Les Cèlebes eren famoses pelspinisi, vaixells mercants delsbuguis de Macassar, que solcaven a vela tots els mars interiors d'Indonèsia en temps passats.[1] Els buguis es varen dispersar per tots els arxipèlags, mentre que elstoraja, un dels altres pobles famosos de Cèlebes, viuen a l'interior de l'illa. Els Toraja són coneguts per llurs rituals funeraris i l'arquitectura de les cases tradicionals.
El nom deSulawesi possiblement prové de les paraulessula ("illa") ibesi ("ferro") i pot referir-se a l'exportació històrica deferro dels ricsjaciments de ferro del llac Matano.[2] El nom va començar a utilitzar-se comú en anglès després dela independència d'Indonèsia.
El nom deCèlebes va ser donat originalment a l'illa pelsexploradors portuguesos. Tot i que la seva traducció directa no està clara, es podria considerar una traducció portuguesa del nom natiu "Sulawesi".[3]
L'illa té una forma molt característica, dominada per quatre granspenínsules i elgolf de Tomini. La part central de Cèlebes és accidentada i muntanyosa, de manera que les penínsules de l'illa tradicionalment no han tingut gaire contacte entre elles, i estan més ben comunicades per mar que per terra.
Les tres badies que divideixen les penínsules de Cèlebes són, de nord a sud, laTomini, la Tolo i la Boni. Aquestes separen la Minahasa o Península del Nord, la Península Oriental, la Península Sud-Est i la Península Sud.
Té una població d'uns 16.500.000 habitants (2005). Les ciutats principals sónMacassar, a la costa sud-occidental de l'illa, iManado, a l'extrem nord. 2.290 km² de l'illa estan ocupats pelParc Nacional de Lore Lindu, amb espècies animals endèmiques com certscalaus icivetes.
Les illes Selayar formen una península que s'estén cap al sud des del sud-oest de Cèlebes fins almar de Flores, que formen part administrativament de Cèlebes. Les illes Sangihe i les illes Talaud s'estenen cap al nord des de l'extrem nord-est de Célebes, mentre quel'illa Buton i els seus veïns es troben al sud-est de la península, les illes Togian es troben al golf de Tomini, i les illes Peleng i Banggai formen un cúmul entre Cèlebes iMoluques. Totes les illes esmentades i moltes més petites formen part administrativament de les sis províncies de Cèlebes.[6][7]
L'illa s'inclina des de les costes dels mars profunds que envolten l'illa fins a un interior muntanyós alt, majoritàriament no volcànic. Els volcans actius es troben al nord de la península de Minahasa, que s'estenen al nord fins a les illes Sangihe. El nord de la península conté uns quants volcans actius com el mont Lokon, el mont Awu,el Soputan i el Karangetang.
Segons les reconstruccions de plaques, es creu que l'illa es va formar per la col·lisió de terranes de laPlaca eurasiàtica (formant l'oest i el sud-oest) i de laplaca australiana (formant el sud-est i Banggai), ambarcs insulars anteriorment al Pacífic (formant les penínsules nord i est).[8] A causa dels seus diversos orígens tectònics, diversesfalles cicatrius la terra i, com a resultat, l'illa és propensa aterratrèmols, inclosos els mortals terratrèmols de 2018 i 2021.
