Baobab és el nom comú d'ungènere (Adansonia) que conté vuit espècies d'arbres, nadius deMadagascar (el centre de la diversitat amb sis espècies diferents), l'Àfrica continental i Austràlia (amb una espècie cadascuna). L'espècie africana també es dona a Madagascar, però no n'és nadiua.
Les fulles s'utilitzen força com a vegetals en tota la zona africana, incloent-hiMalawi,Zimbàbue i elSahel. Es mengen tant fresques com en forma d'un polsim sec. A Nigèria, les fulles es coneixen amb el nom dekuka i es fan servir per a fer sopa de kuka. La polpa seca del fruit, després d'haver-ne separat llavors i fibres, es menja directament o barrejada ambcivada ollet. Les llavors són sobretot utilitzades per a espesseir la sopa, però també com a fermentador.
Els baobabs també són utilitzats en forma debonsai (el més popular ésA. digitata).
El baobab també és conegut col·loquialment com "l'arbre capgirat" d'acord amb la llegenda àrab que proclama que el dimoni va capgirar l'arbre i el va plantar a l'inrevés, per la qual cosa va quedar amb les arrels a l'aire.
En la història d'Antoine de Saint-Exupéry,El petit príncep, el petit príncep estava amoïnat perquè els baobabs (descrits com a "arbres tan gran com esglésies") podrien créixer al seu petitasteroide, ocupant tot l'espai i fins i tot fent-lo explotar.
A Malawi, s'utilitza la polpa del fruit per a fer un suc molt ric en nutrients com el calci i la vitamina C. Les clofolles són utilitzades per a produir escalfor.
El periodista i escriptor catalàXavier Moret va publicar el 2006 un llibre titulatA la sombra del baobab, en què relata un viatge que va fer aBotswana en companyia d'un amic fotògraf per fer bona la llegenda africana segons la qual qui ha dormit a l'ombra d'un baobab torna algun dia a l'Àfrica.