| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (ca) Araceli Segarra Roca 26 març 1970 (55 anys)Lleida (Segrià) | ||
| Es coneix per | Primera dona d'Espanya a assolir el cim de l'Everest | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | alpinista, fisioterapeuta, conferenciant | ||
| Esport | alpinisme | ||
| Participà en | |||
| 10 novembre 2021 | Stop JJOO 2030 | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Cronologia | |||
| 1998 | ascensió a l'Everest | ||
   | |||
Araceli Segarra i Roca (Lleida,26 de març de1970) és unaalpinista i comunicadoracatalana. L'any 1996 es convertí en la primera dona catalana a assolir el cim de l'Everest.[1][2]
Nascuda aLleida el26 de març de1970, es va iniciar esportivament en el món de l'espeleologia quan tenia 15 anys.[3] La seva cota més profunda la va assolir a l'avenc GSEM (Tolox, Màlaga) a -1.070 metres. A partir dels 18 va començar a participar en altres esports relacionats amb la muntanya. La seva primera expedició a l'Himàlaia va ser alBroad Peak (Pakistan) (8.047 metres), on assolí els 7.100, a l'edat de 21 anys.[3] Posteriorment es va traslladar a Barcelona per completar els seus estudis defisioteràpia.[3] Ja el 1992 va aconseguir el seu primervuitmil, elShishapangma central realitzat en estil alpí.[3] Al mateix temps va seguir compaginant l'alta muntanya amb l'escalada tècnica.
El 1995 aconsegueix la diplomatura de Fisioteràpia, amb post-grau en fisioteràpia infantil.[3] A l'estiu de 1995, torna a l'Himàlaia, a l'Everest per la cara nord i en estil alpí, arribant fins a 7.800 m.[3] El 1996 torna a l'Everest per fer un rodatge d'una pel·lícula-documental en formatIMAX, de l'ascensió de l'Everest utilitzant l'estil clàssic i oxigen, convertint-se en la primera dona espanyola en ascendir a l'Everest.[1]
En els anys posteriors realitza expedicions a l'Índia, alGanesh, de 6.796 m en 1997.[3] Aquell any va rebre la medalla de bronze de la Reial Orde del Mèrit Esportiu, atorgada pel Consell Superior d'Esports.[3] El 1999 realitza escalades aMali.[3]
El 2000 intenta elK2, per l'aresta Nord, a la Xina, desistint 7.500 m.[3] A la primavera de 2001 intenta elKanchenjunga retirant-se a 500 m del cim degut a mal temps.[3] El 2002 torna al K2, on assoleix els 7.100 m per l'aresta sud-sud-est.[4]
El 2003 de nou en elKarakorum ha d'abandonar a només 70 m del cim delGasherbrum I de 8.046 m.[3] A la tardor acaba la temporada a l'Ama Dablam de 6.812 m al Nepal.[3] El 2007 torna a l'Everest per començar amb el rodatge de la segona part del documental en IMAX de l'Everest, aquest cop amb càmeres de 3D. El documental s'estrenà el 2013.[3]
El 2008 publica els seus dos primers contes d'una col·lecció de set: "Tina a l'Everest", "Tina a l'Antàrtida", i més tard, "Tina a l'Aconcagua", "Tina al Kilimanjaro", "Tina al Denali", etc. Tina, la protagonista, una nena amb el cabell blau, intentarà arribar al cim més alt de cada continent.[3]
El 2014, publica el seu primer llibre,Ni tan alt ni tan difícil, en castellà, català i traduït a l'italià. En aquesta obra, Segarra trasllada la seva experiència com a alpinista al paper, utilitzant la muntanya com a metàfora de la vida. El llibre està dirigit a aquells que desitgen emprendre projectes o superar reptes, oferint eines per conèixer-se millor a través de la visió d’una alpinista internacional. A través d’un recorregut per les muntanyes més altes del món, Segarra comparteix consells pràctics per assolir el cim, aplicables als objectius vitals.
El 2024 publica el seu segon llibreExpedició al sostre de vidre en català. Com aUna cordada a dues veus, Araceli Segarra i Marta Durán aborden els reptes que afronten les dones en la seva lluita per la igualtat de gènere. A través d'experiències personals, exploren temes com la perseverança, el treball en equip i el valor per superar obstacles i assolir fites, inspirant tant dones com homes a trencar barreres i lluitar per la igualtat. Ed. Rosa dels Vents.
En tots aquests anys, Araceli ha compaginat el muntanyisme amb activitats de conferenciant, escriptora i il·lustradora.[3]
