El cenobi es va fundar a partir de la unió de dues comunitats. D'una banda, la delspremonstratencs del monestir de Santa Maria de Bellpuig Vell, introduïda per l'ermitàJoan d'Organyà al voltant del 1159,[4] que en fusionar els seus ermitans convertits en premonstratencs el1166, gràcies a la generositat delscomtes d'UrgellErmengol VII i la seva esposaDolça de Foix, amb la comunitat establerta perGuillem d'Anglesola el mateix1166 a Bellpuig de les Avellanes (Noguera), donà lloc a la creació de la gran abadia de Bellpuig de les Avellanes.
El1180, en morir Joan d'Organyà, es van fusionar les dues comunitats. El lloc de Bellpuig Vell quedà abandonat cap al 1195.[4] Bellpuig de les Avellanes es va convertir en la comunitatpremonstratenca més important deCatalunya i la que donà origen a la resta de cases del país: el santuari marià de laMare de Déu de Bonrepòs (1205-1224) (Pallars Jussà);Sant Nicolau de Fondarella, abadia i hospital (1229-1340) alSegrià, prop d'Anglesola;Santa Maria de Mur (1235) (Pallars Jussà), retornat a pabordia augustiniana després d'una llarga polèmica, iSanta Maria d'Artà o Bellpuig d'Artà (Mallorca Oriental). Sempre va tenir la protecció dels comtes d'Urgell i va detenir possessions importants que s'estenien per tota la comarca fins a laserra del Montsec. L'any 1195, va estar sota la protecció del reiAlfons I de Provença, que la va honorar amb diversos privilegis i donacions.
A partir de mitjan segle XVIII es va iniciar al monestir un moviment per a la recuperació de la història i els documents eclesiàstics. Tres dels seus abats van escriure importants estudis sobre esglésies i cenobis catalans:Jaume Caresmar (mort el1791),Jaume Pasqual (mort el 1804) iJosep Martí (mort el 1806). Entre les obres sortides de Bellpuig, cal destacar elMonumenta Cataloniae, que es conserva a laBiblioteca de Catalunya. Bellpuig de les Avellanes fou, així, un dels importants focus de laIl·lustració catalana.
L'activitat en el monestir va acabar amb ladesamortització del 1835. Des d'aquesta data, el cenobi ha passat per diversos usos. Entre el1883 i el1889, es va convertir en monestirtrapenc. El1894, Agustí Santesmasses, un banquer, va adquirir l'edifici. Santesmasses va vendre elssarcòfags en què es trobaven les restes dels comtes d'Urgell al MuseuThe Cloisters deNova York. El preu de venda va ser de 15.000pta. Les restes mortals dels comtes van ser retornades el 1967 dins d'uns senzills sepulcres de pedra.
L'església de Bellpuig es va començar a reconstruir alsegle xiv en estil gòtic. Estava planificada com una gran basílica amb planta decreu llatina. Lanau central es va escurçar i es van reduir les dimensions de l'església.
Té unabsis central en forma de pentàgon i dos absis menors, un a cada costat de la nau. El sostre original estava fet de fusta ambvolta ogival. La portalada d'entrada es troba en el braç nord deltranssepte. És d'estilgòtic amb columnes rematades percapitells. Hi apareixen els escuts dels comtes d'Urgell i del monestir, així com un escut que es creu que correspon al de l'abat.
Es conserva també elclaustre d'estilromànic adossat a l'angle sud-oest de l'església, construït al segle xii. És de planta rectangular, les galeries del nord i del sud (les més curtes) estan dividides en dos trams per unpilar central i amb quatrearcs de mig punt, a cada costat, sostinguts per doblescolumnes, les galeries més llargues estan dividides en tres trams per dos pilars; en el tram central, es troben cinc arcs de mig punt i en els laterals tres arcs, tots aquests sostinguts també per parells de columnes. Tots els arcs es troben ornamentats amb una motllura de puntes de diamant en el guardapols. Conserva trenta-siscapitells decorats, pertanyents a les galeries sud i oest; en les altres galeries són completament llisos. Els motius ornamentals són amb un relleu molt pla i representen elements vegetals, figures d'animals i humanes.
