L'avantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. També s'entén com excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquin o distorsionin els sistemes més acceptats de representació o expressió, al teatre, pintura, literatura, cinema, etc.Té, en general, un ús pejoratiu, tot i que també s'utilitza per designar els moviments artístics renovadors, i en general dogmàtics, que es van produir aEuropa durant les primeres dècades del segle xx, i que són agrupats sota els noms genèrics d'avantguarda o avantguardes.[1]
En el moment en què van sorgir les avantguardes artístiques,Europa vivia una profundacrisi, que va desencadenar laPrimera Guerra Mundial, i va posar en evidència els límits del sistemacapitalista. Si bé fins al 1914 elssocialistes són els únics que parlen de "l'enfonsament del capitalisme", com assenyalaArnold Hauser, també altres sectors havien percebut abans els límits d'un model de vida que privilegiava elsdiners, la producció i els valors de canvi per davant de l'home.
El resultat d'això va ser la pobresa i l'encasellament artístic contra els que van reaccionar ja el1905,Pablo Picasso iGeorges Braque amb les seves exposicionscubistes, i elfuturisme, que el 1909 llança el seu primermanifest d'aposta de futur i rebuig a tot l'anterior, enlluernat pels avenços de la modernitat científica i tecnològica: és coneguda la frase deMarinetti:"Unautomòbil de carrera és més bell que laVictòria de Samotràcia".
Així es fan els primers passos de l'avantguarda, encara que el moment d'explosió definitiva coincideix, lògicament, amb laPrimera Guerra Mundial, amb la consciència de l'absurd sacrifici que suposava, i amb la promesa d'una vida diferent encoratjada pel triomf de larevolució socialista aRússia.
Corrien els dies de1916 quan aZúric (territori neutral durant la guerra),Tristan Tzara un poeta i filòsof romanès, pròfug de les sevesobligacions militars, va decidir fundar el "Cabaret Voltaire". Aquesta acta de fundació deldadaisme, explosiónihilista que proposava el rebuig total:
- "El sistema DD us farà lliures, trenqueu-ho tot. Sou els amos de tot allò que trenqueu. Les lleis, les morals, les estètiques, s'han fet perquè respecteu les coses fràgils. Allò que és fràgil està destinat a ser trencat. Proveu la vostra força un sol cop: us desafio que després continueu. Allò que no trenqueu us trencarà, serà el vostre amo."
- (Louis Aragon, poeta francès).
Aquest desig de destrucció de tot l'establert va portar els dadaistes, per tal de ser coherents, a rebutjar-se a si mateixos: la mateixa destrucció.
Alguns dels partidaris deDadà, dirigits perAndré Breton, van pensar que les circumstàncies exigien no sols l'anarquia i la destrucció sinó també la proposta; és així que s'aparten de Tzara (cosa que va donar punt final al movimentdadaista) i inicien l'aventurasurrealista.
La fúria Dadà havia estat el pas primer i indispensable, però havia arribat als seus límits. Bretón i els surrealistes (és a dir: superrealistes) uneixen la sentència d'Arthur Rimbaud (que ambCharles Baudelaire,Comte de Lautréamont,Alfred Jarry,Van Gogh i altres artistes delsegle xix seran reconeguts pels surrealistes com els seus "pares"):"s'ha de canviar la vida", amb aquella deKarl Marx:"s'ha de transformar el món".Sorgeix, així, el surrealisme al servei de la revolució que pretenia recuperar allò que a l'home de la societat, els seus condicionaments i repressions l'havien fet ocultar: la seva essència més pura, el seu Jo bàsic i autèntic.
A través de la recuperació de l'inconscient, delssomnis (són els dies deSigmund Freud i dels orígens de lapsicoanàlisi), de deixar el pas lliure a les passions i els desigs, de l'escriptura automàtica (que més tard qüestionarien com a tècnica), de l'humor negre, intenten marxar cap a una societat nova en la qual l'ésser humà pugui viure en plenitud (lautopia surrealista). En aquest ple exercici de la llibertat que va significar l'actitud surrealista, tres paraules s'uneixen en un sol significat:amor,poesia illibertat.
