Àhmad Xah Durrani, també conegut com aÀhmad Xah Abdali (Multan, vers el 1723 -Murghab, prop deKandahar,1773) fou el primer sobiràsadozay de l'Afganistan fundador de la dinastiadurrani[1] i és considerat com el govern fundacional de l'estat-nació modern d'Afganistan.[2]
Era fill del cap tribalZaman-Khan, del clanpopalzay dels sadozay de la tribu abdali que vivien al començament del segle xviii aHerat. Inicialment el seu nom era Àhmad-Khan. Després de resistir la pressió persa contra Herat, es van sotmetre el1728 aNàdir-Xah. Vers el1730 es van revoltar dirigits per Dhu l-Fikar Khan, germà d'Ahmad però el1731 foren derrotats per Nadir que va entrar a Herat. Els abdali van passar a formar part del seu exèrcit i el1737 els va deixar retornar a la seva terra ancestral,Kandahar.
Ahmad Khan es va distingir al servei de Nadir. Assassinat aquest el19 d'agost de1747 per conspiradors kizilbaixis, a Kučan (Gran Khorasan), Ahmad se'n va anar amb els seus soldats a Kandahar i pel camí els soldats, al saber que el cap delsmuhammadzay obarakzay, Hadjdji Djamal Khan, havia renunciat a aspirar al poder, el van proclamar xa i va agafar el nom d'Àhmad-Xah i el títol deDurr-i Durran (perla de les perles) nom que es va traslladar a la tribu abdali, aradurrani. Va arribar a Kandahar on fou coronat; va organitzar l'exèrcit sobre el model persa i va estendre el seu control sobreGazni,Kabul iPeshawar. Quan Nàdir-Xah Afxar va morir, el govern afxàrida alKhorasan es va ensorrar, i Àhmad Xah Durrani va prendre el poder creant l'Imperi Durrani pashtun que s'estendrà des de la meitat oriental de l'Iran fins al nord de l'Índia[3] deixant un buit a l'altra meitat occidental de l'Iran actual on va esclatar la guerra entreKarim Khan Zand des d'Isfahan iMuhammad Hasan Khan des d'Astarabad per la sobirania sobre la part occidental de l'antic imperi de Nàdir-Xah.[4]
Es considerava l'hereu de les possessions orientals de Nadir-Xah i, per tant, va envair l'Índia nou vegades entre1747 i1769. Primer va sortir el desembre el1747 i el gener del1748 va ocupar Lahore i Sarhind, però fou rebutjat per les forcesmogols aManupur (març) i el vencedorMuin al-Mulk (fill delvisirKamar-ad-Din mort poc abans en la lluita) va ser nomenat governador dePanjab. Ahmad va retornar a Kandahar. El1749 va sortir altre cop el desembre i com que Muin al-Mulk no va rebre reforços va haver de pactar i li va oferir les taxes deGujarat,Awrangabad,Sialkot i Pasrur (que havien estat de Nadir). En absència es va produir una conspiració del general Nur Muhammad Alizay, que el volia destronar, i que fou eliminada a la tornada, i el general executat. El1751 va conquerirHerat,Mashad iNixapur que estaven en poder de Mirza Shahrukh, net de Nadir-Xah, que va haver de reconèixer la sobirania d'Ahmad. Llavors va atacar alsqajar però fou derrotat aAstarabad d'on no va poder passar. Va anar llavors cap a orient i va ocuparBalkh iBadakhxan fixant la frontera a l'Oxus. El1752, com que les taxes índies promeses no es pagaven, va fer una nova expedició. Va assetjar Lahore quatre mesos i Muin al-Mulk derrotat a la rodalia (març del1752). L'emperador va haver de cedirLahore iMultan on Ahmad va nomenar governador al mateix Muin al-Din. L'abril va retornar a Kandahar. El mateix 1752 Ahmad va fer una expedició en què fou annexionat el Caixmir. Uns mesos després va morir el governador de Panjab Muin-ad-Din (novembre del 1753) i la seva vídua Mughalani Begum va agafar el control però l'anarquia va prevaldre. Llavors elwazir mogol Imad al-Mulk va reocupar el Panjab (1755) i en va donar el govern a Adina Beg. Immediatament Ahmad va sortir en expedició per recuperar el territori (1756) i es va presentar a Lahore al desembre del1756 i a Delhi el28 de gener del1757; la capital mogol fou saquejada i la població massacrada igual que la deMathura, Brindaban iAgra; es va casar amb Hadrat Begam, filla del difunt emperadorMuhammad Shah i el seu fill Timur es va casar amb Zuhra Begam, filla de l'emperadorAlamgir II; elSarhind fou annexionat a més del territori recuperat; una epidèmia de colera iniciada el març el va obligar a retirar-se cap a Kandahar deixant com a governador de Delhi al caprohilla Nadjib al-Dawla que li havia donar suport en la campanya; el seu fill Timur fou nomenat virrei del Panjab. Només sortir es van revoltar els sikhs i l'exgovernador Adina Beg.
