El nomBanat designava una província fronterera governada per un ban. Elsufix-at és unllatinisme (per al romanès, cf.voievod/voievodat, icneaz/cnezat, delllatí medieval-atus).
Hi havia nombrosos banats al regne d'Hongria durant l'edat mitjana, com els banats deDalmàcia,Eslavònia, Bòsnia o Croàcia. Van desaparèixer durant el curs de les guerres amb els turcs, però la paraula, usada sense qualsevol altra indicació, indica el banat deTimişoara, que curiosament va adquirir aquest títol després delTractat de Passarowitz del1718, tot i que mai no hi va governar un ban.
El 1956 la part meridional de la regió d'Arad fou incorporada a la Regió de Timişoara, que des del desembre del 1960 fou anomenada Regió del Banat. El 17 de febrer de 1978 es va establir una nova divisió territorial, i se'n formaren els actuals comtats deTimiş,Caraş-Severin iArad.
Des de 1998, Romania ha estat dividida en vuit regions de desenvolupament, de fet una forma de divisió en regions autònomes. La Regió de desenvolupament de Vest està composta de quatre comtats:Timiş,Caraş-Severin,Arad iHunedoara, i comprèn gairebé els mateixos límits que la Província de Timiş el 1929. La regió de Vest també forma part de l'euroregió delDanubi-Kris-Mures-Tisa
El Banat romanès és muntanyós al sud i sud-est, mentre que el nord, oest i sud-oest és pla. El clima, llevat a les parts més planes, és en general benigne. S'hi conreen grans quantitats de civada, ordi, sègol, arròs, moresc i tabac, i tant el raïm com el vi són de bona qualitat. La cacera i la pesca són importants. També la mineria és rica, destacant el coure, l'estany, zinc, ferro i el carbó. De les estacions termals, la més destacada és la de Mehadia, amb aigües sulfuroses, coneguda durant l'època de l'Imperi Romà com a Termae Herculis (Băile Herculane). L'actual banat romanès inclou algunes àrees muntanyoses i no formen part del Banat històric o de la planura pannònica.
Entre1941 i1944, elBanat Serbi fou ocupat per lesPotències de l'Eix. Formalment formà part de Sèrbia, però virtualment formà una regió autònoma governada per la minoria alemanya. Des de1945 el Banata Serbi (ambBačka iSirmia), fou incorporada a la regió autònomasèrbia deVojvodina.
Abans de l'arribada delsromans (emperadorTrajà) el106, el territori fou habitat pels dacis. El domini romà, no fou extensiu fins queLluci Domici Aurelià (270-275) decidí abandonar el territori al nord delDanubi, deixant-hi una població romanitzada.
Durant les migracions medievals, elseslaus s'hi establiren en el segle vi. La regió fou incorporada alPrimer Imperi Búlgar a començaments del segle ix. La crònica històricaGesta Hungarorum informa d'un duc anomenat Glad, governador del territori del Banat que provenia deVidin i que era vassall deSimeó I de Bulgària. El seu descendent, Ahtum,, el darrer governant, fou cristià ortodox i es va oposar a l'establiment delregne d'Hongria.
La regió fou incorporada alRegne d'Hongria en el segle xi (entre el1008 i el1028) perEsteve I d'Hongria, qui hi formà el comtat de Csanád, repartit més tard entre els comtats d'Arad, Temes, Krassó i Csanád.
El Banat fou incorporat a l'Imperi Otomà el1552, i esdevingué uneyalet (província) otomà anomenatEyalet de Temeşvar. Des del segle xvi, el banat fou poblat per serbis i romanesos (valacs), raó per la qual en algunes fonts fou esmenat com aRàscia oValàquia. El1594 elsserbis del Banat es revoltaren contra elsotomans, amb ajut delsvalacs.
En elsegle xvii algunes parts del Banat foren incorporades a l'imperi Austríac dels Habsburg. El1716 el príncepEugeni de Savoia arrabassà als otomans el que els quedava del Banat, i peltractat de Passarowitz (1718) va rebre el títol del Banat de Temeswar, i va romandre com a província separada de l'imperi sota administració militar fins al1751, quan l'emperadriuMaria Teresa I d'Àustria hi ha introduir l'administració civil. La província del Banat de Temeswar fou abolida el1778. La part meridional fou incorporada a laFrontera Militar (Krajina Banat) fins que aquesta fou abolida el1871.
