Tipus | comarca d'Espanya![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Lloc | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Castella i Lleó | ||||
Província | província de Lleó![]() | ||||
Capital i Ciutat més gran | Ponferrada![]() | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 117.142(2024)![]() | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 2.328 km²![]() | ||||
Patrocini | Our Lady of the Oak(en)![]() ![]() | ||||
Lloc web | ccbierzo.com![]() |
El Bierzo (engallec:O Bierzo, enlleonès:El Bierzu) és una comarca de l'oest de laprovíncia de Lleó, dins la comunitat autònoma deCastella i Lleó. És l'únicacomarca reconeguda per llei (Llei 1/14 de 14 de maig) i aprovada per lesCorts de Castella i Lleó el 20 de març del 1991 tret dels territoris d'Aragó,Catalunya,País Basc iGalícia.[1]
És situada als contraforts de laserralada Cantàbrica. És una fossa tectònica omplerta per materials terciaris, que oscil·la entre els 400 i els 500 metres, mentre que l'orla muntanyosa paleozoica és situada entre els 1.500 i els 2.000 metres. La comarca pertany a la conca delSil, que és la seva sortida natural cap aGalícia. El clima és humit, i les temperatures són més elevades que a laMeseta. Hi ha rouredes, fagedes, castanyedes,landes i prats a la muntanya, i els fons de les valls són ocupats per conreus.
La llengua predominant és elcastellà, però amb importants influències delgallec i ellleonès que van creixent com més a l'occident i nord del territori, respectivament. L'ús del gallec i el lleonès en la vida quotidiana té sorts diferents, encara que ambdós estan vivint una recent revitalització a través de diferents associacions que promouen el seu ús i estudi. El gallec és el més afavorit, ja que està estenent el seu ús en la seva zona d'influència, i el lleonès té actualment un ús molt limitat.
S'ha considerat sempre El Bierzo com un pont entre el gallec i el lleonès, però amb trets propis molts diferents,[2] que van portar a definir aquesta parla d'El Bierzo com adialecte bercià en el segle xix[3] recollit posteriorment en diverses publicacions.[4]
Una frontera imaginaria que parteix de l'AltoCúa fins a una part de l'actual municipi dePonferrada (Fuentesnuevas iDehesas) que divideix els territoris lingüístics. Des d'antany[5] ambdós van ser la parla o llenguatge quotidià o tradicional. Actualment, exceptuant les poblacions més urbanes, on l'autòcton, língüísticament parlant, pràcticament ha desaparegut, es nota que formes s'hibriden, i a vegades es barregen resultats fonètics gallecs i lleonesos (com fins i tot castellans) i coexisteixen ambdues formes en alguns casos[6] Per una altra part, moltes de les valls o comarques que formen El Bierzo conserven significatives peculiaritats en la seva parla: així, han sorgit argots com elburón (argot dels venedors ialbarders ambulants deFornela.[7]), i eldialecte ancarès.
El principal recurs econòmic és la ramaderia, seguida de l'explotació de les mines de carbó. La població és distribuïda en petits nuclis rurals.
Com a nuclis urbans destaquenPonferrada,Villafranca del Bierzo,Cacabelos iBembibre. La capital comarcal ésPonferrada.
A tota la zona occidental de la comarca es parlagallec on cada any augmenta el nombre d'alumnes que l'estudien a Primària i Secundària, tot i que el seu ús al carrer és cada vegada més minoritari. A la part oriental és d'influèncialleonès, el qual viu una situació més crítica encara que el gallec, ja que no s'ensenya ni a escoles ni a instituts, tret d'alguns cursets, encara que el seu ús es limita, des de fa molt temps, a girs i modismes en la llengua castellana i l'ús, molt limitat i ja desaparegut del Dialecte Berciano ("barreja de lleonès i gallec amb particularitats pròpies) no homogènies, amb àmplies diferències segons els diferents valls i / o comarques d'El Bierzo.
L'elaboració gastronòmica més famosa es el botillo ambDOP. Els vins delBierzo també són molt famosos i tenen el seu propi raïm.
- Vi negre, DOP Bierzo amb el seu raïm propi:Mencía.
- Vi Blanc, DOP Bierzo amb el seu raïm propi:Godello.
Originaris d'El Bierzo són: