 | «Cadí» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Cadí (desambiguació)». |
| ||||
| Tipus | serralada àrea protegida  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Prepirineus catalans | |||
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Cava (Alt Urgell),Josa i Tuixén (Alt Urgell),Saldes (Berguedà),Gisclareny (Berguedà),Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya),Alàs i Cerc (Alt Urgell),la Vansa i Fórnols (Alt Urgell) iBagà (Berguedà) | |||
| ||||
| Serralada | Pirineus | |||
| Característiques | ||||
| Dimensió | 8 ( ) ×22,6 ( ) km | |||
| Punt més alt | Vulturó (2.648 m) | |||
| Material | pedra calcària | |||
| Història | ||||
| Període | Juràssic | |||
Laserra del Cadí oel Cadí és unaserra del nord deCatalunya situada alsPrepirineus.
El Cadí es troba a les comarques de l'Alt Urgell, laBaixa Cerdanya i elBerguedà. S'estén d'oest a est al llarg de 22,6 quilòmetres, des del coll de Bancs fins al coll de Tancalaporta, separa lavall de la Vansa i l'alt Berguedà del'Urgellet iel Baridà. Popularment hom estén el nom de Cadí alCadinell i alPedraforca.
La totalitat del Cadí forma part delParc Natural del Cadí-Moixeró, juntament amb laserra de Moixeró, el massís delPedraforca i gran part de la Tosa d'Alp i elPuigllançada.
Un dels ports i entrades a la serra és l'anomenatportell de Cadí, port de muntanya dels municipis d'Alàs i Cerc ila Vansa i Fórnols, a l'Alt Urgell.
Separa, juntament amb la falla delSegre, elPrepirineu delPirineu axial. Els vessants septentrionals, damuntel Baridà, formen una llarga cinglera de més de 500 metres d'alçada; el vessant meridional, per contra, és en la part alta molt més suau. La integren materials calcaris i margosos dipositats durant l'era secundària i el començament de la terciària; els vessants septentrionals presenten gairebé íntegrament materials dels Lies i el Juràssic, i els cims, calcàries eocèniques. El relleu actual es formà durant l'era terciària, a conseqüència de l'orogènesipirinenca, i es caracteritza per la seva estructura plegada, amb alineacions de plecs orientats rígidament en direcció W-E i bolcats vers el nord, i per la forta empremta de l'erosió quaternària, especialment la fluvial, que ha donat lloc a profundes valls encaixades.
A més de dividir elPrepirineu i elPirineu, la serra actua dedivisòria d'aigües entre la xarxa de valls tributàries del riuSegre, orientades en direcció S-N, als vessants septentrionals, i elsrius tributaris del riu Llobregat, en direcció W-E. Amb tot, a causa de la natura calcària del sòl, una gran part de la circulació de les aigües és subterrània i provoca nombrosos fenòmens càrstics.
| Cims del massís | Altura (msnm) |
|---|---|
| el Vulturó | 2.648,6[1] |
| Pujolar de Roca Grossa | 2.611,1[1] |
| Pic de Costa Cabirolera | 2.604,4[1] |
| el Salt del Sastre | 2.591,5[1] |
| Puig de la Canal del Cristall | 2.583,0[1] |
| Puig del Quer | 2.567,6[1] |
| Torreta de Cadí | 2.562,1[1] |
| Comabona | 2.548,2[1] |
| Aguiló | 2.486,6[1] |
| Roca Grossa | 2.474,8[1] |
| Puig Terrers | 2.465,7[1] |
| Pic del Cabirol | 2.456,5[1] |
| Roc de la Trona | 2.454,5[1] |
| Roca del Viladre | 2.452,4[1] |
| Cap de la Costa Verda | 2.436,0[1] |
| la Roca Plana | 2.432,8[1] |
| Roca Verda | 2.399,5[1] |
| Roca del Mig | 2.388,9[1] |
| Portell de Cadí | 2.388,3[1] |
| Roca del Gònec | 2.382,7[1] |
| Roca de la Balma | 2.382,3[1] |
| Cap de la Fesa | 2.382,1[1] |
| Roca de l'Ordiguer | 2.346,3[1] |
| Roca Dreta | 2.343,1[1] |
| Roc del Llamp | 2.328,5[1] |
| Roca Roja | 2.157,2[1] |
El clima es caracteritza per un règim de temperatures baixes al llarg de tot l'any i una notable pluviositat (més de 1.200 mm anuals); una gran part de les precipitacions són de neu, i als cims el període d'innivació s'allarga de novembre a abril. La vegetació natural és molt abundant: boscs depi roig i boscs residuals deroures (a Saldes) als sectors més baixos, masses depi negre fins a 2.000-2.100 m d'altitud i prats de muntanya per damunt; els rodals d'avets ifaigs es presenten en sectors més humits.
La població, que arriba fins a altituds considerables (Estana, 1.483 m;Lletó, 1.479 m;Josa de Cadí, 1.431 m), hi és escassa. L'economia es basa en l'explotació de la vegetació, sigui forestal o ramadera. El conjunt de la serra és un obstacle per a les comunicacions; únicament pot ésser franquejada pel coll del Pendís (1.820 m), que ja enllaça amb elMoixeró i és més baix (hi ha colls que sobrepassen els 2.400 m: pas dels Gosolans, Tancalaporta).
Des del1984, eltúnel del Cadí, que forada elMoixeró, enllaça laBaixa Cerdanya amb la vall delLlobregat. Els castells d'època romànica (com els de Saldes, Gósol, Josa, Víllec) i les esglésies dels mateixos pobles o els santuaris del Gresolet, de Bastanist i de Boscalt testimonien una densitat de població medieval comparable a la d'avui. A les cingleres del Cadí han estat practicades escalades de gran dificultat, especialment a la roca Verda (1959) i a la roca de l'Ordiguer (1965). ElRefugi Prat d'Aguiló i altres construccions posteriors han fet més accessibles els variats itineraris d'aquest massís.