Adina Beg va demanar l'ajutmaratha al començament del1758; els marathes van avançar cap al Panjab, i van ocupar Peshawar. Ahmad va tornar altra vegada a l'Índia el1759. El kan balutxi dels brahui deKhelat, Nasir Khan, que s'havia proclamat independent, i Ahmad va iniciar una campanya contra aquest; no va poder conquerir Kelat però Nasir va acceptar reconèixer la sobirania afganesa i va aportar contingents per anar a l'Índia. A l'arribada d'Ahmad els marathes van evacuar Peshawar; Sadashiv Bhau, el germà delpeshwa, fou nomenat comandant de les forces marathes; molts caps musulmans de l'Índia es van unir a Ahmad, i també elsrajputs que no havien obtingut dels marathes les concessions esperades; també alguns prínceps hindús van donar suport als afgans. Els marathes van entrar aDelhi el22 de juliol de1760, esperant poder utilitzar-la com a base, però no fou efectiva, ja que els afgans van travessar el riuJumma i van tallar les comunicacions de l'enemic amb Delhi. Sadashiv Bhau es va traslladar llavors aPanipat, on, mancat d'avituallament, va haver de lliurar batalla en condicions desfavorables. Latercera batalla de Panipat va tenir lloc el14 de gener de1761 i els marathes van patir una greu derrota. Després de la batalla Ahmad no va trigar a retornar a Kandahar. La derrota maratha va salvar alnizam d'Hyderabad, estat que després de la seva derrota a Udgir estava a punt de desaparèixer a mans dels marathes. Els anglesos deBengala també van quedar lliures per un temps del perill maratha.
La seva següent anada a l'Índia fou contra els sikhs que interceptaven les comunicacions (1762) als que va derrotar greument aGudjarwal (pels sikhs Ghallkughara). Va perllongar la seva estada durant nou mesos per sotmetre al governador afganes del Caixmir que s'havia revoltat. El1763 es van revoltar elsAymak prop d'Herat però foren sotmesos. Els sikhs no van desmaiar i van seguir els seus atacs, que foren respostos amb tres noves expedicions el1764,1766 i1769. El1767 hi va haver conflictes interns alGran Khorasan. A la seva mort el seu fillTimur Shah el va succeir.
- Nabi Misdaq,Ahmad Shah Durrani, 1722-1772: Founder and first king of modern Afghanistan: revolutionary reformer, poet or feudal lord
- Singh, Ganda,Ahmad Shah Durrani. Father of Modern Afghanistan. Bombai, Asia Publishing House, 1959.
- Munshi Abdul Karim,Waquiyat-i-Durrani, traduït per Mir Waris Ali, Punjabi Adabi Akadami, Lahore (Pakistan) 1963