Durant el govern otomà, algunes parts del Banat tenien poca densitat de població degut a les guerres, i la majoria del territori restà dessolat, boscós i salvatge. El comteClaudius Mercy (1666-1734), nomenat governador del Banat el1720, va prendre nombroses mesures per a regenerar el Banat. Les zones abandonades entre el Danubi i el Tisza foren roturades, es construïren canals i carreteres, s'hi establiren artesans alemanys i altres colons agraris. Entre altres projectes colonitzadors cal esmentar la fundació de laNova Barcelona, poblada amb refugiats austriacistes, sobretot catalans, que tanmateix no va tenir continuïtat.
Maria Teresa es va interessar moltíssim pel Banat, ordenà colonitzar la regió amb nombrosos pagesos alemanys, encoratjà l'explotació de les riqueses minaires, i desenvolupà les mesures introduïdes per Mercy. Els colons alemanys procedien deSuàbia,Alsàcia iBaviera, així com les províncies d'Àustria. Molts dels assentaments del Banat oriental eren poblats majoritàriament per alemanys. Els alemanys ètnics de la regió eren coneguts com aDonauschwaben (Suabis del Danubi). Els hongaresos no hi foren cridats fins a molt més tard. Al banat, amb la repoblació impulsada perMaria Teresa I d'Àustria, la població va passar de 25.000 a 300.000 entre 1711 i 1780.[1]
El 1779 la regió del Banat fou incorporada a l'Hongria dels Habsburg, i s'hi crearen els comtats de Torontál, Temes i Krassó. El 1848 la part occidental fou incorporada a laVojvodina sèrbia, regió autònoma dels Habsburg. Durant larevolució de 1848-1849, el Banata fou ocupat per les tropes sèrbies i hongareses.
Després de la revolució de1848, el Banat, junt ambSrem iBačka, fou convertit en un territori separat de l'imperi austríac com aVoivodia de Sèrbia i Banat de Tamiş (Woivodschaft Serbien und Temescher Banat), però el1860 la província fou abolida i incorporada novament al regne d'Hongria.
Després del1871, laFrontera Militar situada al sud del Banat fou posada sota administració civil i novament incorporada al Banat. Els comtats de Krassó i Szörény foren unificats el1881.
L'octubre del1918 es va proclamar aTimişoara larepública del Banat, i el govern d'Hongria en reconegué la independència. Tanmateix, a les dues setmanes, les tropes sèrbies penetraren al territori i aboliren la república.
A Sèrbia la població alemanya aviat emigrà o fou expulsada després de laSegona Guerra Mundial, com a conseqüència dels fets que hi esdevingueren. A Romania la majoria emigraren el1989 per raons econòmiques.
↑Blaich, Fritz. «Merkantilismus». A:Handwörtbuch der Wirtschaftswissenschaft: (HdWW). Zugleich Neuauflage des Handwörterbuchs der Sozialwissenschaften (en alemany). Stuttgart: Band 5, 1980, p. 249.
↑Dr. Dušan J. Popović, Srbi u Vojvodini, knjiga 2, Novi Sad, 1990.
Miodrag Milin,Vekovima zajedno (Iz istorije srpsko-rumunskih odnosa), Temišvar, 1995.
Milan Tutorov,Mala Raška a u Banatu, istorika Zrenjanina i Banata, Zrenjanin, 1991.
Milan Tutorov,Banatska rapsodija, istorika Zrenjanina i Banata, Novi sad, 2001.
Branislav Bukurov,Bačka, Banat i Srem, Novi Sad, 1978.
Milojko Brusin,Naša razgraničenja sa susedima 1919-1920, Novi Sad, 1998.
Jovan M. Pejin,Iz prošlosti Kikinde, Kikinda, 2000.
Dušan Belča,Mala istorija Vršca, Vršac, 1997.
Josef Wolf,Entwicklung der ethnischen Struktur des Banats 1890–1992 (Atlas Ost- und Südosteuropa / Hrsg.: Österreichisches Ost- und Südosteuropa-Institut; 2: Bevölkerung; 8 = H/R/YU 1, Ungarn/Rumänien/Jugoslawien), Berlin – Stuttgart 2004.
.png)
