| Origen | Trinitat i Tobago |
|---|---|
| Creació | segleXIX |
| Part de | música del Carib |
Mostra d'àudio | |
Elcalipso, ocalypso, és un tipus decançó i demúsica d'origen afroantillà (deTrinitat i Tobago), molt popular a les illes delCarib, a lesAntilles iJamaica, de ritme lent i cadenciós, amb reminiscènciesafricanes i hispàniques. És tant anglòfon com francòfon. També és popular aVeneçuela,Panamà,Costa Rica,Nicaragua,Jamaica i en l'Arxipèlag de San Andrés i Providència aColòmbia; a més del nord delBrasil, principalment a l'estat dePará (calypso paraense).
Els seus orígens es poden rastrejar alscarnavals del començament del segle xix.
El text, sovint improvisat, segueix l'estructura d'unabalada amb un llenguatge híbrid i col·loquial, i presenta figures i fets locals amb tractament satíric. Lamúsica es fonamenta en unritme sincopat i una melodia senzilla.
Arriba alsEstats Units als anys 30 delsegle xx a través dePaul Wittemann, i es popularitza aNova York al final dels 50. AEuropa, se sol ballar amb la mateixa combinació que elson, sense aixecar els peus de terra i amb una combinació de tres passos (lent-ràpid-ràpid) en dos temps, tot i que el ritme és una mica més viu. La seua versió original es caracteritza per unritme més veloç i agitat.[1]
La seva peculiaritat és que s'utilitza com a instrument principal unstambors metàl·lics, fabricats a partir de barrils de petroli reciclats, anomenatssteeldrums o simplement 'tambors metàl·lics de Trinitat', molt usats en els carnavals, els quals es van crear perquè no posseïen cap instrument. Els van anar abonyegant i després establint altures definides, el que faria que en el futur l'instrument es pogués temperar amb una escala cromàtica.
Elcalipso veneçolà ocalipso del Callao, cantat tradicionalment en anglès, es fa a partir d'una bateria rítmica de percussió basada en elbumbac, acompanyada decharrasca, campana o esquella i quatre. Comunament s'hi afegeix teclat, baix elèctric, instruments de vent i veus masculines i femenines.