Dins de l'avantguardisme els-ismes (i altres moviments o grups trencadors sense un-isme al nom) van sorgir contra un corrent envellit i van proposar innovacions radicals de contingut, llenguatge i actitud vital. En destaquen:
- Impressionisme: reacciona contra els excessos delrealisme, concentrant l'interès en el procés mental d'un personatge quan s'enfronta a alguna situació. Es caracteritza per traslladar a l'obra la veritable existència radicada en els processos mentals, laintuïció i la desvinculació d'un personatge, així com pel maneig de personatges a través de les associacions psicològiques.
- Expressionisme: va néixer aAlemanya el1920 com a reacció alnaturalisme i fou dirigit pel poetaGeorg Trakl. Entre els seus principis s'assenyalen la reconstrucció de larealitat, la relació de l'expressió literària amb lesarts plàstiques i lamúsica, i l'expressió de l'angoixa del món i de la vida a través de novel·les i drames on es parla de les limitacions socials imposades a la llibertat de l'home.
- Cubisme: va aparèixer aFrança, encapçalat perGuillaume Apollinaire. Les seves principals característiques consisteixen en l'associació d'elements impossibles de concretar, desdoblament de l'autor, disposició gràfica de les paraules, substitució del sentimental per l'humor i l'alegria, i el retrat de la realitat a través de diversos enfocaments.
- Futurisme italià: sorgeix aMilà fundat perFilippo Tommaso Marinetti el 1909. Aquest moviment trencava amb lasintaxi, elritme i els signes convencionals de puntuació. Considerava com a elements principals de lapoesia el valor, l'audàcia i la revolució, ja que pregonava el moviment agressiu, l'insomni febril, el passat gimnàstic, el salt perillós i la bufetada. Tenia com a postulats: l'exaltació del sensual, el nacional i guerrer, l'adoració de la màquina, el retrat de la realitat en moviment, l'objectiu del literari i la disposició especial de l'escrit amb la fi de donar-li una expressió plàstica. És un dels pocs moviments en què el manifest programàtic (de Marinetti, que era escriptor) precedeix l'expressió plàstica.
- Futurisme soviètic: (futurisme rus, futurisme ucraïnès, etc.)
- Suprematisme: moviment fundat per l'artista ucraïnès i soviètic,Kazymyr Malévytx.
- Constructivisme: moviment soviètic.
- Dadaisme: va aparèixer aZúric entre el1916 i el1922, ambTristan Tzara com a fundador. Va ser una oposició al passat violent de la guerra mundial. El poema dadaista acostuma a ser una successió de paraules i sons, cosa que fa difícil trobar-li la lògica. Es distingeix per la inclinació cap al dubtós, terrorisme, mort inihilisme, el fantasiós, busca renovar l'expressió mitjançant l'ús de materials inusuals o manejant plans de pensament abans no barrejadissos, i té una tònica general de rebel·lia o destrucció.
- Ultraisme: va aparèixer aEspanya entre el1919 i el1922 com a reacció almodernisme. Va ser un dels moviments que més es va projectar aHispanoamèrica, contribuint a l'ús delvers lliure, la prescripció de l'anècdota i el desenvolupament de lametàfora, que es converteix en el principal centre expressiu. Influenciat per poetes comVicente Huidobro iGuillaume Apollinaire.
- De Stijl
- ElBauhaus i l'arquitectura Moderna: tota una revolució en l'arquitectura i el disseny.
- Creacionisme: va sorgir el1917 i va ser patrocinat pel poeta xilèVicente Huidobro, qui concebé el poeta com un petitDéu per crear amb laparaula. Segons ell, el poeta no ha de ser un home.
- Surrealisme: va sorgir aFrança ambAndré Breton qui, seguintSigmund Freud, es va interessar per descobrir els mecanismes de l'inconscient i sobrepassar elreal per mitjà de l'imaginari i l'irracional. Es caracteritza per pretendre crear un home nou, recórrer a la crueltat i l'humor negre amb el fi de destruir tots els matisos sentimentals i perquè, a pesar de ser constructius, els aspectes de la conductamoral humana i les manifestacions no són del seu interès.
