Vaixells anglesos i de l’Armada de Felip II lluitant (1580).
Lamarina de guerra[1] oarmada[1][2] és lamarina militar o flota d'un país, és a dir, aquella branca de lesforces armades que desenvolupa la seva activitat en el medi aquàtic, habitualment el mar, però també en llacs i rius. No s'ha de confondre amb lamarina mercant.
El catalàmarina de guerra oarmada equival a l'espanyolarmada; al francèsMarine de guerre iMarine militaire; a l'italiàMarina militare; al portuguèsArmada (per bé que la de Portugal rep oficialment el nom deMarinha Portuguesa des del 1982, i la del Brasil ésMarinha do Brasil d'ençà de la instauració de la república); al romanèsMarină militară oMarină de Război; a l'anglèsNavy; a l'alemanyKriegsmarine oFlotte; al rusвоенно-морской флот (voienno-morskoi flot) o simplementфлот (flot); etc., etc. Llevat de casos específics, «armada» s'usa també per a traduir els noms d'armades no romàniques; per exemple, laRoyal Navy es coneix tradicionalment en català com a «armada britànica». El termearmada també pot designar l'exèrcit.[3]
Els uniformes de l'Armada, tant els de l'oficialitat com els de lamarineria, són d'estil característic, prou diferents dels propis dels exèrcits de terra, però, alhora, força similars d'armada en armada, i amb variació relativament escassa al llarg del temps.
Les armades acostumen d'usar un sistema degraus (idivises) propi, que, pel que fa als oficials, és força diferent del de l'exèrcit i de la força aèria. Per exemple, el grau més alt hi acostuma d'ésser el d'almirall, que pot equivaler amariscal o atinent general; elcapità de fragata i eltinent de vaixell tenen el mateix rang, respectivament, que eltinent coronel i elcapità de l'Exèrcit i la Força Aèria. A l'Armada, els estudiants per a oficial s'anomenencadets oguardiamarines, i els aprenentsgrumets. Així mateix és típic de les armades dur les divises sobrepales en comptes demuscleres; i és força habitual que elsgalons de bocamàniga tinguin terminació en nus.
Des del punt de vista tradicional, una armada naval consta de vaixells i de tripulacions, i d’una xarxa d’infraestructures i forces auxiliars.Els vaixells, descomptant captures prèvies i adquisicions a constructors estrangers, han de ser construïts al país. Això implica un espai per a la construcció (drassana o similar), magatzems per a materials, una gernació[5] d’artesans constructors i un sistema eficient d’organització i pagaments.
A partir d’un estol de vaixells, cal tenir en compte que cal mantenir-los en estat de servei, amb les reparacions que necessitin.
Hi ha tres situacions per a una nau de guerra (en estat de guerra o de pau):
estada en un port (o similar) amic o aliat
navegant per maniobres o entrenaments
navegant en un servei de guerra
Les tres situacions exigeixen necessitats diferents de tripulació, aigua, queviures, armament, etc...
Una aproximació als estols de guerra i la seva evolució al llarg del temps, presentant alguns casos concrets, podria ajudar a la comprensió del tema general.
Algunes obres parlen del poder naval minoic i de la primera talassocràcia de la civilització occidental. El cert és que no hi ha gaires dades, ni quantitatives ni qualitatives, sobre les armades minoiques. Pel que fa als tipus de vaixells poden ser representatius els que figuren als frescos d’Acrotiri. Vaixells de guerra, mercants i de celebració, segons la referència adjunta.[6]
L’any 406 aC s'enfrontaren l’estol atenenc, amb 155 vaixells, i l’estol espartà, amb 120 vaixells. La victòria fou de l’armada d’Atenes. Els vaixells principals eren «trieres», trirrems gregues.
Altres batalles navals de laguerra del Peloponnès permeten consultar el nombre dels vaixells, els comandants de les armades i altres detalls.
La primera armada naval fou construïda perGai Duïl·li. Aquest va ser elegitcònsol l'any260 aC juntament ambGneu Corneli Escipió Asina. En aquell any elscartaginesos assolaven les costes d'Itàlia i, contra els seus atacs, els romans no podien fer res, atès que no disposaven de naus. Va construir, llavors, una flota d'un centenar dequinquerrems i unes vinttrirrems, prenent per model un vaixell cartaginès que havia romàs varat a la costa. La quantitat de vaixells construïts varia segons els autors:Orosi diu que van ser 130 vaixells, iFlorus parla de 160. SegonsJoan Zonaràs iAureli Víctor, s'haurien construït en solament seixanta dies. El comandament es va atorgar a Gai Duïl·li o, segonsPolibi, al seu col·lega Escipió Asina. Polibi diu que Escipió va anar cap aMessana amb 17 naus i després es va desviar cap aLípara, on va ser fet presoner pels cartaginesos. La resta de la flota va anar aSicília, on li va sortir al pasHanníbal Giscó, l'almirall cartaginès, amb cinquanta vaixells, però fou derrotat i es va haver d'escapar després de perdre molts vaixells. Va ser en aquell moment, segons Polibi, que el comandament de la flota es va donar a Duïl·li, que fins llavors tenia el comandament a terra.
