| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 8 setembre 1803 Ceuta (Espanya) | ||
| Mort | 10 octubre 1876 (73 anys) Madrid | ||
| President de la República Dominicana | |||
Captain General of Santo Domingo(en) | |||
| |||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític | ||
| Carrera militar | |||
| Lleialtat | Espanya, | ||
| Branca militar | Exèrcit espanyol | ||
| Grau militar | Capità General dePuerto Rico (1863-1864) Capità general delPaís Basc | ||
Carlos de Vargas y Cerveto (Ceuta,1797 –Madrid,10 d'octubre de1876) fou un militar espanyol.Descendent d'una il·lustre família, durant el regnat deFerran VII ingressà a laguàrdia reial, servint després al cos d'estat major a les ordres del general comte deCasa Eguia, sent el1830 amb lacreu de Sant Joan. Al morir Ferran VII, sol·licità la seva llicència absoluta, sent comandant, i anà a posar-se a les ordes deZumalacarregui, el qual el destinà al seu propi quarter general.
Assistí als combats d'Heredia,Osca,Alsasua,Muez,Olozagoitia,Artazu,Larrión,Viana,Etxarri-Aranatz,Arrieta,Alegria,Doña Maria,Peñas de San Fausto,Ormaiztegui,Orviso,Los Arcos,Zelandieta,Arroniz,Torre Galindo,Amézcoa,Deskarga,Treviño,Villafranca,Tolosa,Bergara iOchandiano, arribant acoronel per mèrits de guerra i guanyant la llorejada deSant Ferran per la ferida que rebé defensant el pont deLarraga, on fou dat per mort.
Una vegada restablert, fou encarregat del comandament de l'estat major de la 3a Divisió del Nord, que comandava el comte d'Eguia, distingint-se en el setge i presa de les places deGetaria iLekeitio, en elscombats d'Arlabán i en l'acció deBerrón. També guanyà l'acció d'Amezagaña, on un casot de granada el ferí al cap. Després fou cap d'estat major deGuipúscoa, derrotant el generalSarsfield al poble deSarasa. Fou ferit de nou aAntandegui iOriamendi, i derrotà el generalO'Donnell aAndoain, mentre després Vargas era ferit de nou aUrnieta.
El1838 fou arrestat aMondragón, on restà reclòs nou mesos, fins queCarles expedí el1839 un decret en què declarava la seva fidelitat i la seva valerosa abnegació. Exercint Vargas la Comandància general de Guipúscoa, fou encarregat de destituir i prendre al generalMaroto, acusat de connivència amb l'enemic, però sort disposà que fos el mateix Vargas que caigués presoner de Maroto fins després delConveni de Bergara.
Deu anys va romandre Vargas a França, en qualitat d'emigrat, fins que s'adherí a l'ampla amnistia que concedíIsabel II a tots els caps carlistes. Llavors Vargas fou destinat aCuba, on serví fins al1860, mereixent la gran creuSant Hermenegild, i el1861 fou destinat a la campanya dePuerto Rico amb el càrrec de segon cap de l'expedició militar espanyola. Va estar en les accions deSabaneta,Santiago de los Caballeros,Montecristi,Cibao,Puerto Plata iAltamira aconseguint el1862 la faixa demariscal de camp i la grancreu de Carles III.
El23 d'octubre fou de1863 fou nomenat capità general deSanto Domingo, reconquistant per Espanya la província d'Azúa. El30 de març de1864 cessà en el comandament de Santo Domingo, i l'any següent les tropes espanyoles evacuaren definitivament aquella illa.
El1867, ocupant el poderGonzález Bravo, fou nomenat capità general de lesProvíncies vascongades, on s'esforçà a evitar laRevolució de 1868, i després de labatalla del Pont d'Alcolea encara intentà retornar al tron a Isabel, el que en veure-ho impossible, acompanyà fins a la frontera emigrant amb ella a França. Allí, després de l'abdicació d'Isabel II, Vargas oferí la seva espasaCarles de Borbó, que havia alçat la senyera de la monarquia tradicional.
A Madrid organitzà el Centre Carlista Militar, en el que hi figurava el comte deBelaskoain i els generalsArjona,Plana,Mogrovejo iMarco, el contra-almirallViñalet i l'intendentTogores treballant tots en la preparació de l'última campanya carlista. Les xacres, ferides i l'avançada edat de Vargas no li consentiren sortir de nou en campanya, morint a Madrid la data indicada.
