| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es)Carmen Amaya Amaya 2 de novembre de 1918 Somorrostro (Barcelonès) | ||
| Mort | 19 novembre 1963 (45 anys) Begur (Baix Empordà) | ||
| Sepultura | cementiri de Ciriego | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cantant, balladora de flamenc, actriu | ||
| Instrument | Veu | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Juan Antonio Agüero González | ||
| Parents | La Chunga,cosina germana | ||
           | |||
Carmen Amaya Amaya (Barcelona,2 de novembre de1918.Begur,Baix Empordà,19 de novembre de1963) fou unaballarina deflamenc iactriu catalana.[1][2][3]
Era nascuda al desaparegutbarri delSomorrostro de Barcelona, de famíliagitana i filla de guitarrista flamenc.[1] Va debutar en el flamenc amb només sis anys acompanyant el seu pare en locals públics de Barcelona. Va ballar des de molt jove amb reconegudes figures comRaquel Meller.[4]
Treballà en diverses pel·lícules, entre les quals destaquen:La hija de Juan Simón (1934),María de la O (1935-36) deFrancisco Elías iLa Casa de Troya (1936) deJoan Vilà i Vilamala iAdolfo Aznar.[1]Los amores de un torero de l'espanyolJosé Díaz Morales (1945),Los Tarantos (1963) deFrancesc Rovira i Beleta. Treballà amb diferents directors com Nemesio A. Sobrevila,José Luis Sáenz de Heredia oLuis Buñuel.
Formà elTrio Amaya amb els seus pares i germans i triomfà com a ballarina aLisboa iBuenos Aires. L'any 1951 es va casar amb el seu guitarrista, Juan Antonio Agüero. La creacióBolero de Ravel va ser un dels seus millors espectacles on destaquen les seves contorsions i laduresa d'expressió de rostre i de cos.[5]
Tot i que és difícil assegurar amb exactitud quan va néixer Carmen Amaya, recents estudis d'investigació proposen 1918 com a any de naixement, gràcies al descobriment del document del Padró de Barcelona de 1930,[6][7] on s'observa que Carmen Amaya tenia 12 anys. Filla d'unguitarrista de flamenc, José Amaya (El Chino), començà a ballar al mateix temps que a caminar a la barceloninaplatja del Somorrostro (avui desapareguda). Sent una nena, cridà fortament l'atenció en actuar en un quadre flamenc a l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any1929, al que també hi actuava un altrenen prodigi, el que seria ballarí de fama mundial,Antonio, el ballarí.
Va ser descoberta pel críticSebastià Gasch i es va fer famosa, primer a Barcelona i posteriorment arreu del món.[8]
Raquel Meller la incorporà a la seva companyia per actuar aParís, on també assolí un gran èxit. Tornà aCatalunya, i el1936 realitzà el seu primer viatge aAmèrica, on va romandre durant onze anys aureolada per l'èxit més aclaparador que hagués tingut mai cap artista espanyol.
El1942 va fer la seva presentació alsEstats Units, en un quadre flamenc integrat pel seu pare i germans, dins de la revista deBroadwayRíe, ciudad, ríe, en la qual aconseguí els més càlids aplaudiments del públic i restà consagrada en aquell país. El1944 marxà aHollywood, on intervingué en diverses pel·lícules, en dues com a protagonista. Recorregué el país des deSan Francisco aNova York i fou rebuda a laCasa Blanca. Ballà i cantà davant del presidentFranklin Delano Roosevelt, i esdevingué l'estrella més popular d'aquell temps.
El1947 tornà aEspanya per presentar un gran espectacle de ball i cant d'extremada qualitat, malgrat que s'hi notés una certa influència nord-americana. El1948 inicià una altra gira pels països d'Hispanoamèrica i també assolí un èxit sensacional. Després recorreguéEuropa i el nord d'Àfrica. AAnglaterra fou aplaudida perWinston Churchill, a qui aconseguí entusiasmar. El1955 fou rebuda novament als Estats Units de manera apoteòsica. El mateix presidentHarry S. Truman li envià una escorta de motocicletes i recorregué Nova York en triomf. La seva presentació alCarneggie Hall constituí un gran esdeveniment.
El1958 tornà a Espanya amb un espectacle al qual s'hi conservava la rauxa i l'autenticitat dels seus balls gitanos, tot i que havia adoptat un to clarament nord-americà en els quadres d'espectacle, cosa que produí certes reticències de la crítica. Com ja s'ha dit anteriorment, va intervenir en alguns films com a protagonista, malgrat que quasi sempre les seves intervencions foren fugaces com a ballarina. Entre aquests films recordem:La hija de Juan Simón, Los amores de un torero, Follow the Boys, Maria de la O, Los Tarantos, etc.
L'art de Carmen Amaya rebé el consens de la crítica mundial, coneixia a la perfecció tots els secrets del ball, i malgrat que la seva especialitat fos el ball flamenc –concretament el gitano- va saber estudiar el ball clàssic espanyol, al qual dotà d'una rauxa i un nervi inusitats, sense que això li fes perdre en classicisme. Quant al seu ball flamenc, s'ha de dir que fou la fidel continuadora d'aquelles altres ballarines quasi llegendàries que es diguerenLa Macarrona, Regla Ortega, Pastora Imperio, etc.
S'acompanyava perfectament d'un cant gitano de tràgics i impressionants accents i, posseïdora d'un depurat gust estètic, va saber envoltar-se de grans artistes i músics, amb el que els seus espectacles assoliren un elevadíssim nivell artístic. Tal vegada els anys passats a l'estranger van influir, com hem apuntat abans, en una lleu mistificació (tal en el muntatge delBolero deMaurice Ravel iLa boda de Luis Alonso). La seva mestria assolia graus altíssims en els seus famososgarrotin, bulerías, tanguillos ialegrias. Quant al ritme a què es movia, potser cap ballarina pogué aconseguir-lo. Era un ritme frenètic que, tanmateix, no perd la línia melòdica.
Era membrehonoris causa de molts Conservatoris americans. I a Barcelona fou batejada amb el seu nom una font construïda en el Passeig Marítim, com a homenatge de l'Ajuntament de la ciutat d'on era nadiua. També se li van dedicar carrers i avingudes al'Hospitalet de Llobregat,Barcelona,Ciudad Real iBegur, i dues estàtues: una alsJardins de Joan Brossa (anticParc d'atraccions de Montjuïc) de Barcelona i una altra a Begur.
Va morir d'una malaltia renal el 19 de novembre de1963 al seu dormitori del mas d'en Pinc, aBegur.[9]
ElCentre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques conserva diferents peces sobre la ballarina. El fons està format per fotografies, peces d'indumentària, dibuixos, etc. Es troba a l'Escena Digital del MAE.[10][11]
El 1988 es va crear elTablao de Carmen al Poble Espanyol, com a homenatge a Carmen Amaya, al mateix lloc on es va ballar per al rei d'Espanya, Alfonso XIII, durant la inauguració de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929.Tablao de Carmen mostra alguns dels seus llegats fotogràfics de Carmen Amaya. La guitarra del seu marit, Juan Antonio Agüero (de Santos Hernández, 1930), forma part del patrimoni de la família deTablao de Carmen i es toca alTablao en ocasions especials.[12]
