Quercus rotundifolia | |
|---|---|
 Una carrasca | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 78972238 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Fagaceae |
| Gènere | Quercus |
| Espècie | Quercus rotundifolia Lam., 1785 |
Lacarrasca[1] és unarbre de la família de lesfagàcies, molt semblant a l'alzina (Quercus ilex). Fins fa pocs anys es considerava que la carrasca i l'alzina erensubespècies de la mateixaespècie però actualment es consideren espècies separades tot i que també hi ha amb freqüènciahíbrids espontanis entre les dues espècies.
La sevacapçada és densa i el seu port acostuma a ser menor que l'alzina. Les fulles són curtes[2] i amplament ovato-el·líptiques verdes a grisenques a l'anvers més o menys pubescent i gris tomentós al revers amb de 5 a 8 parells de nervis laterals.[3] Com l'alzina és una planta monoica, les flors masculines formen aments i les femenines són menudes i aïllades. L'aglà sovint és dolça i comestible (el gust, un cop extreta la pell marró que és amargant, recorda lleugerament el de la castanya).[4]
Sinonímies:Quercus ballota,Quercus rotundifolia iQuercus ilex ballota. En català també se l'anomenacarrascla,[5]alzina glanera[6][7] oalzina de glans dolces[6][8]
Es troba fonamentalment i s'adapta bé alclima mediterrani interior de tendència continental. Viu des del nivell del mar fins als 1.700 metres d'altitud.
Distribució alsPaïsos Catalans: contrades mediterrànies seques, on és molt comú a tot elPaís Valencià, el ponent del Principat deCatalunya i de forma cultivada o rarament subespontània a lesIlles Balears (Eivissa).
ElCarrascar de la Font Roja, a laSerra del Menejador (Alcoià) és un dels boscs decarrasca ocarrascars més representatius delPaís Valencià.
La Carrasca deCulla, a l'Alt Maestrat, és potser la carrasca monumental més destacada delPaís Valencià.
.svg){kind=icon}