La seva capital és la ciutat d'Oviedo/Uviéu,[2] però la ciutat més poblada ésGijón/Xixón. Té dues llengües pròpies que no tenen estatus d'oficialitat: l'asturià i l'eonavienc.[3] ElDia d'Astúries se celebra cada8 de setembre. Coincideix amb la festivitat de laVerge de Covadonga, la Santina, patrona d'Astúries.[2] La festa, establerta per la Llei 5/1984, de28 de juny, se celebra institucionalment cada any a la localitat que determini elConsell de Govern del Principat d'Astúries.
El termeAstúries prové del nom dels antics pobladors, elsàsturs, els primers habitants de les vores del riu Astura (Esla) fins a l'arribada dels romans. Astura, que abans es deia Estura o Estula, prové de l'arrel celta-stour que significa "riu". Aquest topònim apareix també aBretanya. A laGran Bretanya encara hi ha tres rius amb el nom de Stour, a Kent, Stuffolk i Dorset. A la desembocadura de l'Elba (riu) hi ha un altre riu Stör, que abans es deia "Sturia". També, alPiemont hi vivia la tribu celta dels esturi, prop d'un riu que es deia Stura. La mateixa arrel s'ha conservat fins a l'actualitat en elgaèlicster i elbretóstour, que també signifiquen "riu".
Ocupada per grups humans des delPaleolític Inferior, durant elsuperior la regió es va caracteritzar per les pintures rupestres de l'est de la Comunitat. En elmesolític s'hi va desenvolupar una cultura original, l'Asturià. A l'edat del bronze, la zona es caracteritzà pelsmegalits itúmuls. A l'edat de ferro, el territori va estar sotmès a la influència culturalcelta.
Després de més d'un segle sense presència estrangera, elsvisigots van ocupar el territori en elsegle vi, que acabaria a principis delsegle viii amb la invasiómusulmana. El territori, com havia succeït amb Roma iToledo, no va ser fàcil de sotmetre, establint-se el722 una independènciade facto com aRegne d'Astúries. La monarquia asturiana donaria pas en elsegle x alRegne de Lleó. Durant els segles medievals, l'aïllament propiciat per la serralada cantàbrica i la poca vocació marinera dels naturals fa que les referències històriques siguin escasses. Després de la rebel·lió del fill d'Enric II de Trastàmara, s'estableix elPrincipat d'Astúries.
En elsegle xvi el territori va arribar per primera vegada als 100.000 habitants, fet que provocà la seva duplicació l'arribada delblat de moro americà en el segle següent.
A partir de1830 comença l'explotació delcarbó, iniciant larevolució industrial a la Comunitat. Més tard s'establiria la indústria siderúrgica i la naval.
Després de 20 anys d'estancament econòmic, en els seixanta, es va produir la definitiva industrialització de la regió. L'antiga Ensidesa, avui Arcelor, amb dues grans factories a Avilés i Veriña, va ser el principal impuls de l'important creixement econòmic fins als 80. Amb la incorporació a laUnió Europea de l'Estat, l'altra font tradicional de riquesa, elcarbó, va patir de la "reconversió minera". El carbó ja no es considerava essencial com a recurs energètic i el seu alt cost d'extracció va provocar un canvi total de l'economia asturiana. Avui el creixement econòmic està condicionat per l'envelliment de la població i la manca d'infraestructures. L'últim intent de revitalització es basa en la creació d'un model metropolità nou, "Ciudad Astur". Ja que el 80% de la població es concentra a la zona central (Avilés,Xixón iUvieu), se suposa que la creació d'aquesta nova entitat, amb una població de 800.000 persones, es pot convertir en un pols de serveis i indústria capaç de competir amb altres ciutats en l'àmbit de l'Arc Atlàntic Europeu.
Astúries es troba a la costa septentrional d'Espanya, entreGalícia a l'oest,Cantàbria a l'est,Castella i Lleó al sud i lamar Cantàbrica al nord. Laserralada Cantàbrica constitueix la frontera natural d'Astúries amb laprovíncia de Lleó al sud. La serralada de l'est, el Parc Nacional delsPics d'Europa contenen els pics més alts i espectaculars d'Astúries, amb una altitud màxima al pic de Torrecerredo amb 2648 m. També s'hi troben el Parc Natural de Redes, depedra calcària al centre-est, lesUbiñas al sud d'Uvieu, i el Parc Natural de Somiedo a l'est. Les muntanyes Cantàbriques ofereixen nombroses oportunitats per escalar, esquiar i explorar, i s'estenen des deGalícia a l'est cap aCantàbria a l'est.
A la costa asturiana s'hi troben les platges delSilencio, el poble deCuideiru i les platges al voltant de Llanes, com ara Barru iTorimbia. El clima d'Astúries, és molt més variats que no pas el clima de les regions al sud del país. Els estius són, generalment, humits i calorosos acompanyats d'algunes precipitacions. Els hiverns són lleugerament freds, sobretot a les muntanyes, cobertes de neu des de novembre fins al maig. Tant la pluja com el sol són característiques regulars dels hiverns asturians. La precipitació anual és de 900 mm, i s'incrementa en allunyar-se de la costa, amb un màxim de 1800 mm als Pics d'Europa. Atesa la humitat i la vegetació d'Astúries, el principat és conegut com l'Espanya verda.