El comteErmengol VII, impulsor de la seva fundació, va deixar escrit al seu testament, l'any1177, que volia ser enterrat a l'església del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.[6]
«
A l'església de Santa Maria de Bellpuig, que he fundat per inspiració divina (…), i a més, el meu cos per ser-hi sepultat, per la humilitat i pobresa d'aquest lloc (…)
»
Ermengol X va impulsar la reforma de l'edifici el1303, per tal de convertir-lo en elpanteó delscomtes d'Urgell. Ell fou qui va fer construir els sepulcres per als fundadors del monestir. Al mateix temps, hi fou enterrat el seu germàÀlvar de Cabrera,vescomte d'Àger i finalment s'hi feu construir el seu sepulcre, on fou enterrat. Així, s'escriu l'any1314 al seu testament:
«
Elegim per al nostre cos, el sepulcre construït a l'església de Santa Maria, del Monestir de Bellpuig, de l'ordre; per a la nostra sepultura (…)
Des delsegle xiv fins als inicis delsegle xx, aquests sepulcres van estar conservats a l'església del monestir.
L'any 1906, el monestir fou adquirit pel banquer lleidatà Agustí Santesmasses i Pujol. El mateix any, venia els sepulcres dels comtes d'Urgell a un antiquari deVitòria, pel preu de quinze mil pessetes.
Abans de la venda, però, el majordom del convent i fill deVilanova de la Sal, Josep Utgé, va extreure'n les restes dels comtes i les va dipositar sota l'altar de l'església del monestir. Poc després, van ser enterrats de manera més convenient a l'església de Vilanova de la Sal.
La premsa de l'època se'n va fer ressò, sobretot en els primers moments. Elbisbe d'Urgell en va reclamar el retorn, ja que n'era el propietari legítim. Fins i tot,Francesc Macià, l'any 1907, com a diputat de les Corts, va fer diversos moviments per tal de recuperar els sepulcres.
El ressò inicial que reclamava els sepulcres es va anar apagant i finalment els sepulcres no es van recuperar. Foren comprats pels Estats Units d'Amèrica, i actualment es troben al museu The Cloisters deNova York.
Pel que fa a les restes dels comtes d'Urgell, l'any1967, van ser retornades a l'església del Monestir de les Avellanes, provinents de l'església de Vilanova de la Sal, on havien reposat des del1906. Les restes es col·locaren en dues senzilles arquetes de pedra amb els escuts dels comtes d'Urgell. Actualment, encara es troben a l'església del Monestir de les Avellanes.[7][8]
Xilografia amb el beat d'uns goigs de final del segle xviii amb el "Sant Cap"
L'Abaciologi de Bellpuig de les Avellanes recull la llista i biografia dels abats del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes des de 1172 fins al 1835. La història d'aquesta abadia, rica en homes i esdeveniments, fou estudiada perJaume Caresmar iEduardo Corredera i una gran quantitat d'investigadors, que són els que han proporcionat les dades d'aquestabaciologi. No és un abaciologi complet i ordenat, ja que només es recullen els superiors que governaren mentre hi hagué vida monàstica, és a dir del1160 al1835, ja que posteriorment es produí laDesamortització de Mendizábal. Els personatges que ja gaudeixen d'article en laViquipèdia, no tenenbiografia en aquest arxiu.
Elsabats no s'escollien ni es proposaven de la mateixa manera. Els abats triennals eren escollits pel capítol conventual per tres anys i podien ésser reelegits, però havien de deixar passar un trienni, abans d'acceptar un mandat nou. Els abats comendataris eren proposats pel rei o perRoma com a tals i rebien aquest monestir com a comanda. Generalment, eren persones amb molta influència que no podien atendre les necessitats reals de l'abadia que els encomanaven, per aquest motiu alguns mai no es presentaren al monestir. La vida normal del monestir transcorregué sota el mandat d'abats triennals escollits pel capítol conventual.
Aquests són els abats que ha tingut el monestir des de 1166. A partir del 1461 són abats comendataris. A partir del 1582 són abats de la post-reforma.[9][10][11]
Guillem (1172-1182): succeí el primer superior del monestir de Bellpuig, el beat Joan d'Organyà. Per respecte, declinà el títol d'abat i al principi es feia dir únicament prior. El monestir de Bellpuig el Vell (Mont Malet) es traslladà a Bellpuig el Nou, lloc on és situat actualment. Rebé donacions d'Ermengol VII i reorganitzà la vida monàstica a Bellpuig. En el seu temps, pietosos donants deBellcaire enriquiren el patrimoni amb donacions de tota mena:alous, delmes, drets...
