Les accions incloent voluntaris que posen nus d'Spencer Tunick són bastant populars. Elnu és una característica de les accions artístiques que busquen ser provocatives.Acció artística al carrer
L'art d'acció oacció artística (performance és unanglicisme) és una representacióartística sense dramatúrgia que cerca aportar una reflexió motivant elpúblic a qüestionar algun aspecte sobre la política, la societat, les relacions personals o el seu concepte de vida, per exemple. Comprèn una extensa gamma de maneres d'actuar i de presentar-se, podent intervenir-hi materialsescenogràfics, indumentària,moviment, olors, sons, el gust, el públic i altres elements en un espai i temps determinats. Cal no confondre laperformance o art d'acció amb lesarts vives.[1][2][3][4]
A Catalunya connecta especialment amb elmoviment conceptual, molt viu i actiu. Té el seu precedent en lesavantguardes que van fer algunes experimentacions en aquest camp, sovint relacionades amb moviments de protestapolítica, i l'antecedent en elshappenings queAllan Kaprow va realitzar el1958 a laReuben Gallery deNova York.Als anys 60 i 70 del segle xx, les accions artístiques s'associaven alshappenings.[1][2]
Té com a objectiu la connexió directa amb el públic, buscant que reaccioni davant l'acció i si potser també que hi intervingui. En aquest sentit, sovint la "línia" invisible que divideix l'artista del públic s'esvaeix, com en elteatre actiu, on els membres del públic s'impliquen en la producció. L'absència dedramatúrgia narrativa predefinida és precisament el que la diferencia delteatre, a més de, en general, basar-se també en l'espai i temps però en canvi no necessàriament, a més, en els personatges i les relacions entre ells. L'acció pot estar relacionada amb elteatre de carrer, l'art conceptual, el moviment artísticFluxus o l'art corporal. L'acció pot serpopular.[1][2]
Performance vol diractuació enanglès. El termeacció artística operformance s'ha difós en lesarts plàstiques a partir de l'expressió anglesaperformance art, que significa "art en viu" o "art de l'actuació" o "art de l'acció". Encatalà, aquesta accepció rep el nom d'acció oacció artística.
Als anys setanta es va imposar internacionalment el mot "performance" (en català, "art d'acció"). A partir d'aquesta època elhappening madura i cobreix un gran espectre de pràctiques en diferents suports i llenguatges o combinacions d'ells, com ara l'acte pictòric, lainstal·lació escultòrica, ladansa contemporània, eltreball corporal, elconcert o el formatvideogràfic entre d'altres. Continua incorporant l'activisme (suport a minories,ecologisme), que en aquella època no era propi delteatre tradicional, i tècnicament es diferencia delhappening en el fet que implica una teatralització de l'experiència, tot i que a la pràctica actualment se solen considerar sinònims.[5]
Les arrels de les actuacions artístiques dintre de les arts plàstiques a l'àrea lingüística catalana va començar a ser utilitzat especialment per a definir certes manifestacions artístiques a l'inici delsanys vint, per interinfluència amb elsespectacles dramàtics deldadaisme isurrealisme.[2][5]
Aquesta manera de crear una espècie d'esdeveniment on diverses disciplines artístiques es barregen és el que va anar agafant el nom d'acció artística operformance durant la segona meitat del segle xx. A començaments dels anys 60 les accions artístiques es van tornar a posar especialment de moda. Per exemple, l'any 1961Yves Klein va presentar a tres models cobertes amb pintura blava que en moure's deixaven un rastre sobre paper blanc. Els executants delshappenings provenien de diferents disciplines artístiques i van establir importants connexions amb d'altres, com per exemple típicament l'anomenat grupFluxus de Nova York amb ladansa contemporània formalista, una tendència encapçalada perMerce Cunningham i que cercava l'abstracció delsmoviments dels ballarins. Al llarg dels anys 60 les accions s'associaven amb protestes polítiques en forma dehappenings.[2][5]
A principis dels anys setanta va destacar un dels moviments més radicals de l'art d'acció, el teatre "orgiasticomistèric" d'Hermann Nitscht, vinculat alnihilisme i a l'exaltació d'estats extrems, compsicosis,espasmes,èxtasis,orgasmes, al·lucinacions i autolesions. Creavarituals iniàtics inspirats en elcatolicisme i que incloïensang i vísceres d'animals. Encara està en actiu i ha influenciat artistes de tot el món.[5]
Per la seva pluralitat, l'art d'acció no té un aspecte fix i homogeni, sent la seva característica principal la presència real de l'executant, que no simula. També la valoració del procés per sobre el resultat.[5]
Catalunya va ser un país molt actiu als anys setanta, amb les accions musicals deCarles Santos, actualment consolidat al circuit internacional, i les propostes deJordi Benito, vinculades a l'estètica deHermann Nitsch. D'aquesta època destaquen igualment iniciatives col·lectives d'executants, com per exemple l'"Art Concepte" deBanyoles de1973, el Congrés Internacional deHappenings deGranollers l'any1976 i la mostra Brutal Barcelona Performance també l'any1976. Va estar de gran influència també en creadors escènics com típicamentLa Fura dels Baus.[5]
Alguns grups de treball i de difusió especialitzats en l'actuació artística a l'àmbit catalanoparlant són elFestival FEM de dones artistes d'art d'acció, l'European Live Art Archive a laUniversitat de Girona, el FestivalLa Muga Caula i el grup Corpologia. Alguns esdeveniments, com elFestival Temporada Alta deGirona o el Festival Pepe Sales, programen a Catalunya treball d'artistes de l'art d'acció de tot el món. Altres productores d'art d'acció aBarcelona són l'Associació Gresol Art i La Bonne (Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison), que acull a executants individuals i on resideix el grup Theta d'investigació i laboratori d'art d'acció i gènere.[1]
Actualment a Girona es realitza anualment el festival FEM, que centra la seva programació en aquest tipus d'activitats.[7]
↑Raquel Vidales,Artes vivas: Ni danza ni drama ni "performance" y todo eso a la vez. Son la vanguardia de una creación., publicat aEl País,10 de novembre de2017(castellà)
↑Deirdre Heddon i Jennie Klein,Histories and Practices of Live Art, ed. Palgrave Macmillan,2012.ISBN 9781137272317(anglès)
SimposioHappening, Fluxus y otros comportamientos artísticos de la segunda mitad del siglo XX. Cáceres, 1999, Editorial Regional de Extremadura,ISBN 84-7671-607-9.
