| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 29 setembre 1678 París | ||
| Mort | 24 juny 1766 (87 anys) París | ||
 Duc de Noailles | |||
| 1708 – 1766 | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | diplomàtic, militar, polític | ||
| Activitat | 1710 - 1766 | ||
| Carrera militar | |||
| Branca militar | Exèrcit de Terra francès | ||
| Rang militar | mariscal de França | ||
| Conflicte | Guerra de Successió Espanyola | ||
| Obra | |||
| Localització dels arxius |
| ||
| Altres | |||
| Títol | Duc | ||
| Família | Noailles | ||
| Cònjuge | Françoise Charlotte d'Aubigné | ||
| Fills | Françoise Adélaïde de Noailles, Amable-Gabrielle de Villars, Louis de Noailles, Philippe de Noailles, Marie Anne Francoise de Noailles | ||
| Pares | Anne Jules de Noailles Marie-Françoise de Bournonville | ||
| Germans | Marie Christine de Noailles Maria Victòria de Noailles Marie-Thérèse de Noailles | ||
| Premis | |||
Signatura _Mar%25C3%25A9chal_of_France.jpg) | |||
 | |||
Adrien Maurice de Noailles, 3r duc de Noailles (29 de setembre de1678 -24 de juny de1766), fou unaristòcrata imilitarfrancès al servei deLluís XIV de França durant laGuerra de Successió Espanyola.[1]
Fill d'Anne Jules de Noailles, 2n duc Noailles, i deMaria Francesca de Bournonville, heretà el títol duc de Noailles després de la mort del seu pare el1708.
El1698, com a comte d'Ayen, es casà amb Françoise Charlotte Amable d'Aubigny, neboda i beneficiària del marquès de Maintenon, amb qui tingué 4 filles i 2 fills. Els seus dos fills mascles, Louis, 4t duc de Noailles, i Philippe, duc de Mouchy, també esdevingueren mariscals de França.
El duc de Noailles fou nomenat cavaller de l'Orde del Toisó d'Or el1702,Gran d'Espanya el1711, i cavaller de l'Orde de l'Esperit Sant el1724.
Durant laGuerra dels Nou Anys comandà les tropes franceses en labatalla de Verges.
Lluità en laGuerra de Successió Espanyola, encapçalant reforços aRené de Froulay de Tessé iRené de Froulay de Tessé per al fallitsetge de Barcelona de1706[2] i comandant la invasió francesa del nord deCatalunya l'any 1711 que finalitzà amb elSetge de Girona.
Posteriorment fou president del Consell de Finances de França entre1715 i1718. Es distingí en laGuerra de Successió polonesa (1733-1738) i fou nomenatmariscal de França el1734, convertint-se en degà dels mariscals el1748.
Complí en laGuerra de Successió Austríaca i se'l nomenà comandant de les forces franceses el març de1743. Fou derrotat en labatalla de Dettingen el juny de1743, però reeixí en expulsar les tropes austríaques fora d'Alsàcia-Lorena l'any següent, encara que perdé l'oportunitat de derrotar totalment l'exèrcit austríac mentre estava creuant elRin.
Va ser Ministre d'Assumptes Exteriors des de l'abril al novembre de1744 i considerava laGran Bretanya com l'enemic més gran deFrança, per sobre de la mateixaÀustria. Posteriorment actuà amb gran capacitat diplomàtica i tingué una influència substancial sobre el curs de política exterior francesa.
_-_MV_1082.jpg)