- Muralisme mexicà: moviment dels anys 1920 a 1960, amb pintures de caràcter social en format de grans murals. Exponents, entre molts d'altres:José Clemente Orozco,David Alfaro Siqueiros,Diego Rivera, etc. També hi va estar involucrat elJosep Renau i Berenguer.
- Estridentisme: va sorgir aMèxic i neix de la barreja de diversos "ismes" nascuts a l'avantguarda europea. Va florir entre el1922 i el1927, i es va caracteritzar per la modernitat, el cosmopolitisme i l'urbà, així com per l'inconformisme, l'humor negre, l'esnobisme, la irreverència i el rebuig de tot el passat. El seu representant principal va serManuel Maples Arce.
- Cosmopolitisme: sorgeix el1940 amb la finalitat de mostrar la problemàtica urbana. És variable, ja que elpaisatge canvia segons la geografia i l'economia de cada ciutat. Ésfilosòfic,moral ipsicològic, ja que treballa amb la incertesa i tensió dels habitants de les gransmetròpolis. El seu màxim representant va serJorge Luis Borges.
- Neorealisme: es relaciona amb l'existencialisme, exagera el problema de l'angoixa, ja que transforma l'escriptor de mals irreversibles, que semblen no tenir solució.
- Superrealisme: moviment que es fonamentà en els treballs deSigmund Freud. Consisteix en la captació de la coincidència-realitat sorgida en un personatge, quan viu un fet que li provoca records recòndits. El seu representant va serMiguel Ángel Asturias.
- Experimentalisme,literatura experimental: es va recolzar en elmètode científic per explicar elcomportament dels personatges dins d'un relat.
- Minimalisme
- Expressionisme abstracte
- Pop Art: la manifestació plàstica d'una cultura (pop) caracteritzada per latecnologia, elcapitalisme, lamoda i elconsumisme, on els objectes deixen de ser únics per a ser pensats com productes en sèrie.
- Fluxus
- Happening
- Videoart
- Art conceptual
- Hiperrealisme: moviment nascut als EUA els anys 1970.
- Postmodernitat
- Cosmopolitisme: mostra la problemàtica urbana
- Creacionisme: concep el poeta com un petitDéu per crear amb laparaula, ja que elpoeta no ha de ser un home.
- Cubisme: associació d'elements impossibles de concretar, desdoblament de l'autor, disposició gràfica de les paraules, substitució de lo sentimental amb l'humor i l'alegria, i el retrat a través de diversos enfocaments.
- Fauvisme: proclama la llibertat d'expressió a través dels colors purs, l'exageració del dibuix i les perspectives forçades.
- Futurisme: considera que els elements principals de lapoesia són elvalor, l'audàcia, larevolució, l'exaltació d'allò sensual, nacional, guerrer, l'adoració de lamàquina, elmoviment, l'objectivitat i l'expressió plàstica.
- Dadaisme:Proposava la negació de tot, la destrucció per la destrucció. Pretenia crear confusió sense alternativa, l'oposició al concepte de raó instaurat pelpositivisme.
- Estridentisme: es va caracteritzar per lamodernitat, elcosmopolitisme, l'inconformisme, l'humor negre, l'esnobisme, l'irreverent i el rebuig a tot elpassat.
- Experimentalisme: recolzat elmètode científic per a explicar elcomportament humà.
- Expressionisme: reconstrucció de larealitat, la relació de l'expressió literària amb lesarts plàstiques i lamúsica, i l'expressió de l'angoixa delmón i de lavida.
- Impressionisme: concentra el seu interès en el procés mental desenvolupat a l'interior d'un personatge quan s'enfronta a alguna situació.
- Neorealisme: exagera el problema de l'angoixa.
- Precubisme: influenciat per l'art africà, l'escultura ibèrica i l'austeritat de la pintura romànica, desembocarà alcubisme.
- Superrealisme: captació de la coincidència-realitat sorgida en un personatge, quan viu un fet que li provoca records recòndits.
- Surrealisme: s'interessa per descobrir els mecanismes de l'inconscient i sobrepassar elreal per mitjà de l'imaginari i l'irracional.
- Ultraisme: es caracteritza per l'ús delvers lliure, la prescripció de l'anècdota i l'expressió a través de lametàfora.
