Anno Domini (enllatí,a l'any del Senyor), abreujatAD, és unsufix que s'afegeix a unadata i que indica que la xifra antecedent està referenciada a partir de l'any cristià del naixement de Jesucrist (Jesús de Natzaret), considerat l'inici de l'era cristiana.
Aquesta designació s'usa per numerar els anys en elcalendari julià i elcalendari gregorià. La formulació llatina originalAnno Domini Nostri Iesu Christi va ser simplificada posteriorment comAnno Domini. La data havia estat determinada l'any525 perDionís l'Exigu en la sevaTaula de Pasqües, i fou adoptada a l'Europa occidental durant elsegle viii i a l'Orient al segle xvi.
En el català contemporani aquesta expressió ha estat substituïda, ja que per numerar els anys de l'era cristiana s'empra amb més freqüència la seva expressió equivalent «després de Crist» (delgrec Χριστός [Khristós, 'l'Ungit'], referit a Jesús) que s'abreujadC.[1] Per exemple, els anys 1492 AD i 1492 dC representen ambdós l'any que Colom va arribar a Amèrica. També s'accepta la formad. de C.[2][3]
Avui dia, l'ús de les abreviatures està limitat a entorns de tipus històric, per a remarcar dates especials o en casos en què podria causar imprecisió el fet de no posar-ho (per exemple, l'any 47, parlant de l'Imperi Romà queda més clar si s'especifica aC o dC), però no es posa per dir "l'aixecament de 1936", etc.
L'ús tradicional delllatí col·loca l'abreviatura AD abans de l'any, per exemple: AD 2007 (que es llegeix «Anno Domini 2007» i es tradueix 'en l'any del Senyor de 2007'). En el cas encatalà de «dC» o «d. de C», l'abreviatura es col·loca després de l'any, per exemple 64 dC (es llegeix «64 després de Crist»).
Elpapa Hormisdes va encarregar a Dionís l'Exigu l'any 525 l'establiment de l'any de naixement deJesucrist com any primer de l'era cristiana. Malauradament, Dionís es va equivocar en el càlcul entre quatre i set anys[5] en datar el regnat d'Herodes I el Gran, deduint que Jesús va néixer l'any 753 a.u.c. (Ab urbe condita, o data de fundació de Roma), quan havia d'haver estat el 748 a.u.c.
L'historiador anglosaxóBeda el Venerable, que estava familiaritzat amb l'obra de Dionís l'Exigu, va utilitzarAnno Domini, datant la sevaHistoria ecclesiastica gentis Anglorum acabada el731. En aquesta mateixa història també va utilitzar un altre terme llatí,ante vero Incarnationis Dominicae tempus ("el temps abans de l'encarnació veritable del Senyor"), equivalent a l'"abans de Crist", per identificar els anys anteriors al primer any d'aquesta era,[6] establint així la norma de no utilitzar unany zero, tot i utilitzar el zero en el seu còmput. Tant Dionís com Beda van considerarAnno Domini a partir de l'encarnació de Jesús, però la distinció entre l'Encarnació i el Nadal no es va elaborar fins a finals del segle ix, quan en alguns llocs el moment de l'Encarnació va ser identificat amb la concepció de Crist, és a dir, l'Anunciació del25 de març.
Al continent europeu, l'Anno Domini va ser introduït com l'era triada en elRenaixement carolingi perAlcuí. El seu suport per l'emperadorCarlemany i els seus successors popularitzar el seu ús i es va difondre per tot l'Imperi Carolingi. Segons l'Enciclopèdia Catòlica, elspapes van continuar datant els documents d'acord amb els anys del seu regnat durant algun temps, però l'ús d'AD a poc a poc es va fer cada vegada més comú en els païsoscatòlics dels segles xi alxiv. Els païsosortodoxos només van començar a adoptar l'AD en lloc delcalendari romà d'Orient el1700, quanRússia ho va fer, mentre que altres ho van adoptar als segles XIX i XX.
Tot i que l'ús d'Anno Domini estava generalitzat durant el segle ix, l'abans de Crist (o el seu equivalent) no va ser comú fins molt més tard. Beda va utilitzar l'expressióanno igitur ante incarnationem dominicam ("abans de l'Encarnació del Senyor") dues vegades. UnAnno an xpi Nativitate (l'any abans del naixement de Crist) es troba el1474 en una obra d'un monjo alemany.[7] El1627, el teòlegjesuïta francèsDenis Pétau (Dionysius Petavius en llatí), amb la seva obraDe doctrina temporum, va popularitzar l'úsante Christum (llatí per a "abans de Crist") per marcar els anys anteriors aAD.
Aquesta numeració d'anys basada en l'era cristiana és predominant en molts llocs del món, així com en l'ús comercial i científic. Ha estat l'estàndard global durant dècades, sent reconeguda per institucions internacionals com lesNacions Unides i laUnió Postal Universal. Tal predominança es deu a la rellevància de la cristiandat en el món occidental i la influència d'aquest en la ciència, tecnologia i el comerç, així com pel fet que elcalendari gregorià ha estat considerat durant força temps com astronòmicament correcte.
Anno Salutis, freqüentment traduït del llatí com "l'any de gràcia" o "l'any de la salvació", és una expressió equivalent aAnno Domini, perquè per alcristianisme el naixement de Jesús va significar l'inici de lasalvació. Es tracta d'una expressió usada fins al segle xviii. Apareix sovint en una forma més elaborada com Anno Nostrae Salutis ("l'any de la nostra salvació", abreujatAn Nos Sal),Anno Salutis Humanae ("l'any de la salvació dels homes", abreujatAn Sal Hum.) oAnno Reparatae Salutis ("l'any de la salvació realitzada", abreujatAn Rep Sal).
↑Werner Rolevinck aFasciculus temporum (1474) usavaAnno an xpi nativitatem (l'any abans del naixement de Crist) per a tots els anys entre la creació iJesucrist. "Xpi" és elgrec χρι en escriptura llatina, una abreviatura críptica perCrist. El papaSixt IV solia utilitzar generalmentAnno christi o la seva forma crípticaAnno xpi. Utilitzava tambéAnno mundi juntament amb tots aquests termes per cada an