A la costa oriental de Sulawesi, el mar de Banda del Nord es va crear a través del retrocés de subducció durant el Miocè primerenc. L'evidència d'aquest esdeveniment tectònic es troba en l'extensa xarxa de falles interconnectades que es troba a la zona, una muntanya submarina volcànica amb les seves crestes circumdants i una falca d'acreció. A la costa de l'est de Selawesti i Banggai hi ha una acumulació de roques carbonatades del Miocè final. Aquests carbonats són probablement esculls pinacles i la plataforma de carbonats té un gruix total d'uns 180–770 metres.[9]
Sulawesi, en contrast amb la majoria de les altres illes de la regióbiogeogràfica deWallacea, no és realment oceànica, sinó una illa composta al centre de la zona de col·lisió Àsia-Austràlia.[10] Parts de l'illa estaven enllaçades antigament al marge continentalasiàtic oaustralià i es van separar d'aquestes zones perprocessos vicariants.[10] A l'oest, l'obertura de l'estret de Makassar va separar Sulawesi occidental de Sundaland a l'Eocè c. 45 Mia.[10] A l'est, la visió tradicional de les col·lisions de múltiples fragments microcontinentals tallats de Nova Guinea amb un marge volcànic actiu a Sulawesi occidental en diferents moments des del Miocè primerenc c. 20 Recentment, Mya ha estat substituïda per la hipòtesi que la fragmentació extensional ha seguit una única col·lisió del Miocè de Cèlebes occidental amb l'esperó de Sula, l'extrem occidental d'un antic cinturó plegat d’origen varisc al Paleozoic tardà.[10][11]
La conca dels ossos es troba entre els braços oriental i occidental de Sulawesi. Segons estudis recents, la conca s'ha obert per forces d'extensió.[12] La conca està delimitada per falles normals a cada costat de la conca. Cada costat de la conca està envoltat per roca soterrani aixecada amb sediments joves que es troben al mig. La història geològica passada ha permès una gran acumulació de carbonats que podria conduir a un major potencial d'ocurrències de petroli i gas. Tanmateix, les falles presents a la conca la converteixen en un sistema molt complicat.
Segons la teoriaOut of Taiwan ("sortida de Taiwan"), cap al4000 aC els habitants de la costa del sud de la Xina, cultivadors de mill i arròs, van començar a creuar l'estret per establir-se aTaiwan, estenent-se cap al2500 aC des de Taiwan fins a lesFilipines, després des de les Filipines fins a Cèlebes iTimor i des d'allà, les altres illes de l'arxipèlag indonesi. Cap al 1500 aC un altre moviment porta des de les Filipines fins aNova Guinea i més enllà, les illes del Pacífic.[13]
L'islam va penetrar pel sud de les illes i els primers a islamitzar-se foren els regnes deGowa iTallo. A la vora hi havia uns quants regnes buginesos sent el principal el deBone. El regne deTernate a lesMoluques (que havia adoptat l'islam el 1490), exercia influència sobre el regne d'Amboina i el sud de les Moluques i sobre el sud i sud-est de Sulawesi o Cèlebes. Llavors va emergir un sultanat a l'illa deButon i les illes Muna a la costa sud i sud-est de les Cèlebes; el 1592 el sisè raja de Buton (la dinastia del qual ja governava al segle xv i l'hinduisme s'hi havia introduït per les seves relacions ambMajapahit) s'havia convertit a l'islam amb el nom de Sultan Murhum sota influència d'un àrab vingut delGujarat. Majapahit es va islamitzar al segle xv i els nobles hindús s'havien refugiat a Buton; el regne va resistir amb força a islamització, però quan es va convertir el sobirà el regne va seguir; es van establir relacions ambAtjeh. Una constitució inspirada en l'islam es va adoptar sota el quart sultà La Elangi (1578-1615) i el sulta de Ternate fou acceptat com a sobirà eminent.
Gowa i Tallo es van unir en un regne dual conegut com a sultanat deMakassar (1607) i va expandir l'islam per la força als regnes bugis o buginesos veïns incloent el principal que era Bone. El 1660 Arung Palakka, membre de la família reial de Bone (però no rei), va fomentar una revolta contra el sultà de Makassar, però no ho va aconseguir i va haver de fugir cap aJava i va demanar protecció a laCompanyia Holandesa de les Índies Orientals; el 1666 Makassar estava atacant el sultanat deButon amb 15.000 homes, i aquest es va salvar mercès a la intervenció holandesa, primer acte de l'atac d'aquests i d'Arung Palakka contra la mateixa Makassar el 1667 que va destruir el poder d'aquest sultanat (La lluita va començar el24 de novembre de1666 i va durar fins al18 de novembre de1667; el gruix de la guerra fou anomenat primera batalla de Makassar). El tractat de Bungaya (Het Bongaisch Verdrag), imposat per l'almirall holandès Cornelis Janszoon Speelman, i confirmat després el 1669, va donar als holandesos el dret d'establiment permanent, el monopoli amb prohibició de l'establiment d'altres estrangers a Makassar, i va transferir el domini de Bulukumbu-Bira, Maros, Bantaeng i el fort de Makassar (anomenat Ujung Padang); la resta de forts foren destruïts excepte Somba Opu i Ujung Padang va passar a ser la principal fortalesa i va rebre el nom deFort Rotterdam, mentre Somba Opu restaria com a residència reial. Les relacions es van deteriorar i el 1668 el sultà va atacar als holandesos a Fort Rotterdam el5 d'agost de1668. Els holandesos van atacar Fort Somba Opu el15 de juny de1669 i el van ocupar el22 de juny de1669 en l'anomenada segona batalla de Makassar. El sultà Hasanuddin es va rendir el30 de juny i la fortalesa de Somba Opu fou destruïda. Encara que el sultanat va subsistir va perdre tota la seva influència sobre els regnes buginesos.
