| ||||
| Tipus | curs d'aigua | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Cota inicial | aprox. 1.100 | |||
| Entitat territorial administrativa | la Coma (Solsonès) | |||
| Lloc | la Coma i la Pedra | |||
| Final | ||||
| Cota final | 161 m | |||
| Entitat territorial administrativa | Bages (Catalunya) | |||
| Lloc | riuLlobregat aCastellgalí | |||
| Desembocadura | Llobregat | |||
| ||||
| Afluents | ||||
| Conca hidrogràfica | conca del Llobregat | |||
| Característiques | ||||
| Dimensió | 87 ( ) km | |||
| Travessa | Solsonès,Bages,Anoia iBerguedà | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 1.374 km² | |||
| Mesures | ||||
| Cabal | aManresa 6,16 m³/seg | |||
ElCardener[1] és unriu deCatalunya delPrepirineu. Recull les aigües de les serres delPort del Comte idel Verd, de laSerra de les Comes, delPedraforca i laSerra d'Ensija. Neix a lesFonts del Cardener, situades al municipi dela Coma i la Pedra, al peu delPort del Comte. Aquestes fonts ja li proporcionen un cabal relativament important. La seva conca de 1.400 km² inclou la meitat oriental delSolsonès, part occidental delBerguedà i algunes zones delBages i l'Anoia.
En el seu recorregut es troben els embassaments de laLlosa del Cavall (situat els termes municipals deGuixers iNavès) i el deSant Ponç (situat als termes d'Olius iClariana de Cardener). Aquest últim ja va ser projectat l'any1921 i s'hi poden practicaresports aquàtics.
Després d'haver recorregut 90 km, finalment desemboca al Llobregat aCastellgalí, 8 km aigües avall de Manresa aportant-li un cabal de 6,5 m³/s. Des de fa uns anys el seu curs s'ha vist reduït en 3 km a causa d'unes filtracions que es van produir al seu pas perla Coromina, cosa que va comportar que se'l desviés mitjançant la construcció d'un túnel.Veure mapa
Des del seu naixement, el Cardener travessa successivament els següents municipis i comarques.
| M U N I C I P I S | ||
| Longitud (en km.) | % del recorregut | |
|---|---|---|
| Per l'interior del municipi dela Coma i la Pedra | 4,5 | 5,1% |
| Per l'interior del municipi deGuixers | 4,4 | 5,0% |
| Per l'interior del municipi deNavès | 6,9 | 7,8% |
| Fent de frontera entreLladurs iNavès | 3,5 | 4,0% |
| Fent de frontera entreLladurs iOlius | 1,5 | 1,7% |
| Per l'interior del municipi d'Olius | 7,0 | 8,0% |
| Per l'interior del municipi deClariana de Cardener | 4 | 4,5% |
| Fent de frontera entreRiner iClariana de Cardener | 1,2 | 1,4% |
| Per l'interior del municipi deClariana de Cardener | 5,2 | 5,9% |
| Per l'interior del municipi deCardona | 9,5 | 10,8% |
| Fent de frontera entreCardona iNavàs | 0,5 | 0,6% |
| Per l'interior del municipi dePinós | 1,2 | 1,4% |
| Fent de frontera entreCardona iPinós | 1,5 | 1,7% |
| Per l'interior del municipi dePinós | 1,1 | 1,2% |
| Per l'interior del municipi deNavàs | 5,0 | 5,7% |
| Per l'interior del municipi deSant Mateu de Bages | 4,5 | 5,1% |
| Per l'interior del municipi deSúria | 5,9 | 6,7% |
| Fent de frontera entreSúria iCallús | 0,7 | 0,8% |
| Per l'interior del municipi deCallús | 3,4 | 3,9% |
| Fent de frontera entreSant Joan de Vilatorrada iCallús | 1,0 | 1,1% |
| Per l'interior del municipi deSant Joan de Vilatorrada | 4,5 | 5,1% |
| Fent de frontera entreSant Joan de Vilatorrada iManresa | 1,3 | 1,5% |
| Per l'interior del municipi deManresa | 7,1 | 8,1% |
| Fent de frontera entreCastellgalí iManresa | 0,5 | 0,6% |
| Per l'interior del municipi deCastellgalí | 2,8 | 3,2% |
| C O M A R Q U E S | ||
| Longitud (en km.) | % del recorregut | |
| Per l'interior delSolsonès | 39,8 | 45,2% |
| Fent de frontera entre elSolsonès i elBages | 1,5 | 1,7% |
| Per l'interior delBages | 46,7 | 53,1% |
| CABAL MITJÀ ANUAL(m³/seg)[2] | ||||||||||
| Estació d'aforament | 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | Mitjana |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| la Coma i la Pedra | 0,35 | 0,43 | 0,29 | 0,43 | 0,37 | - | 0,20 | 0,16 | 0,40 | 0,33 |
| Cardona (túnel) | - | - | - | - | 3,81 | 1,93 | 1,77 | 2,23 | 3,12 | 2,57 |
| Súria | 2,02 | 3,51 | 2,62 | 3,23 | 4,63 | 2,11 | 1,84 | 2,01 | 2,71 | 2,74 |
Els principals afluents del Cardener són: l'Aigua de Valls que desemboca alPantà de la Llosa del Cavall, elRiu Negre que desemboca aClariana de Cardener, l'Aigua d'Ora que s'aiguabarreja voraCardona i laRiera de Rajadell que aboca les seves aigües alCardener just havent passatManresa.
El Cardener va ser, a l'alta edat mitjana, la frontera occidental de laCatalunya Vella. De sempre ha marcat la línia viària de l'antic camí ral i de l'actual carreteraC-55. Al segle xix es va omplir de canals que donaven la força motriu a la munió de fàbriques tèxtils que van florir a les seves ribes.