Duïl·li es va assabentar que els cartaginesos estaven atacant la zona deMiles, aSicília, i es va dirigir allí, on es va trobar amb la flota cartaginesa de cinquanta vaixells (Diodor de Sicília diu 200). Així, es va entaular labatalla de Miles, que va acabar amb una gran victòria romana. En el primer atac els cartaginesos van perdre trenta naus, i en el segon, cinquanta, i Hanníbal es va escapar amb dificultat en una barca. SegonsEutropi i Orosi, la pèrdua de naus cartagineses no va ser tan gran com diu Polibi.
Traducció italiana (manca el capítol XIX però hi ha els comentaris corresponents).[10]
«
Institució XIX: ...Us explicaré, en poques paraules, el que he après sobre el regiment de les trirrems, actualment anomenades dromons...Cada dromó serà allargat, amb una mànega proporcional a l'eslora, i amb dues fileres de rems: una més baixa i l'altra per damunt...A cada filera hi haurà 25 bancs...100 remers en total...Hi pot haver dromons més grans, de 200 remers o més...També hi haurà bastiments més petits, amb una filera de rems per banda, anomenatsgaliotes, que seràn molt veloces... La vostra galera (la de l'emperador o cap de l'estol), com a veritable cap de tota l'armada, s'ha de distingir de les altres per la grandesa, la força i la qualitat de les tropes embarcades. Es construirà seguint el model delspàmfils...[11]
»
—Tàctica. Institució XIX. Naumàquica. Lleó VI el Filòsof.
Benedetto Cotrugli fou autor d’un tractat de navegació
«
Antigament la disciplina nàutica era dels atenencs, cartaginesos, fenicis, egipcis, etruscs; desprès la perderen i ha passat als venecians, genovesos i catalans. Els genovesos fan servir naus grosses, els venecians galeres grosses de mercaderia, els catalans les galeres subtils de cursa. Tot i que els biscaïns tenen moltes naus, encara no disposen d’una ordinació canònica de la navegació. Els francesos i florentins han començat a navegar, i els florentins ho fan prou bé havent derrotat Pisa, que havia dominat el mar amb les seves galeres, però va durar poc...
LaRepública de Venècia va disposar d’una marina de guerra, important i efectiva, durant segles. El seu sistema de drassanes, l'Arsenal de Venècia, fou un exemple d’organització i producció.
Un exemple a continuació.
1298. Després de labatalla de Curzola, guanyada pels genovesos, els venecians s'havien de rearmar. Compraren moltes ballestes als catalans i llogaren vuit ballesters catalans per a ensenyar els joves venecians.[15]
La frase d'un historiador és prou clara: “Com que Venècia necessitava ballestes, en va comprar moltes a Catalunya, on en fabricaven millor que a cap altre lloc”. Cal considerar que no en podien comprar a Gènova, que era enemiga, i que tenia un nivell semblant al de Catalunya pel que fa a ballestes i ballesters.
La batalla de Curzola va enfrontar un estol genovès (78 vaixells entre galeres, galiotes i fustes) i un estol venecià (95 vaixells entre galeres, galiotes i fustes).[16]
Segons una biografia del bisbe Oleguer de Barcelona, Ramon Berenguer el Gran va viatjar a Roma amb un gran estol fent escales a Gènova i Pisa, signant tractats diplomàtics.[17][18][19]
«
... Construïren naus, vaixells magnífics tripulats per una multitud de mariners i remers de Barcelona. El comte Ramon hi va embarcar amb nobles religiosos i guerrers del seu comtat. Feren vela i anaren cap al Roïne. Embarcaren els bisbes de Frejús, Niça i Antibes. S'adreçaren a Gènova on foren rebuts amb honors. El comte va demanar ajuda contra els infidels i els genovesos la prometeren. Després anà a Pisa...
Les marines de guerra del segle 21 segueixen desenvolupant les tasques tradicionals de defensa, patrullant les àrees d’interès amb vaixells armats i una capacitat ofensiva important. A continuació s'ofereix una llista de les armades més importants del món, per ordre d’importància (segons les fonts consultades).[20]
Hi ha una publicació, anomenadaJanes Fighting Ships, que indica anualment l’estat de les forces navals arreu del món.