Arung Palakka va estendre el seu poder sobre altres regnes de la regió, especialmentSumbawa (a les illes de la Sonda), Buton (al sud de Cèlebes) iManado (al nord de Cèlebes) i el 1672 va ser coronar finalment rei de Bone. Arung va morir el 1696. Els sultanats de Cèlebes van subsistir (fins que foren suprimits per la república el 1950). Els holandesos van imposar la seva política comercial monopolista a les illes orientals; els arbres giroflers (excepte els d'Amboina) foren tallats i la pobresa es va estendre per les illes, agreujada per les ràtzies d'Arung Palakka. Els buginesos van perdre les seves fonts de riquesa i van emigrar en massa o es van dedicar a la pirateria; molts es van instal·lar aGorontalo, al nord de Cèlebes on van estendre l'islam així com al principat veí deBolaang-Mongondow. Els portuguesos, aliats de Makassar, que eren a Manado, foren expulsats i es van retirar cap a les Filipines.
La regió de Manahasa (Minhasa) al nord de les Cèlebes, va esdevenir oberta als missioners cristians, però per la seva situació més segura els holandesos la van utilitzar com lloc d'acolliment de musulmans rebels procedents d'altres illes, especialment durant el segle xix, entre els quals Kyai Mojo, conseller espiritual del príncep Diponegoro, instigador de laguerra de Java (1825-1830) que es va instal·lar prop del llac Tondano on amb els seus seguidors va fundar Kampung Java Tondano i més tard s'hi van afegir altres musulmans exiliats; el mateix príncep Diponegoro fou exiliat a Makassar (a Ujung Pandang, on va morir el 1855) i l'imam Bonjol, un dels caps de la guerra delPedir aSumatra occidental 1821-1837), que va residir a un poble proper a Manado on va establir també una comunitat musulmana en mig d'un entorn cristià (que subsisteix avui dia).
QuanIndonèsia va accedir a la independència el desembre de 1949 no van tardar a esclatar revoltes musulmanes; al sud de les Cèlebes elDarul-Islam es va rebel·lar dirigit pel bugi Kahar Muzakkar (1950-1965) que havia servit com oficial a l'exèrcit indonesi.
↑Watuseke, F. S. 1974. On the name Celebes. Sixth International Conference on Asian History, International Association of Historians of Asia, Yogyakarta, 26–30 August. Unpublished.
↑Everett-Heath, John.The concise dictionary of world place-names. Fourth. [Oxford]: Oxford University Press, 2018, p. 1131.ISBN 9780191866326.OCLC1053905476.
↑Russell D Gray, Simon J Greenhill, Robert M Ross «The Pleasures and Perils of Darwinizing Culture (with Phylogenies) Article in Biological Theory». Biological Theory ·, 10-2007, pàg. 5 [Consulta: 20 maig 2024]. «Figure 2: A map of the Pacific showing the “Out of Taiwan” scenario of Austronesian expansion, and a majority rule consensus tree concordant with this expansion scenario (adapted from Greenhill and Gray 2005).»
Moore, MW; Brumm «Stone artifacts and hominins in island Southeast Asia: New insights from Flores, eastern Indonesia». Journal of Human Evolution, 52, 2007.DOI:10.1016/j.jhevol.2006.08.002.PMID:17069874.
Whitten, T. Periplus Editions Ltd.The Ecology of Java and Bali, 1996, p. 309–312.;Pope, G «Evidence on the Age of the Asian Hominidae». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 15-08-1983, pàg. 4988–4992.Bibcode:1983PNAS...80.4988P.DOI:10.1073/pnas.80.16.4988.PMC:384173.PMID:6410399.
Whitten, T. Periplus Editions Ltd.The Ecology of Java and Bali, 1996, p. 309.
