En política unacapital, també anomenadaciutat capital ocapital política, és laciutat opoble principal que està associada algovern d'una regió administrativa específica del qual és la seu. La ciutat capital és, en la majoria dels casos, la ciutat on es troben físicament les oficines governamentals i els recintes de reunió segons allò que estableixen leslleis respectives de les regions. Per extensió s'utilitza el mot per indicar una ciutat que en un cert àmbit te la preeminència (capital del ví, capital gai, capital de la cultura…) La paraula prové delllatícaput que significa «cap».
Habitualment, la capital d'unestat,país oregió sol concentrar alguns tipus de serveis de tipus administratiu, polític, sanitari, etc. També es pot donar el cas que diferents branques del govern es reparteixin en diferents ciutats de l'estat, país o regió, o que la capitalitat sigui itinerant. La capital moderna no sempre ha existit: a l'Europa occidentalmedieval, una forma «migratòria» de govern —l'anomenadacort itinerant— va ser més comuna.
Les seus del govern de les jurisdiccions subestatals sovint són anomenades capitals, encara que aquest és el cas dels estats amb un grau relatiu defederalisme oregionalisme en què les jurisdiccions subestatals gaudeixen de sobirania. Alsestats unitaris es prefereix l'ús d'altres termes com per exemple «centre administratiu».
Una capital pot ser la població més gran en la seva àrea d'influència, però no sempre és així. De fet, hi ha molts casos en què una capital administra altres ciutats molt més importants pel que fa al nombre d'habitants. Exemples d'això sónWashington alsEstats Units (que té diverses ciutats més grosses, com per exempleNova York oLos Angeles), oBerna aSuïssa, on tantGinebra comZúric tenen més població. Exemples de gran centralisme demogràfic, financer i de serveis sónLondres respecte alRegne Unit,París respecte aFrança oBuenos Aires respecte a l'Argentina (on cada una d'aquestes ciutats –a l'àrea metropolitana– concentra més del 10% de la població de l'estat). El cas deBarcelona respecte aCatalunya és encara més marcat: la ciutat concentra en l'àrea metropolitana més de la meitat de la població catalana, amb pràcticament la total concentració de serveis.
L'atracció convergència de poder polític, econòmic o cultural no és comuna a tots els casos. Les capitals que exerceixen aquesta funció per motius de tradició a vegades són eclipsades en l'àmbit econòmic per ciutats rivals, com és el cas deNanjing ambXangai. El declivi d'una dinastia o una cultura també pot significar l'extinció de la seva ciutat capital, com en el cas deBabilònia iCahokia. Moltes capitals actuals, comNova Delhi,Abuja,Brasília,Canberra,Astanà,Islamabad,Ottawa iWashington D.C. són ciutats planejades que es van construir per establir-hi la seu d'un govern. Normalment acaben, degut a les seves inèrcies pròpies, acaben convertint-se en nous centres econòmics i comercials.
En un sentit més ampli de la paraula, una capital és la ciutat que té la preeminència en un camp social, cultural, econòmic o de qualsevol altra índole (per exemple,Milà és considerada com una de les capitals mundials de lamoda);[1] i en alguns casos fins i tot, aquesta capitalitat és un títol rotatiu, com es pot donar en els casos de la «Capital de la Cultura Catalana»[2] o bé lesCiutats Geganteres de Catalunya que des de l'any 1985 cada any atorguen el títol «capital del món geganter» a una ciutat catalana.[3]
capital administrativa: on es troben les oficines i els ministeris del Govern i, en general, l'administració de l'Estat (com per exemple,Pretòria respecte aSud-àfrica).
capital judicial: on hi ha la seu del Tribunal Suprem (com per exemple,Brno a laRepública Txeca).
capital legislativa: on hi ha la seu del Parlament (com per exemple,Ciutat del Cap aSud-àfrica).
capital oficial: la que la Constitució considera com a tal (com per exemple,Berlín,Londres oParís).
capital oficiosa: tot i que no és designada com a capital oficial de l'Estat, de fet actua com si ho fos (com per exemple,Cotonou aBenín).
capital reial: on hi té la residència la família reial (com per exemple,Lobamba aSwazilàndia).