Bertran, prior (1182-1195): Consta com a últimprior del començament de la història del monestir, abans que es convertís en abadiat. Guillem morí després que Ermengol VII (1183) li hagués atorgat el testament, en aquesta data Bertran ja figurava al davant del monestir com a prior.
Ramon, abat (1195-1202).Caresmar l'anomenà tercer superior del monestir i fou el primer que rebé la benedicció abacial. Durant el seu mandat, elsvaldesos, elsalbigesos i d'altres es presentaren a les terres del monestir i feren molt de mal. RebéArnau de Preixens,bisbe dimissionari d'Urgell, que morí al monestir i fou enterrat a l'església monàstica. Continuaren les donacions de reis i comtes a Bellpuig, entre les quals destacà la de l'Almolda.
Arnau del Monte, abat (1203-1208). Successor de Ramon com abat del monestir, visqué una època de pau i de prosperitat,Ermengol VIII feu la donació de privilegi de privilegis i béns al monestir, entre els quals hi hagué la Sandàlia de la Verge. El succeí Guillem Garcia.
Guillem Garcia, abat (1208-1219). Cinquè abat del monestir. Al principi del seu mandat treballà abrivadament per eximir Bellpuig dels impostos que li sobrevingueren després de laguerra. Durant la seva prelacia moriren Ermengol VIII iDolça de Foix, esposa d'Armengol VII, grans benefactors del monestir, i se celebraren solemníssims funerals pels difunts. Cal destacar les donacions històriques durant el seu abadiat;Berenguer de Correa el29 d'abril de1210 regalà el prat de la Mallola amb lafont de la Mallola i, poc temps després, el castell de la Tosca amb tots els seus termes i pertinences.
Bernat de La Portella, abat ([...?]-1236). Escollit abat a la darreria de l'any 1236 se sap que la família era noble, de les que governaven els territoris d'Urgell. El seu mandat fou molt breu. L'octubre de 1236,Jaume I convocà lesCorts de Montsó i sol·licità ajuda per a la conquesta deconquesta de València. Bernat fou generós en encarregar-se de les despeses. Els beneficis d'aquesta sembra es recolliren després. El1237 fou nomenat abat Bernat de Narbona el seu successor.
Ermita de santa Maria de Bellpuig a Artà (Mallorca)
Bernat de Narbona, abat (1236-1243). Jaume Caresmar creu que aquest abat vingué de la ciutat francesa deNarbona i que pertanyia a una família de vescomtes (Vescomtat de Narbona) amb aquest mateix cognom que prengueren part en la conquesta de València. Demanaren religiosos de Bellpuig per al recentment nomenatbisbat de Mallorca. Una colònia de religiosos de Bellpuig partí cap a la parròquia d'Artà, en la qual s'assentarien i fundarienSanta Maria de Bellpuig d'Artà.
Joan Cerdán, abat (1243-1230). Joan Cerdán fou nomenat desè abat de Bellpuig. El seu escut era el mateix que el de la família nobleCerdán d'Aragó; un petit mont coronat amb unlliri oflor de lis. Fou nomenat jutge apostòlic per resoldre elsplets entre elstemplers i elbisbat de Lleida. Assistí a la mort dePonç, comte d'Urgell. Conservà i augmentà els béns del monestir. Algunes de les compres foren: el castell i el terme d'Almadir, entreCampvim iBalaguer; la vinya deMenàrguens i la torre deLa Mosquera i de la Tosca amb totes les seves pertinences a la vila de lesAvellanes (11 de novembre de1253. Lluità contra els albigesos, ajudà els pobres, assistí alConcili de Tarragona (16 de maig de1256) i disposà amb prudència tots els complicats assumptes del monestir.
Pere, abat (1281-1289). Nomenat onzè abat de Bellpuig. Les actes no conserven el cognom d'aquest abat. Envià a Sant Nicolau de Fondarella, hospital pertanyent al monestir, un prior,Pedro Piquer, i vengué terrenys contigus a Bellpuig el Vell a un veí deVilanova de Malet. Feu confirmar totes les donacions aLa Almolda al reiPere el Gran (Saragossa,3 de març de1284. Aquest abat començà la repoblació dels voltants, especialment de la Tosca.
Tomba d'Armengol X
Berenguer, abat (1310-1320). Fou escollit tretzè abat de Bellpuig el 1310. Es preocupà de mantenir i augmentar el patrimoni del monestir a Menàrguens i Balaguer, i va arreglar i conservar, especialment, els canals delsmolins que el monestir tenia en aquesta ciutat.Ermengol X morí i fou enterrat al panteó dels comtes de Bellpuig. Se li feren uns funerals solemníssims al monestir. (Està enterrat a Bellpuig de les Avellanes, tot i que en un sepulcre modern, ja que l'original fou venut després de ladesamortització al museuThe Cloisters deNova York.
Gallard, abat (1320-1348). Abat confirmat pel deCasa-Dei, del qui depenia jurídicament el monestir de Bellpuig, passà una època de penúries econòmiques, entre d'altres. Hi hagué dificultats amb la possessió de l'Almolda i també amb els molins que el monestir tenia a Balaguer. El1329, assistí al concilis sufraganis convocats per l'arquebisbe deTarragona. Es veié obligat a recórrer al reiAlfons IV per exposar-li el deficient estat econòmic del monestir.
Joan d'Andrés, abat (1348-1365). Entre els abadiats de Gallard i Joan d'Andrés, s'estengué arreu d'Europa l'anomenadaPesta Negra (1348). Segons Calesmar, fou una de les causes del despoblament de totCatalunya.Sibil·la, vídua d'Ermengol X, feu que es complís el testament del comte a favor del monestir (2 de juliol] de1350). Els molins de Balaguer seguiren donant preocupacions fins al punt d'haver d'entregar-los, per no poder condicionar-los degudament per al seu bon funcionament. L'Almolda també es va haver de vendre (16 de juny de1354).
Arnau de Melhón, abat (1365-1395). Fou considerat el dissetè abat de Bellpuig. Durant el seu mandat continuaren els plets pels molins i per algunes altres possessions monàstiques. Les dificultats econòmiques foren constants, el succeí l'abat Guillem.
Guillem Rainaldi, abat (1403-1425). Durant el seu abadiat es concediren alguns privilegis per mandat reial. El reiMartí (19 de març de1404 permeté atorgar document perquè Bellpuig pogués introduir la venda de queviures a Balaguer.Alfons també concedí diversos privilegis que permeteren que el monestir pal·liés la seva situació de penúria. Per altra banda, l'abat Guillem concedí als habitants deVilanova (4 de maig de1420) gràcies especials i privilegis per millorar la situació de dependència.
Francesc, abat (1438-1441). Diferents béns del monestir, entre els quals hi havia la granja deTorrevella, foren venuts al dePoblet, segons consta en documents d'aquest monestir. Per aquesta època, Sant Nicolau de Fondarella, hospital per a pelegrins, se separà de la jurisdicció del monestir de Bellpuig, a la qual havia pertangut durant molts anys.
Arnau Roger de Palhias, abat (1441-1461). No hi ha gaire documentació per afirmar quelcom sobre l'abat Arnau. Per aBackmund, es tracta del bisbe d'Urgell, que seria al mateix temps, abat comendatari (que exerceix el poder d'abat per mandat i autoritat apostòlics). Això pot explicar que
«
El1445 es concedeix al bisbe d'Urgell i abat de Bellpuig la salvaguarda perquè pugui visitar els castells i els llocs pertanyents al monestir i que figuri i obri com a administrador perpetu.
Francesc Blanch, abat comendatari (1461-1486). El promogué abat el papaSixt IV. En realitat, la vida del monestir la governà el prior fraJoan Rius. Però l'abat manà sovint, a distància. Organitzà la Confraria de la Santa Sandàlia de la Verge, per als confrares de la qual aconseguí privilegis i indulgència.Ferran el Catòlic l'estengué als seus regnes i els confrares pagaven sis diners per a la conservació de l'església de Bellpuig (Barcelona,6 de juny de1503.
Mateu Fita, abat comendatari (1486-1521). Se saben poques coses d'aquest abat. Però consta que l'any1519,Carles V convocàCorts de Barcelona, en fou nomenat procurador. Consta també que hi envià com a representant el priorJoan Mas, que assolí de l'emperador la confirmació de la venda d'Almasir, terme que havia estat venut per Alfons el Magnànim al monestir de Bellpuig amb tots els seus drets jurisdiccionals, civils i criminals.
Morí abans de complir-se l'any del seu nomenament.
Cebrià Benetí, abat comendatari (1522-1523). Pare dominic, residí sempre a Roma. Feu la procura del monestir per mitjà del seu germà fraMiquel Benetí, prior deSant Joan de Malta. Alienà moltes rendes aOs de Balaguer mitjançant el procediment d'«actes cremats», pel qual es reconeixia la propietat dels particulars que el sol·licitessin al·legant no poder presentar documents perquè se'ls havien cremat. Morí l'any de la seva elecció.
Pere Calvó, abat comendatari (1523-1524). El bisbe de Barcelona, Pere Calvó, era la mateixa persona? gairebé no en tenim més dades, excepte que morí el mateix any en què fou escollit abat comendatari de Bellpuig.
Tomàs Campaner, abat comendatari (1547-1549). Natural de Tarragona, clergue i notari apostòlic. Intentà organitzar l'arxiu i inventariar-ne els documents. Mantingué litigis per diversos establiments a Balaguer iGerp amb una sort desigual.
Joan Castillo, abat comendatari (1551-1577). Intervingué per defensar l'orde de les reclamacions deFelip II davant el papaPius V, vers la supressió o la reforma dels ordes religiosos existents a Espanya (2 de desembre de1566). La reforma es feu segons la norma premonstratenca, amb la consegüent protesta per la forma com es dugué a terme.
Antoni Gessé, abat comendatari (1577-1581). Fou l'últim dels abats comendataris; nomenat pel papa per mitjà delbisbe de Vic iMiquel Manell,canonge de Lleida. Amb aquest abat s'acabaren els comendataris. Hi intervingué Felip II, indirectament, perquè no volgué que als seus regnes hi hagués monestirs que depenguessin d'una autoritat ubicada fora. D'aquesta època és la visita del comissionat apostòlicVergara, el qual fou molt mal rebut a Bellpuig, on empresonàJoan Gessé, administrador, nebot de l'abat, i l'abat mateix, però aconseguiren escapolir-se.
Ignasi Gutiérrez (1582 -1583)Afirmen les memòries de Caresmar que Ignasi Gutiérrez fou escollit primer abat no comendatari. El seu abadiat solament durà un any. Probablement, fou unpremonstratenc que acompanyà elvisitador Vergara, restà al davant del monestir durant la visita i marxà prudentment després d'haver acabat.
Guillem de Fragapar (1582 -1588)Un dels estatuts de la reforma proposada el 1582 deia que els períodes abacials havien de ser triennals. Encara que Bellpuig no acceptà la reforma proposada, pràcticament se sotmeté als triennis.
Bernat Murtra (1605 -1610)El seu abadiat resultà discutit perquè fou escollit directament pel superior general delspremonstratencs i els seus consellers, sense intervenir-hi el Capítol de Bellpuig. No obstant això, estigué d'acord amb les normes delDecret de reforma deGregori XIII.
Ferran Ruimoroso (1610 -1611)En l'abaciologi general és considerat com a abat capitular escollit a Bellpuig. Tot i que el seu mandat fou molt breu, figura en lloc preferent de Bernat Murtra, que hauria estat considerat com un intrús en no ser escollit pel Capítol del monestir.
Bernat Langor (1611 -1625)Nasqué a Balaguer. Fou delscanonges més joves del monestir i fou escollit contra els desitjos dels altres, de la mateixa manera que l'abat Fontanella aconseguí butlles per prolongar el seu mandat. En el seu tempsFelip III intentà suprimir el monestir i volgué aplicar les seves rendes a laUniversitat de Lleida. Bellpuig s'hi oposà. L'abat fou empresonat per oferir resistència al nunci i visitador apostòlic (19 d'octubre de1611). Els següents superiors de Bellpuig no tindrien el títol d'abat sinó el depresident.
Lleó Trilla (1646 -1648)Després d'un període d'incertesa i de demandes de supressió, Lleó restablí la vida al monestir. Les alternatives i les lluites se succeïren. Se sap amb seguretat que també hi hagué vida conventual aBonrepòs, depenent de Bellpuig, pels còrrecs que es donaren a fraDiego Porquet, que residí en aquest priorat a càrrec de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.
Didac del Solar (1648 -1657)Una nova pretensió de supressió del monestir provingué aquesta vegada deFelip IV, que intentà posar elsjesuites a Bellpuig, i fins i tot intentà fer arribar a Roma un judici en contra del monestir. Es dictà ordre i sentènciano ha lugar para la sentencia de supresión. Backmund dona per fet el nomenament d'aquest abat després de Lleó Trilla, però va poder ser un dels nomenats perRetuerta, la presència del qual mai no arribà a ser coneguda.
Bartomeu Morelló (1657 -1666)Al principi del seu mandat va tenir problemes per al seu reconeixement, ja que fou nomenat president pel visitador apostòlic. Finalment però, fou reconegut abat triennal. Construí una arqueta denoguera per contenir les relíquies deJoan d'Organyà i després les col·locà al seu sepulcre.
Pere de Sant Joan (1666 -1681) En el seu temps el Capítol prengué possessió de les seves rendes jurisdiccionals. S'aprovà que es fessin quatre llibres en els quals s'escrivissin els rèdits i els drets, les despeses de l'any, els inventaris i les rendes (16 de juliol de1675). Des d'aquesta data es tingueren els comptes amb claredat i detall fins al1835. El pareAntoni Martorell fou el primer encarregat de portar aquests llibres.
Benet Garret (1690 -1693,1696 -1699,1700 -1703) Nasqué aAgramunt i vestí l'hàbit el19 de juny de1685. El2 d'abril de1690, fou nomenat abat. En presentar les lletres executòries, es produí molta estranyesa perquè no havia format part de la terna proposada. Se'l considerà massa jove i ambiciós, però se li prestà obediència canònica. Predicà en la festa de laSanta Sandàlia, el8 de setembre de1692. Durant el seu abadiat,Jeroni de Molina, bisbe de Lleida, feu una visita canònica (29 de febrer de 1692. Es demanà que es restablís l'observança regular i es revisaren detalladament els comptes del monestir. Fou abat durant tres períodes i patí diverses vicissituds internes i externes.
Miquel Molas (1693 -1696) Successor de Benet Garret. El nomenament arribà a partir de la terna enviada aMadrid, el30 de març de 1693 (ja que era patronat reial), i prengué possessió del càrrec el20 d'abril. Tots li prestaren obediència. Hi hagueren dificultats per acceptar la presència de l'ex abat Garret en la relació comunitària. Abans d'acabar el trienni, quan solament tenia trenta anys, el pare Molas morí (13 d'agost de1695.
Norbert Rocajulià (1703 -1708) En plenaGuerra de Successió Espanyola (Carles d'Àustria iCarles V) la vida del monestir de Bellpuig es feu molt difícil. Aquest mallorquí de 27 anys fou escollit abat el10 de juliol de 1703, però hi hagué el dubte que fos legítim, mentre no fos reconegut pel rei, sota la protecció del qual hi havia el monestir. Es recorregué a l'arxiduc Carles, a qui consideraven el seu rei, que el confirmà en el seu càrrec. Prengué possessió del càrrec el24 de desembre de1705. Els resultats de la guerra resultaren negatius per a la vida del monestir.
Agustí Bover (1708 -1712)1715 -1718,1722 -1725) Fou escollit abat durant tres triennis alternatius, tal com menaven les nores de la reforma. La primera presa de possessió va tenir lloc el24 de desembre de 1708, encara que a causa de la guerra no es pogué fer a Bellpuig, sinó a Barcelona, on s'havia refugiat. Bellpuig restà parcialment destruït i inhabitable després de l'assalt de les tropes de Felip V.
Jeroni Serrano (1712 -1715) (1725 -1728) Alternà triennis amb l'abat Bover. Fou l'època en què es patiren les conseqüències de la guerra. El15 de març de1715, convocà Capítol conventual a la seva residència d'Os de Balaguer per presentar la nova terna. Es rebé la donació deNostra Senyora de l'Alegria, situada entreBenabarre iCellardrens. El13 d'octubre de 1715, es pogueren reunir a Bellpuig, després de vuit anys de dispersió, però ja començava un nou trienni de labat Bover. Durant el segon trienni es demanà la visita apostòlica, la qual feu l'abat de Poblet,Baltasar de Saiol.
Càndid Corominas (1718 -1722) per dos triennis alternatius fou escollit abat del monestir, tal com ordenaven les normes de la reforma. En el seu temps, es feu un inventari de les possessions del monestir: a més dels objectes litúrgics, consta que el monestir tenia com a propietats una parella de tracció animal i tres-cents sis caps de bestiaroví. Durant el seu mandat abacial hagué d'endurar el conegut cas d'un monjo rebel (Moner), jutjat i condemnat a la presó monàstica. En aquest temps es començaren les obres de reconstrucció de labiblioteca del palau abacial, que quedaren com la part més noble de la casa.
Daniel Finestres i de Monsalvo (1728 -1733). El25 de juliol de 1728 Daniel Finestres prengué possessió de l'abadia. El seu abadiat començà amb obres importants per al monestir, en el qual era la plaça d'entrada, i en les connexions de l'abadia i hostatgeria. La seva joventut no va ser un impediment perquè la seva personalitat es fes notar en la vida del monestir de Bellpuig. Lliurà dels seus béns familiars per afavorir i millorar la construcció de les capelles de l'església. Durant el seu mandat, va haver de resoldre seriosos problemes de convivència conventual, especialment promoguts per l'elecció del successor de l'abat. Aquestes dissensions es resolgueren amb una visita canònica, feta per manament del nunci, que va tenir lloc el7 de juliol de1732 pel franciscàPedro Espinosa de los Monteros. ACervera, al costat del seu germà Josep, brillant catedràtic de la Universitat, passà un temps per refer-se de les seves malalties. Daniel Finestres morí a Cervera el6 de gener de1744 i fou enterrat a Bellpuig. El seu successor a l'abadia fou Pere Joan Bover (2 de febrer de 1733.
Pere Joan Bover (1733 -1736) (1742 -1745) Alternà triennis amb l'abat Càndid Corominas. Prengué possessió de l'abadia el 2 de febrer de 1733. Felip V incorporà al patrimoni reial totes les salines, però les de Santa Linya deixaren de pagar el seu tribut al monestir, per la qual cosa es produí un litigi, que resultà inútil. El1734, el monestir i el poble de les Avellanes decidiren que en el terreny deGauchar, que comprèn la font de la Mallola, i en els termes de l'acta corresponent, «quan volguessin fer venir l'aigua d'aquesta font, ningú no els ho podria impedir». Això tindrà moltes conseqüències per a la vida del monestir.
Pere Trellas (1736 -1739) Lector deMoral al monestir, tenia una personalitat molt forta, tal com ho demostren les cartes comminatòries als monjos que es deixaven portar pelluxe del vestir. La vitalitat de Bellpuig pujava trienni rere trienni. S'arreglaren les teulades i s'adquirí una premsa rodera per almolí d'oli.
Antoni Trueta (1745 -1748)1751 -1754,1760 -1763,1772 -1774). Fins a quatre vegades va ser elegit abat del monestir, segons el règim existent, deixant sempre un període intermedi entre mandat i mandat. Les alternances amb Jeroni Comabella, Jaume Caresmar i Alemany i Francesc Amell els feren competir per procurar millores en la vida del monestir de Bellpuig. El23 de maig de1745 Antoni Trueta prengué possessió de l'abadia. Amb el mandat d'Antoni Trueta començà un nou període, ja que arribaren nous reforços que no havien conegut la guerra ni l'exclaustració. El1747 es construí el nouòrgue de l'església de Bellpuig i també manà construir un cambril per guardar les relíquies del beatJoan d'Organyà, que es traslladaren a la capella de laConcepció, que es troba al costat de la porta que dona directament al camp. Durant el seu mandat es construïren les parets de manteniment dels horts i jardins i es millorà l'interior de la casa. Com es diu en la seva llosa sepulcral, guardada en la sala capitular, va ser una figura destacada per la seva integritat i per les seves construccions a favor del monestir.
Francesc Amell (1757 -1760,1763 -1766,1769 -1772,1777 -1780,1786 -1789) Abat de qui consten més períodes d'abadiat, puntualment acomplerts, segons els reglaments de l'orde. Succeí alternant Jaume Caresmar i Antoni Trueta. En els entre períodes podia ser elegit prior de l'abadia. A l'edat de trenta-tres anys començà el seu mandat, durant el qual es realitzaren millores en la conducció de l'aigua (canons, pedres foradades...), el molí d'oli, elpou de glaç, el conreu dels camps per a la millora de les collites. Dels comtes que consten en els annals es dedueix la fluctuació d'aquests béns del monestir.
Antoni Bellsolà (1774 -1777)1780 -1783) Prengué possessió de l'abadia el21 de febrer de 1774. Alternà l'abadiat amb Francesc Amell. La seva època es correspongué amb els temps més gloriosos de la història del monestir. Funcionaven com a petites indústries; el molí d'oli, elforn, al qual es donà entrada pel claustre, el pou de gel... La producció agrícola fou més que regular i l'economia va tenir balanços positius.
Josep Pey (1783 -1786). Prengué possessió de l'abadia el17 de novembre de 1783. Es feren arranjaments a l'entrada de la muralla. Com a excepció, es permeté l'enterrament del matrimoni Miquel i Violant Roig davant de la capella de Sant Cap. En l'últim abadiat de Francesc Amell fou nomenat prior.
Jacint Martí (1792 -1795,1807 -1810,1814 -1817) Exercí tres mandats d'abat, alterns amb els de [[Josep Martí (abat)Josep Martí]] i els triennis de Narcís Solà. Prengué possessió de l'abadiat el18 de novembre de1792. Es començà a exercitar els més joves en la predicació per mitjà de prèdiques al refectori. La guerra amb França va tenir una freqüent incidència al monestir.
Narcís Solà (1798 -1801,1804 -1807,1810 -1811)El seu mandat fou de tres períodes, incomplets i alternatius. Els temps de la guerra amb França foren difícils en aquestes comarques. El monestir sostingué elssometents dels pobles de la seva jurisdicció. Hagué de fer reclamacions davant els excessos de les tropes. El4 d'abril de 1810, fugí amb tota la comunitat aFontllonga iFiguerola de Meià,Casa Daura, que pertanyia al monestir, en la qual es trobaven reunits quan li arribà el nomenament de l'últim trienni, el25 d'abril de 1810.
Ramon Sabater,president (1811 -1814,1820 -1827), abat (1827 -1828,1834 -1835) Per les circumstàncies de la guerra, fou escollit diverses vegades president i després abat. Si bé no complí sencers els triennis, fou proposat cinc cops alternativament. Diversos capítols conventuals es feren a les cases de Figuerola, Bonrepòs o en altres, ja que a Bellpuig hi havia perill per la guerra. El1813 els monjos tornaren a Bellpuig i intentaren recuperar el monestir dels danys produïts i, molt especialment, les santes relíquies (Sant Cap i la Santa Sandàlia). Les campanes foren reposades.
Ignasi Cantalocella (1817 -1820) Prengué possessió del càrrec el23 de desembre de 1817. Manà arreglar i ampliar l'orgue. La vida i l'organització de Bellpuig recomençaren una altra vegada com en els bons temps. L'aixecament deRiego i les seves repercussions es feren notar a Bellpuig, l'1 de gener de 1820. Un ofici arribà al monestir i manà que no s'insinués al poble desconfiança en laConstitució de1812. ElDecret de supressió dels ordes religiosos és datat de l'octubre de 1820, el 28 d'aquest mateix mes arribà a l'abat un escrit pel qual es nomenaven tres comissionats de Balaguer que es farien càrrec del monestir.
Ignasi Ribot (1828 -1831) Es quedà sol al monestir per custodiar-lo durant quatre anys (1820 -1831), el1824 es tornà a reunir la comunitat. Intentà refer-se de nou de les despulles, en aquests temps emparats per les normes vigents de successió. Ignasi Ribot fou escollit prior de Ramon Sabater. Escollit abat el 1828, prengué possessió del càrrec el8 d'abril. S'anotà en les memòries que el23 de febrer de1831, a lesonze del matí, unhuracà fortíssim enderrocà elcampanar delrellotge, dos pisos delcalefactori i es produïren moltes ruïnes.
Caietà Roca (1831 -1834) Prengué possessió del càrrec el8 d'abril de 1831. Es reservà com a prior l'anterior abat, segons una pràctica freqüent en aquest monestir. Foren els últims responsables del monestir de Bellpuig:
«
El5 d'abril de 1834, cap a les 12 del migdia, estant la Comunitat reunida al refectori, es presentà elgovernador de Lleida amb 40 cavalls i 200 peons, fou el principi de l'arbitrarietat
»
Tot i que el8 d'abril de 1834 encara es nomenà un nou abat, Ramon Sabater, en la pràctica, ja n'havia començat ladesamortització.[9][10][11]
↑Corredera, Eduardo «Santa Maria de Bellpuig de las Avellanas y los condes de Urgel: breve relato histórico». Ilerda, núm. XXXI, fascículo 1, 1971, pàg. 115-141.
↑Gonzalvo, Gener.Història del panteó dels comtes d'Urgell. Els sepulcres del monestir de Bellpuig de les Avellanes. Lleida: Universitat de Lleida, 2007 (El Comtat d'Urgell; 5).ISBN 978-84-8409-217-9.
↑9,09,1Petit fulletó imprès pel Monestir del Monestir de Bellpuig de les Avellanes.
↑10,010,1Fons de l'Orde dels canonges regulars premonstratencs de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (1057-1835).Arxiu Comarcal de la Noguera
) ×30 (
) m