Es tracta d'una comunitat muntanyosa i costera que compta amb nombrosos i coneguts enclavaments naturals (alguns d'ells protegits com a parcs nacionals, naturals o com a reserves de la biosfera); cal destacar:
La vegetació és variable a les muntanyes d'Astúries segons l'altitud. A les parts més baixes hi ha alzines i pins a les zones seques, i roures i faigs a les humides. A la muntanya hi ha boscos frondosos de fulla caduca i, més amunt, boscos de coníferes. Per damunt dels 2.000 metres, només hi ha prats. A la part on toca al mar Cantàbric la vegetació és molt abundant i variada gràcies a les pluges. Consta d'arbres de fulla caduca, com roures castanyers i faigs, i de prats naturals.
L'organització i l'estructura política del Principat d'Astúries és regit per l'Estatut d'Autonomia aprovat el1981. Segons l'Estatut, el govern asturià es divideix en tres òrgans institucionals: la Junta General, el Consell de Govern i el President. Laforma de govern del Principat es basa en elparlamentarisme: la Junta General és elcos legislatiu que elegeix, en nom del poble, el President del Principat d'Asturies. El President del Principat d'Asturies és el del Consell de Govern, el cap de labranca executiva, i és responsable davant la Junta General, la qual, amb unamoció de censura o qüestió de confiança pot cessar les seves funcions.
Elpoder legislatiu recau sobre la Junta General, integrada pels representants del poble asturià. Entre les seves funcions estan l'aprovació dels pressupostos, i l'orientació i control de l'acció del Consell de Govern. La Junta està integrada per 45 diputats, electes per un període de quatre anys per mitjà delsufragi universal dins un sistema derepresentació proporcional en què l'assignació de diputats es basa en el mètode D'Hondt.
El Principat està dividit en 78 consells, equivalents, legalment, al concepte demunicipi. Els consells, al seu torn, estan dividits en parròquies, que no coincideixen necessàriament amb les parròquies eclesiàstiques. Cada parròquia està formada per barris. Encara que l'Estatut parla de la possibilitat de l'ordenació a partir decomarques, encara no s'han conformat. En termes electorals, Astúries està dividida en tres circumscripcions. En termes judicials, Astúries es divideix en 18 partits judicials.
Elsector primari de l'economia del Principat està en retrocés i ocupa aleshores el 6% de la població activa, dedicada a laramaderia vacuna, l'agricultura (blat de moro,patata,poma) i lapesca. Lamineria decarbó encara és molt important, encara que no ocupa el paper predominant de fa un segle. Elsector secundari ocupa al 30% de la població activa en indústries com ara lasiderúrgia, la indústria dels aliments, d'armament, química, i de fabricació d'equip de transportació. Elsector terciari ocupa el 65% de la població activa, sobretot als centres urbans, i impulsat pel creixentturisme.
Creixença de població d'Astúries. En vermell els consells amb taxes negatives, en verd els consells amb taxes positives
La població actual es caracteritza per posseir la més altataxa de mortalitat d'Espanya (12 per mil) i la més baixataxa de natalitat (6 per mil), de manera que des del 1987 la població ha estat decreixent, encara que les ciutats grans mantenen la seva població. Lataxa de migració neta és negativa; el flux d'emigrants es dirigeix principalment a laComunitat de Madrid i aCastella i Lleó.
La capital del Principat ésUviéu. Les ciutats més importants són situades a la zona central del Principat i la població va descendint des de la mar cap a les muntanyes de l'interior. La ciutat més poblada ésXixón amb 273.932 habitants, seguida d'Uviéu, la capital, amb 212.174 iAvilés amb 84.171, encara que aquesta té una àrea metropolitana de 130.000 habitants. La població total d'Astúries és d'1.076.635 habitants.
Elcastellà és l'únic idioma que gaudeix de l'estatus d'oficialitat al Principat. Això no obstant, l'idioma originari de la major part d'Astúries és l'asturià, que està protegit[4] però no oficialitzat. Deriva directament delllatí. El primer text que es coneix en asturlleonès és laNodicia de Kesos que data de l'any959; sent el primer document normatiu escrit en asturià el Fur d'Avilés, que data de l'any1085. L'asturià té algunes variants dins delPrincipat. Així mateix, existeixen dialectes de la mateixa arrelasturlleonesa a les zones d'antic domini delRegne de Lleó, com aLleó,Zamora o la província delTras-os-Montes aPortugal.
A part de l'asturlleonès, entre els riusEo iNavia es parlaeonavienc. Filològicament està adscrit al grup lingüísticgallec-portuguès, com demostren els textos més antics conservats en aquesta llengua, presentant alguns trets semblants a l'asturià occidental. Com en el cas de l'asturià i, encara que s'ensenyi al sistema educatiu a les zones on es propi, l'eonavienc tampoc té estatus jurídic de llengua oficial.
L'art romànic està molt present, ja que tota la regió estava creuada per una de lesrutes jacobees. En destaca el monestir de San Pedro de Villanueva (prop deCangues d'Onís) i Santa María del Junco (Ribadesella).
El gòtic no és abundant, encara que existeixen bones mostres d'aquest estil com la Catedral de Sant Salvador a Uvieu.
Té elements que l'emparenten amb la cuina gallega, normanda i bretona.El plat més conegut és lafabes, potent àpat fet amb fabes, acompanyades perxoriço,botifarró,cansalada, ipernil. Això se serveix a part i es coneix amb el nom decompango. A més destaca la varietat de peixos frescos del cantàbric i la qualitat de la seva carn de vedella i de bou.Existeixen més de cent varietats diferents de formatges artesans, dels que el decabrales és el més popular. Si es prefereixen unes postres dolces, el més tradicional és l'arròs amb llet.La beguda asturiana per excel·lència és lasidra.
.svg)
.svg)
.svg%26amp%3blang%3dca)
.svg)