Existeixen una sèrie de casos on els estats tenen múltiples capitals, i també hi ha diversos estats que no tenen capital. En altres casos, la capital oficial no és l'efectiva per raons pragmàtiques, és a dir, la ciutat coneguda com la capital no és la seu del govern. Ocasionalment, la capital oficial podria tenir la seu del govern, però no és l'origen geogràfic de la presa de decisions polítiques. La següent llista especifica els detalls observats en els Estats sobirans.
República Txeca:Praga és l'única capital constitucional. No obstant això,Brno és la llar de tres Tribunals dels més importants del país,[5] per la qual cosa ésde facto la capital del Poder Judicial de la República Txeca.
França: La Constitució francesa no reconeix cap ciutat capital de França.París és,de facto, capital de França (seu de la Presidència, el Govern, l'Assemblea Nacional i el Senat), però els congressos conjunts de les dues cambres del Parlament tenen lloc aVersalles.
Austràlia: a la fi del segle xx, dues ciutats es disputaven el fet d'aconseguir la capitalitat del país:Sydney iMelbourne. El govern australià va optar finalment per una solució salomònica: ni l'una ni l'altra, sinó una ciutat equidistant d'ambdues,Canberra.
Malàisia:Kuala Lumpur és la capital constitucional, però el centre administratiu federal es va traslladar a uns treinta quilòmetres al sud dePutrajaya a la fi de l'any 1990. No obstant, el Parlament de Malàisia se segueix trobant a Kuala Lumpur.
Myanmar (Birmània):Naypyidaw va ser designada la capital del país el 2005, el mateix any en què fou fundada, però la majoria de les oficines governamentals i ambaixades són encara aYangon (Rangun).
Nauru: Un petit país de només 21 quilòmetres quadrats, no té una ciutat capital diferenciada i, en el seu lloc, té un districte capital.
Sri Lanka:Sri Jayawardenapura Kotte és la capital oficial i la ubicació del parlament, mentre que l'antiga capital,Colombo, ara és designada com la capital comercial. Tanmateix, moltes oficines de govern es troben encara a Colombo. Ambdues ciutats estan aldistricte de Colombo.
Sud-àfrica: La capital administrativa ésPretòria, la capital legislativa ésCiutat del Cap i la capital judicial ésBloemfontein, com a resultat de la transacció que va crear laUnió de Sud-àfrica el 1910. Aquest fet converteix el país africà en l'únic del món que té tres capitals.[6]
Suïssa:Berna és laciutat federal de Suïssa i funciona com a capitalde facto. Tanmateix, el Tribunal Suprem Federal de Suïssa es troba aLausana.
Tanzània:Dodoma va ser designada la capital del país el 1973, però la majoria de les oficines governamentals i ambaixades es troben encara aDar es Salaam.
Pitcairn:Adamstown és,de facto, la capital perquè és l'únic lloc habitat del territori.
Turquia: la capital eraIstanbul (anteriorment,Constantinoble, capital dels diferents regnes que governaren la zona), però el1923 els revolucionaris que van establir la república van traslladar la capital aAnkara.
Bolívia:Sucre és el capital constitucional, però la major part del governs nacional ja fa temps que va abandonar aquesta regió perLa Paz.
Costa d'Ivori:Yamoussoukro va ser designada la capital del país el 1983, però la majoria de les oficines governamentals i ambaixades es troben encara aAbidjan.
ElPaïsos Baixos:Amsterdam és la capital constitucional nacional malgrat que el govern neerlandès, el parlament, el tribunal suprem i el palau residencial delrei es troben ala Haia.
