| ||||
| Tipus | entitat singular de població ientitat municipal descentralitzada | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Barcelona | |||
| Àmbit funcional territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona | |||
| Comarca | Vallès Occidental | |||
| Municipi | Cerdanyola del Vallès | |||
| Població humana | ||||
| Població | 3.037(2024) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 201 m | |||
| Identificadors descriptius | ||||
| Codi postal | 08193 | |||
| Codi INE | 08266000300 | |||
| Codi IDESCAT | 7007170005 | |||
| Lloc web | bellaterra.diba.cat | |||
Bellaterra és un barri del municipi deCerdanyola del Vallès, constituït enentitat municipal descentralitzada, juntament amb Can Domènec i el Turó de Sant Pau, des del dia3 de novembre del2009. L'any 2019 tenia 2.859 habitants.[1] El barri és un exemple de les ciutats jardínoucentistes que es van crear aCatalunya a principi del segle xx. D'altres exemples sónS'Agaró o Terramar.
El barri va ser iniciat com a urbanització l'any1929 pel farmacèutic Bartomeu, de Cerdanyola, qui va parcel·lar uns terrenys del seu sogre i va aconseguir que s'hi fes una parada delsferrocarrils catalans, que entrà en servei el22 de juny del1930 (aleshores el servei era operat per la companyiaFerrocarrils de Catalunya, SA (FCC)).
A principi dels anys 30 arquitectes com Lluís Girona o Emili Sala Pibernat van començar a construir algunes cases de segona residència a la zona de Can Domènec. El projecte oficial d'urbanització de la zona no s'aprovaria fins uns anys després, el 1934.
L'any 1992 Bellaterra va demanar per via administrativa ser un municipi, l'expedient va acabar denegat perquè no complia amb la distància mínima de tres quilòmetres de terreny no urbanitzable.[2]
Amb els anys, la urbanització es va anar ampliant progressivament i distanciant de la vida social de Cerdanyola, fins que, el dia27 de juny del2008, la Comissió de Política Territorial de laGeneralitat de Catalunya va aprovar l'expedient de proposta d'entitat municipal descentralitzada.[3]
El mes de setembre de 2015 es va celebrar una consulta per decidir si es convertien enmunicipi independent deCerdanyola del Vallès. La pregunta va ser «Vol que Bellaterra esdevingui un municipi?» i les respostes possibles eren Sí, No i Altres. Ramon Andreu, president de l'entitat municipal descentralitzada, va revalidar la majoria absoluta més àmplia de Catalunya, amb més del 63% de vots. Cerdanyola ja va patir una segregació als anys 90, amb la formació deBadia del Vallès.[4] La consulta va acabar amb el vot a favor del 94% dels electors i una participació total d'un 53,57% dels censats.[5]
El desembre de 2018 es va iniciar una recollida de signatures per part d'una comissió de veïns per demanar que Bellaterra es pugui segregar per annexionar-se aSant Cugat del Vallès. Es basa en eldecret 244/2007 sobre els límits territorials del municipis, que estableix que amb un 50% de signatures del cens es pot engegar el procés administratiu.[6] El febrer de 2019 es va anunciar que ja s'havia aconseguit que més del 50% dels veïns de Bellaterra haguessin signat per iniciar els tràmits per annexionar-se a Sant Cugat.[7]
Elturó de Mataric, on hi ha situada unataula d'orientació delClub Muntanyenc de Sant Cugat, marca el límit entre els termes deSant Cugat del Vallès,Sant Quirze del Vallès i Bellaterra (dins el municipi de Cerdanyola).
El pla dels Estels, una esplanada de laserra de Galliners amb petits accidents geogràfics (d'uns quatre metres d'alçada), visitat normalment per ciclistes, motoristes o per parelles que van cercant intimitat, és erròniament classificat com a territori de Bellaterra com que pertany a Sant Cugat, a la urbanització deCan Sant Joan.
A dins del nucli de població s'hi pot trobar elParc del Pedregar, un jardí-museu de 12000 m² amb restaurant, grans jardins amb fonts i salts d'aigua i escultures firmades per artistes com Subirachs, Crespo Rivera, Vicente Larrea, Vasallo, Charles Collet o Perceval, així com arcades de marbre de Carrara i amfiteatre a l'aire lliure per 150 persones i la parròquia de la Santa Creu. El 2010 s'hi ha fet una reforma de l'edifici on abans hi haviaEl Club. S'ha instal·lat un supermercat de la cadenaCondis i un quiosc, on es pot accedir (a ambdós llocs) des de la plaça del Pi, on hi ha l'estació dels FGC. En aquesta mateixa plaça hi ha una construcció que anys enrere havia estat un quiosc, freqüentat per alumnes de l'escola Ramon Fuster[8] que baixen cada dia per agafar el tren. Aquest es va tancar permanentment sense previ avís. A la plaça Maragall hi ha una pizzeria (Cal Lambert).
Entre Bellaterra i el nucli deSerraperera, a la vall de Moronta, s'hi troba el campus de laUniversitat Autònoma de Barcelona, edificat el 1968 i inaugurat el1971.[9]
