Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

El Bierzo

Coord.:42° 39′ 19″ N, 6° 36′ 53″ O / 42.655389°N,6.614798°O /42.655389; -6.614798
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de:Bierzo)
Plantilla:Infotaula geografia políticaEl Bierzo
Imatge
Tipuscomarca d'EspanyaModifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a WikidataMap
 42° 39′ 19″ N, 6° 36′ 53″ O / 42.655389°N,6.614798°O /42.655389; -6.614798
EstatEspanya
Comunitat autònomaCastella i Lleó
Provínciaprovíncia de LleóModifica el valor a Wikidata
Capital i Ciutat més granPonferradaModifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població117.142(2024)Modifica el valor a Wikidata (50,32hab./km²)
Geografia
Superfície2.328 km²Modifica el valor a Wikidata
PatrociniOur Lady of the Oak(en)TradueixModifica el valor a Wikidata

Lloc webccbierzo.comModifica el valor a Wikidata

El Bierzo (engallec:O Bierzo, enlleonès:El Bierzu) és una comarca de l'oest de laprovíncia de Lleó, dins la comunitat autònoma deCastella i Lleó. És l'únicacomarca reconeguda per llei (Llei 1/14 de 14 de maig) i aprovada per lesCorts de Castella i Lleó el 20 de març del 1991 tret dels territoris d'Aragó,Catalunya,País Basc iGalícia.[1]

Orografia

[modifica]

És situada als contraforts de laserralada Cantàbrica. És una fossa tectònica omplerta per materials terciaris, que oscil·la entre els 400 i els 500 metres, mentre que l'orla muntanyosa paleozoica és situada entre els 1.500 i els 2.000 metres. La comarca pertany a la conca delSil, que és la seva sortida natural cap aGalícia. El clima és humit, i les temperatures són més elevades que a laMeseta. Hi ha rouredes, fagedes, castanyedes,landes i prats a la muntanya, i els fons de les valls són ocupats per conreus.

Lingüística

[modifica]
Comarques lleoneses on es parla asturlleonés.

La llengua predominant és elcastellà, però amb importants influències delgallec i ellleonès que van creixent com més a l'occident i nord del territori, respectivament. L'ús del gallec i el lleonès en la vida quotidiana té sorts diferents, encara que ambdós estan vivint una recent revitalització a través de diferents associacions que promouen el seu ús i estudi. El gallec és el més afavorit, ja que està estenent el seu ús en la seva zona d'influència, i el lleonès té actualment un ús molt limitat.

S'ha considerat sempre El Bierzo com un pont entre el gallec i el lleonès, però amb trets propis molts diferents,[2] que van portar a definir aquesta parla d'El Bierzo com adialecte bercià en el segle xix[3] recollit posteriorment en diverses publicacions.[4]

Una frontera imaginaria que parteix de l'AltoCúa fins a una part de l'actual municipi dePonferrada (Fuentesnuevas iDehesas) que divideix els territoris lingüístics. Des d'antany[5] ambdós van ser la parla o llenguatge quotidià o tradicional. Actualment, exceptuant les poblacions més urbanes, on l'autòcton, língüísticament parlant, pràcticament ha desaparegut, es nota que formes s'hibriden, i a vegades es barregen resultats fonètics gallecs i lleonesos (com fins i tot castellans) i coexisteixen ambdues formes en alguns casos[6] Per una altra part, moltes de les valls o comarques que formen El Bierzo conserven significatives peculiaritats en la seva parla: així, han sorgit argots com elburón (argot dels venedors ialbarders ambulants deFornela.[7]), i eldialecte ancarès.

Bandera del Bierzo, usada pels més reivindicatius

Economia

[modifica]

El principal recurs econòmic és la ramaderia, seguida de l'explotació de les mines de carbó. La població és distribuïda en petits nuclis rurals.

Població

[modifica]

Com a nuclis urbans destaquenPonferrada,Villafranca del Bierzo,Cacabelos iBembibre. La capital comarcal ésPonferrada.

A tota la zona occidental de la comarca es parlagallec on cada any augmenta el nombre d'alumnes que l'estudien a Primària i Secundària, tot i que el seu ús al carrer és cada vegada més minoritari. A la part oriental és d'influèncialleonès, el qual viu una situació més crítica encara que el gallec, ja que no s'ensenya ni a escoles ni a instituts, tret d'alguns cursets, encara que el seu ús es limita, des de fa molt temps, a girs i modismes en la llengua castellana i l'ús, molt limitat i ja desaparegut del Dialecte Berciano ("barreja de lleonès i gallec amb particularitats pròpies) no homogènies, amb àmplies diferències segons els diferents valls i / o comarques d'El Bierzo.

Gastronomia

[modifica]

L'elaboració gastronòmica més famosa es el botillo ambDOP. Els vins delBierzo també són molt famosos i tenen el seu propi raïm.

- Vi negre, DOP Bierzo amb el seu raïm propi:Mencía.

- Vi Blanc, DOP Bierzo amb el seu raïm propi:Godello.

Personalitats

[modifica]

Originaris d'El Bierzo són:

Referències

[modifica]
  1. Llei 1/14 de 14 de maig, per la qual és crea la comarca de El Bierzo.
  2. Pueblos y ríos bercianos: (significado e historia de sus nombres),Jesús García y García, 1994,ISBN 84-604-8787-3
  3. Isidoro Andrés de Llano, "Recuerdo a Puentedeume en dialecto berciano" 1860. Revista Esla
  4. Verardo García Rey, "Vocabulario de El Bierzo", 1934. Manuel Gutiérrez Tuñón "El Habla de El Bierzo" 1975 y otras
  5. Jesús García García cita la influencia del Gallego desde el rey Suevo Mirón (Miro) no dando fechas para el Leonés
  6. Emilio Alarcos Llorach (acadèmic de la RAE) "Atlas lingüístico de El Bierzo".ISBN 84-88635-11-7
  7. El Burón. Alejandro Álvarez López.ISBN 84-88635-47-8

Enllaços externs

[modifica]
  • Vegeu aquesta plantilla
Municipis d'El Bierzo
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=El_Bierzo&oldid=33917322»
Categoria:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp