmàrica es considerava part de Cirenaica o no.
El país era poblat per tribuslíbies (amazigues): els autors clàssics esmenten elsausquises a l'oest, elsasbistes al sud i elsgiligammes a l'est. En temps d'Heròdot, aquests pobles ja havien estat expulsats cap a l'interior pelscolons grecs. El primer establiment grec fou fet per Batos, procedent de l'illa de Thera, que després de fundar una colònia en una illeta de la costa oriental de Cirenaica (de nom Platea) va fundar Cirene (631 aC), més a l'interior, i va començar la dinastia delsBatiades, que va tenir vuit reis. Va fundar les colònies de Teuquira (grec:Teukheira), Hespèrides i laciutat de Barca, que juntament amb la mateixa Cirene i el seu port Apol·lònia, va formar l'originalPentàpolis Líbia. La dominaciópersa sotaCambises II de Pèrsia (rei de Pèrsia del530 aC al522 aC), i la virtual independència de Barca va afeblir Cirene i, finalment, la monarquia fou enderrocada i es va proclamar la república a la meitat del segle v aC.
QuanAlexandre el Gran va envair Egipte, Cirene es va aliar amb Macedònia i, a la seva mort, va passar a ser una dependència d'Egipte, dominat per Ptolemeu Sòter el321 aC.
Els ptolomeus o làgides van fundar noves ciutats o van canviar el nom d'altres i la regió va gaudir d'una certa prosperitat, i es va establir durant el seu regnat un nombre considerable de jueus. Hespèrides fou rebatejadaBerenice; Teuquira va passar a dir-seArsínoe; Barca fou eclipsada pel seu port, convertit en ciutat sota el nom dePtolemaida, i Cirene també va començar a decaure en favor del seu portApol·lònia. La regió va perdre el nom deCirenaica i es va passar a dirPentàpolis oPentàpolis Líbia i les cinc ciutats en foren Cirene, Apol·lònia, Ptolemaida, Arsínoe i Berenice.
El darrer rei egipci, Apió, que era fill bastard de Ptolemeu Fiscó, va obtenir el Regne de Cirenaica el117 aC a la mort del seu pare. Va deixar el regne a Roma pel seu testament, quan va morir l'any95 aC.
Inicialment, els romans en van assolir l'administració i van garantir la llibertat de les ciutats a les quals van atribuir el control del regne, només cobrant un tribut o taxa; però, com que van esclatar lluites entre les cinc ciutats i com que Lucul·le va fer un intent de reconciliació (per ordre de Sul·la) que no va reeixir, es va decidir convertir-la en província romana (probablement el75 aC). La província es va dirCirenaica oCirene i tambéPentàpolis Cirenaica oPentàpolis Líbia (tal com es deia en temps dels Ptolomeus), oregió Pentapolitana.
Després de la conquesta deCreta perQuint Metel Crètic el67 aC, l'illa fou unida a la Cirenaica sota el nom deCreta-Cirene oCreta i Cirene, que fou província senatorial governada per un propretor amb títol de procònsol, que tenia un llegat i un o dos qüestors.
Sota Constantí el Gran, les dues províncies es van separar i es van crear les de Creta i deLíbia Superior, aquesta darrera sota el govern d'unpraeses. Durant el domini romà, la línia divisòria provincial passava a l'oest de Quersonès Magne. El115, els jueus de Cirenaica, com els de Xipre i d'altres,es van revoltar[12] i van matar milers de grecs i romans, i només foren derrotats el116 amb molta dificultat.Els milers de víctimes (unes dues-centes mil) van enfonsar l'economia i van facilitar els atacs de les tribus "bàrbares" del sud, que van començar a fer incursions cada vegada més agosarades. A això, es van afegir plagues de llagosta i algun terratrèmol. Un grup de jueus refugiats van arribar a l'interior del delta del Níger cap al 150 dominant als nadius i fundant elregne de Ghana.[13] Al començament del segle v, l'estat de la regió era pèssim segons ho descriu Sinesi, bisbe de Ptolomaida. El616, el rei persa Khusraw va dominar la regió i va liquidar les restes de les colònies gregues de manera tan completa que, quan van arribar els àrabs (647 aC), gairebé tot era destruït.
↑Reynolds, J. M. «The jewish revolt of A.D. 115 in Cyrenaica» (en anglès). Proceedings of the Cambridge Philological Society, 185, 5, 1958-1959, pàg. 24.