Unió Europea:Brussel·les és generalment considerada com la capital de la Unió Europea pel fet d'allotjar les principals Institucions de la Unió, laComissió Europea, elConsell Europeu i elConsell de Ministres (que és també la meitat de la branca legislativa), juntament amb la majoria dels treballs delParlament Europeu (que estan formalment aEstrasburg, on es fan les sessions plenàries mensuals). La UE no ha declarat una capital,expressis verbis però l'acord de Brussel·les, d'acollir la majoria de les institucions polítiques, és definit pelTractat d'Amsterdam, que també dona lesinstitucions judicials aLuxemburg i elBanc Central aFrankfurt. En aquest sentit, podria ser comparat amb la divisió de la capital de la naturalesa de Sud-àfrica.
Amb l'auge delsimperis moderns i el concepte denació, el concepte de capital s'ha convertit en unsímbol per l'estat i el seu govern. A diferència de les ciutatsmedievals, que eren considerades aquelles on elmonarca establia la sevacort, l'elecció, desplaçament, fundació o captura d'una capital moderna és un tema emocional. Per exemple:
La ciutat quasi deshabitada i ruïnosa d'Atenes va ser declarada capital de la novaGrècia independent degut a la visió romàntica que es tenia de reviure la glòria de laGrècia Antiga. Cosa semblant va passar amb laReunificació alemanya posterior a laGuerra Freda amb la designació de nou de Berlín com a capital d'Alemanya. Una altra capital que va recuperar el seu estatus va serMoscou després de laRevolució d'Octubre de 1917.
L'elecció o fundació d'una ciutat capital neutral (deslligada d'una identitat política o regional) tenia com a objectiu mostra la unitat interna dels nous estats quanBerna,Canberra,Madrid,[7]Ottawa iWashington D.C. van obtenir aquest estatut. La ciutat deNova Delhi, construïda pels colons anglesos, representa simultàniament un trencament i una continuïtat amb el passat: la localització aDelhi engloba algunes de les antigues capitals imperials, com Indraprastha, Dhillika i Shahjahanabad, però amb la marca de l'estil anglès amb què es va dissenyar la nova capital.
Durant laGuerra Civil Americana, es van gastar grans quantitats de recursos en defensar la posició deWashington D.C., que estaca envoltada pels Estats Confederats d'Amèrica, d'un atac confederat, quan l'aleshores petit govern federal s'hagués pogut traslladar amb relativa facilitat.
Les dues capitals d'estats sobirans més pròximes són laCiutat del Vaticà (Vaticà) iRoma (Itàlia), la primera de les quals es troba a l'interior de l'altra (la distància entre els punts centrals, la Plaça de Sant Pere i la Piazza Venezia, és d'uns 2 km.
La distància més gran entre les capitals de dos estats sobirans que comparteixen frontera és de 6.423 km, entrePyongyang (Corea del Nord) iMoscou (Rússia).
Entre les ciutats-capital que es troben a mésaltitud sobre el nivell del mar, hi ha la de Bolívia, la de la regió-autònoma del Tibet i la capital històrica del Perú:
La Paz,Bolívia, 3.650 msnm: la Paz, oficialment,Nuestra Señora de La Paz és la capital del Departament de La Paz i seu del govern.
Lhasa,Xina, 3.650 msnm: Lhasa és la capital de laRegió Autònoma del Tibet dins la República Popular de la Xina, i capital tradicional delTibet.
Cuzco,Perú, 3.399 msnm: la ciutat del Cuzco o Cusco és la capital històrica i capital de la regió homònima; i va ser la capital de l'Imperi Inca.
En molts casos la capital d'un país és també la ciutat del país més poblada.De les 20 ciutats més poblades del món, les dues primeres no són les capitals respectives dels seus països (per exemple,Bombai a l'Índia, car la capital ésDelhi, iXangai a laXina, ja que la capital ésPequín), però 14 sí que en són la capital:
.jpg)
