Està situada a la desembocadura del riu Mannu. Té una universitat, fundada el 1606 i restaurada el 1764, amb una biblioteca universitària del segle xiv (que conserva els llibres del bibliòfil Montserrat Rosselló). És seu arquebisbal amb una catedral gòtica restaurada al segle xvii. Conserva elmausoleubarroc del reiMartí el Jove, mort a Sardenya el1409. A la casa de la vila, es conserva el tríptic del Consellers, una taula de Pere Cavaro del segle xvi. Està documentada la presència de la impremta des del1493, amb impremta fixa el1566 dirigida perNicolau Canyelles. S'hi van imprimir llibres en català fins al 1850, ja que la llengua catalana hi fou oficial fins alsegle xvii i era compresa i parlada per molta gent des del segle xiv fins alxviii. L'escut de la ciutat fins al1766 estava format per les barres catalanes. La moneda calleresa es va fabricar a la ciutat fins al1821.
Ajuntament de CàllerEsglésia de Sant'Anna (barroc piemontès) i Sant Michele (barroc espanyol)Bastione de Saint RemyEscut de Càller (1493-1776)
Antigament, es va dirCaralis i era la ciutat més gran de l'illa deSardínia, situada a la costa sud, al golf Sinus Caralitanus. Se la suposa fundada pels fenicis o cartaginesos vers el segle vii aC. No se l'esmenta durant la conquesta romana de l'illa (238 aC), però en laSegona Guerra Púnica fou quarter general delpretorT. Manlius, des d'on va portar les operacions contra els cartaginesos; també apareix com la principal base naval romana a l'illa i residència del pretor. Florus li dona el títol de capital deSardinia i diu que fou ocupada i castigada perGraccus, però Livi diu que les ciutats de l'illa foren lleials a Roma i que la revolta només va afectar les tribus de les muntanyes.
En la guerra entreCèsar iPompeu, fou la primera a declarar-se per Cèsar i les altres ciutats de l'illa la van seguir amb poques excepcions. Cèsar s'hi va parar amb la seva flota en tornar de l'Àfrica. Uns anys després, l'illa va caure en mans de Menas, el lloctinent deSext Pompeu, i Caralis fou l'única ciutat que se li va resistir, però fou ocupada després d'un setge no gaire llarg.
Durant tot l'imperi, va continuar com a capital de l'illa. La ciutat mai no va ser colònia, però els habitants van obtenir els drets de ciutadania.
A la meitat del segle v va caure en mans delsvàndals com la resta de l'illa (455), i els bisbes africans que no acceptaven l'arrianisme s'hi van refugiar.
De l'època romana, es conserven l'amfiteatre i un aqüeducte, a més d'altres restes menors. També hi ha antigues cisternes, les ruïnes d'un temple circular i molts sepulcres que, probablement, van ser-ne la necròpoli.
Va passar a dominiromà d'Orient el633. Amb l'hegemonia dels musulmans al Mediterrani, es va constituir a Caralis un govern local nominalment dependent de Constantinoble i, de fet, independent, al front del qual hi ha Gialeto (687-722). Des del 720 al 880, la regió fou objecte dels repetits atacs sarraïns. El govern autònom es va expandir cap a l'interior i amb les terres de part de l'illa va formar eljutjat de Càller, que va tenir la capital a S. Igia, prop delsaiguamolls del mateix nom.
Donada Sardenya pelpapaBonifaci VIII a lacorona d'Aragó el1297, laconquesta aragonesa de Sardenya va començar el1323[1] i, el 19 de juny de1324, desprésde la caiguda de Càller, se signa la capitulació, segons la qual laRepública de Pisa cedeix a EnJaume el Just tots els drets sobre Sardenya. Fou assetjada pels catalans i el castell ocupat el1326 i s'hi va introduir l'administració catalana. El governador català de Càller era al mateix temps governador de tota l'illa, fins que el1354 es va repartir el comandament amb el de Logudor.
Capella de la Santa Espina a lacatedral de Càller. Aquesta capella fou edificada cap al1328, poc després de l'ocupació catalana, i és un exemple notable delgòtic català de SardenyaEl mausoleu deMartí el Jove a l'interior de la catedral
Càller va patir 10 epidèmies entre1348 i1688 i un incendi que en destruí un terç, el1388. La ciutat fou assetjada sense èxit pels jutges d'Arborea el1375, ja que la flota catalana va arribar a temps. El1355, s'hi van celebrar les corts insulars, cosa que es va repetir el1421 i1481. Els jueus, establerts a Càller al segle xiii, en foren expulsats el1492. El port de Càller fou la base per a l'expedició a Tunis d'Alfons el Magnànim (1435) i deCarles V (1535), també del grup dels sards dirigits que van anar a la Batalla deLepant el1571.
Al segle xvi, es va disputar ambSàsser la primacia de l'illa. Fou residència dels lloctinents i virreis catalans que havien substituït els antics governadors.
En laGuerra de Successió Espanyola, Càller fou partidària deFelip V de laDinastia borbònica, però la flota anglesa la va bombardejar i va passar al bàndol austriacista. El1713, l'illa fou lliurada a l'Imperi Austríac peltractat d'Utrecht. El cardenal Alberoni hi va dirigir una expedició que va assetjar i conquerir la ciutat el1717, tot i l'heroica defensa del coronel catalàJaume Carreres. Peltractat de Londres de1718, l'illa fou transferida a Savoia, i va agafar el nom deRegne de Sardenya el1720. Els virreis savoians van residir a Càller.
Un intent de desembarcament francès dirigit per l'almirall Truguet el28 de febrer de1793 (que va desembarcar a Quartu) fou rebutjat per les milícies locals dirigides pel comandant Girolamo Pitzolo, en una batalla a la plana de S. Bartolomeo. Els sards van demanar participació en el govern del regne, però no es va concedir i va esclatar una revolta. Els piemontesos foren capturats el7 de maig de1794 i expulsats en un vaixell de l'illa. El govern deTorí va enviar un nou virrei, el marquès de Vivalda, i finalment va accedir a nomenar Girolamo Pitzolo, l'heroi de la revolta, com a governador general del rei. No li va durar la popularitat i fou mort en uns avalots populars.
Quan elPiemont fou ocupat i el rei es va rendir el8 de desembre de1798, representants de l'estament de Càller van oferir-li el trasllat de la cort savoiana a Càller, que es va efectuar el3 de març del1799.
El1814, el rei va tornar al continent i va deixar com a virrei Carlo Felice i després va abdicar. Els anys següents, la gana va fer estralls a la ciutat, especialment el1812. El20 de maig de1814, el rei de Savoia va poder retornar a Torí.
El1847, el consell general de Càller va demanar al rei d'incloure els sards dins la unió italiana i tenir els mateixos drets que els italians. A conseqüència d'aquests moviments polítics que encara no van portar a la unitat italiana, es van abolir el virregnat i la secretaria d'estat i guerra. El1861, els Savoia forenreis d'Itàlia. Llavors, es va obrir el debat sobre l'eliminació de les muralles de les quals només van restar les de Castello. La ciutat fou reestructurada sota la direcció de l'arquitecte Gaetano Cima.
L'alcalde Ottone Bacaredda va fer importants obres públiques i va canviar la fesomia de la ciutat al final del segle xix i les dues primeres dècades del xx. Durant el període feixista, també va ser objecte d'una remodelació important.
El1943, va patir bombardejos aeris dels aliats per la seva posició de port i aeroport estratègic. El1949, va esdevenir capital de la regió autònoma de Sardenya.
_-_2016.svg%26amp%3blang%3dca)
.jpg)
